Bona part d’un llarguíssim interrogatori s’ha centrat en un informe, elaborat pel despatx d’advocats barceloní dirigit per Pau Molins i Jesús Silva, que va avaluar entre el 2012 i el 2013 els riscos reputacionals que podia suposar per al grup bancari, una vegada introduït en el sector financer espanyol a través de Banco Madrid, les pràctiques usuals en la plaça financera andorrana, que topaven llavors amb les normatives estandarditzades en l’entorn euro. Per a Alfons Alberca, que fa temps que té l’esmentat informe com a símbol de les dolenteries que suposadament feia el banc, en el treball jurídic s’hi reflecteix tot el que hauria d’haver evitat el banc o el que hauria fet i no deia.
Aquest mateix informe ja va ser objecte d’altres interrogatoris, especialment durant la declaració de l’antic CEO de BPA Joan Pau Miquel. I llavors es va deixar clar que l’informe es va elaborar a partir d’unes males anotacions, d’unes deficients informacions que es van transmetre als juristes que van fer el treball. De fet, qui es va encarregar de coordinar llavors el treball en nom del banc era un comandament jurídic que havia estat fitxat de l’Andbank i que actualment continua vinculat amb l’entitat.
Bona part d’un llarguíssim interrogatori s’ha centrat en un informe, elaborat pel despatx d’advocats barceloní dirigit per Pau Molins i Jesús Silva, que va avaluar entre el 2012 i el 2013 els riscos reputacionals que podia suposar per al grup bancari lligat amb el fet d’haver aterrat a Espanya
Miquel al seu dia ja va dir que s’havia demanat que es repetís l’informe però el treball definitiu no es va arribar a entregar mai perquè abans va esclatar el ‘notice’ del FinCEN i tot plegat se’n va anar en orris. L’informe no es va recuperar fins temps després que l’assessora jurídica ja havia estat acomiadada. “Mai no no he sabut perquè me’l demanen tres setmanes després de sortir del banc quan l’havien demanat abans i no el van voler”.
L’antiga alta empleada del banc ha estat les dues jornades assegurant no recordar moltes de les coses que se li demanaven o garantint que no les sabia. Finalment s’ha remès a les actes que es feien d’aquells organismes interns en els quals participava, tot deixant clar, per exemple, que l’informe controvertit mai no va arribar a debatre’s al consell d’administració perquè ja anteriorment es va tallar arran que no s’estava d’acord amb el seu contingut per deficient.
El fiscal considera que el treball en qüestió el va encarregar el banc conscient que amb el ‘cas Emperador’ estava fent coses que no tocaven. I d’aquí que hagi collat fort la jurista, per intentar cercar els elements incriminatoris que no ha trobat per ara. Que se li estan resistint sobre manera. A la testimoni hi ha hagut moments que s’hi dirigia amb unes mirades de ràbia i un comportament propis de qui està acusant. Fins i tot quan ha estat el torn de l’acusació particular representada pel Govern, l’advocat en qüestió ha deixat clar a la jurista que “a vostè no se l’acusa de res, estigui tranquil·la”.
I l’assessora jurídica que ha deixat dit en moltes ocasions que “està tot a les actes del consell” i que sempre “s’actuava d’acord amb la normativa del banc”. I davant de moltes de les exigències o preguntes amb certa mala fe -de fet, al fiscal se li ha hagut de tocar el crostó en algun moment per la celeritat en formular les qüestions igual com a la testimoni se li ha hagut de recordar que ella havia de respondre i no preguntar- que contenia l’interrogatori la testimoni ha respost: “Vostè deu pensar que era la màxima responsable del banc.”