Vint anys més tard: una decisió plena de reptes, però encertada

La presentació de la candidatura de la Vall del Madriu com a patrimoni de la humanitat per la Unesco va tenir els seus reptes i dubtes, però finalment es va aconseguir superar totes les barreres

Fa just dues dècades, l’1 de juliol del 2004, que la Vall del Madriu-Perafita–Claror va aconseguir el reconeixement que es mereix i es va convertir en patrimoni de la humanitat per la Unesco. Amb l’objectiu de celebrar aquesta gran fita pel patrimoni i pel país, el centre d’art de la capital ha acollit aquesta tarda una taula rodona on han participat tots els actors que van intervenir en el moment de presentar aquesta «potent i alhora valenta» candidatura a la Unesco, en una jornada plena d'anècdotes i de retrobaments.

La trobada ha servit per reflexionar sobre el llarg camí recorregut i compartir experiències sobre les dificultats, i les posteriors alegries, que va suposar la presentació d’aquesta candidatura. Entre anècdotes de llargues reunions i nervis per saber si aconseguirien assumir el gran repte que se'ls plantejava davant, tots els assistents es van mostrar orgullosos d’haver aconseguit «conservar i revalorar aquest tresor que tenim al país». En paraules del secretari de la comissió andorrana per la Unesco, Jean-Michel Armengol, qui ha exercit de moderador de la taula rodona: «Vint anys després podem veure que no ens hem equivocat en la decisió de presentar aquesta candidatura».

Una candidatura que no va ser gents fàcil, ha recordat el qui va ser el coordinador de tot el projecte, Joan Reguant. També ha fet especial menció a l’Associació Icomos, una de les capdavanteres del projecte, que van decidir tirar-se a la piscina i assumir un gran repte, ja que aquest just acabava de començar i van pensar que com a primera iniciativa era un bon projecte presentar la candidatura de la vall del Madriu. «En aquell moment no vam ser conscients de les dificultats de presentar la candidatura», ha confessat tot fent referència al fet que la vall ocupa el 10% del territori del país i que hi havia quatre comuns implicats en el procés.

Per part del comú d’Escaldes-Engordany, les coses tampoc van ser fàcils. «Hi havia dues posicions: una de conservació del bé natural i cultural, i una altra d''Ara vindran els de la Unesco a controlar i a dir el que hem de fer», explicava l'excònsol major d'Escaldes-Engordany, Lidia Magallón, qui va impulsar la candidatura, entre riures dels assistents. I tot i que va ser una decisió difícil de prendre i sobretot va costar posar-se d'acord entre els quatre comuns implicats, ja que dos estaven a favor de la presentació de la candidatura i dos no, finalment van aconseguir signar la carta de presentació de la candidatura, que després va passar a mans del Govern.

Qui també ha estat present a la taula rodona, i ha compartit amb els assistents la llarga nit que va passar a la Xina a l’espera que s'acceptés la candidatura, ha estat l’actual ministra d’Exteriors, Imma Tor, qui en aquell moment exercia com a delegada permanent del Principat a la Unesco. Tor ha detallat que després una llarga sessió de debat nocturn i de la negativa d'alguns representants dels estats membres perquè en aquell moment no s’havia acabat la protecció jurídica de la vall, finalment es va donar un vot de confiança a Andorra.

Un vot de confiança que tot i que va portar els seus reptes, vint anys després ha resultat ser un encert per la preservació i la conservació de la Vall del Madriu-Perafita-Claror.

Comentaris

Trending