Certament, hi ha calefacció. Però són habitacions, al garatge, dues, on hi ha moments que les han compartit tres persones. En lliteres, si fa falta. Tot amuntegat. I a tocar de la porta, les bicicletes d’altres clients o les màquines per tallar la gespa. Per cuinar, allà mateix, amb algun petit fogonet. Si cal, amb una fusta plena de llard que es recolza en la finestra. Entre estripagec i estripagec. Suposadament, els 500 euros llargs inclouen la calefacció. Sí, la inclouen. Però el compromís era fer una mica de descompte perquè a l’estiu no cal l’escalf artificial. Quan marxes, quan deixes ‘el pis’, qui t’ha fet el tracte et diu que res de res. Que a l’estiu tenies ‘wifi’ i també cal pagar-lo.
Per les habitacions en qüestió, que els consultats dubten que tinguin el permís d’habitabilitat en qüestió, de fet, no creuen que ni tan sols les petites obres, les comparticions que s’hi han fet, hagin passat per les autoritzacions, els permisos que hauria tocat sol·licitar, hi han passat portuguesos, francesos, brasilers o peruans. De fet, de peruans de l’obra n’hi ha més en el mateix hotel que hi fan estada. Per acabar-ho d’adobar, molts dels que han anat a petar en aquell hotel resulta que no cobren el que els amos que els van contractar els van prometre. Sia en l’obra sia en un taller.
És el drama actual. A Andorra. I amb el beneplàcit, la connivència o, com a mínim, la ceguesa de l’administració. Les fonts consultades, que han viscut o han tingut accés a les estances, lamenten la situació. L’estat. La fortor de la humitat, el florit. I expliquen que quan troben quelcom millor, ni que sigui anar a compartir pis amb un company amb el qual després de treballar uns mesos junts hi han agafat certa confiança, abandonen els locals. Al garatge. I si estàs a l’estança gran però el gestor de l’hotel rep una ‘comanda’ més voluminosa, a la que queda lliure l’espai petit hi ha canvi obligat de lloc. Que passi el següent.
I això que n’hi ha que al garatge hi han fet vida durant mesos. Això sí, en el preu de l’habitació, que és alhora cuina i ho és tot, hi entra un canvi de llençols cada quinze dies. L’explotació de l’establiment, quedi clar, no l’assumeix la propietat de l’immoble. L’edifici, teòricament, està arrendat. Com arrendada sembla que està la misèria que toca viure. Al garatge. A Sispony. Al Principat d’Andorra.