El càstig? Impedir-li veure el gos. I la reivindicació de fons que pot tenir una transcendència més àmplia a nivell de país? Que Andorra no disposa d’una legislació en matèria de benestar animal que reconegui que les bèsties, almenys algunes, són éssers vius que també poden tenir sentiments. La noia, Cristina, està inundant les xarxes de missatges en què denuncia la situació que està vivint. No cita en cap moment el nom la seva exparella perquè, aparentment, el tem. Tem, suposadament, les seves reaccions. I que puguin anar més enllà del bloqueig dels dispositius mòbils i qualsevol canal de comunicació i de l’impediment que està exercint per poder veure en Frank.
“Ja han passat més de dos mesos des que la meva exparella em va impedir veure o saber res del meu gos. Mai me’n vaig separar des que va arribar, i ell tampoc se separava de mi. Hi ha persones que només són capaces de pensar en si mateixes”, explica la Cristina, l’exparella de ‘WallSteetWolverine’ que, aparentment, es va cansar de la vida que portava a Andorra, plena d’amargor i avorriment. La noia, asseguren persones que la coneixen, ho està passant malament i està estudiant les vies legals per poder recuperar la custòdia del gos. Però jurídicament és molt complexe.
La propietat, és a dir, qui va pagar l’animal i n’ha cobert econòmicament totes les necessitats veterinàries, sempre ha estat el ‘youtuber’. La legislació andorrana no equipara els gossos, en aquest cas, a les persones, i no atorga la possibilitat -de fet, no s’ha tractat, a Espanya sí que està reconegut- d’una custòdia compartida, que aparentment és el que voldria la noia, que malgrat tenir encara vigent la residència al país, de moment ha tornat a Barcelona perquè no hauria trobat lloc a Andorra on anar a viure.
“Utilitzar un ésser viu per infligir un càstig o venjança em sembla el més cruel i baix que algú pugui fer”, ha advertit la noia per les xarxes.
“Utilitzar un ésser viu per infligir un càstig o venjança em sembla el més cruel i baix que algú pugui fer”, ha advertit la noia per les xarxes. “Frank no ha de pagar per la meva decisió de deixar la meva exparella ni perquè m'havia desenamorat. Els adults haurien de ser responsables i deixar de banda les rancúnies quan es tracta d’un ésser viu amb sentiments propis. El gos sempre va ser de tots dos, i Frank té sentiments; no se’l pot arrabassar així com així”, insisteix la noia, que segons alguns coneguts, voldria almenys poder gaudir dels dies que el seu ex marxi de viatge o que no se’n pugui fer càrrec.
I després arriba l’al·legat contra el buit legal o les mancances legislatives que hi ha al país. “Per a la sort de molts que hagin patit aquesta situació, a Espanya aquestes coses ja estan prohibides gràcies a la llei de benestar animal, ja que els animals formen part de la família. En canvi, a Andorra aquestes pràctiques no estan encara regulades i no es considera que els animals tinguin sentiments. Per això, de moment, legalment ho està fent a Andorra, encara que el xip estigui al meu nom.”