Ningú pot negar que la crònica del crim que va provocar la darrera condemna a mort al Principat s’ha convertit en una de les obres de referència en la literatura andorrana. Rubio ha triomfat. Ho evidencia, sense anar més lluny, el fet d’haver cridat també l’atenció d’un dels reis del ‘true crime’, un Carles Porta que, casualitat o no, aquest passat cap de setmana dedicava un ‘Crims’ radiofònic a la història dels Gastó. Ara, qui també podrà conèixer-la seran els lectors en castellà.
Del llibre s’han imprès mil exemplars, xifra molt elevada per a Medusa, una editorial andorrana, amb el mercat espanyol com a objectiu, sense oblidar que a Andorra també hi ha molta gent que potser no ha pogut llegir-lo en català
Medusa ha llançat aquest dilluns ‘Muertos, ¿quién os ha muerto?’, la traducció a l’espanyol de la novel·la. “Fem una tirada de mil exemplars. És una de les apostes més fortes que hem fet fins ara. Hem de pensar que per a una editorial andorrana, vendre 500 o 600 ja és bo”, comenta el coeditor, Oliver Vergés, que deixa clar que l’objectiu “és tot el mercat peninsular”, sense oblidar, però, Andorra. “Al país la segona llengua més parlada és el castellà i pensem que hi ha gent que pot no haver-lo llegit encara”, apunta.
La publicació de l’obra de Rubio és, segons Vergés, un avenç en un “repte que tenim com a país”. Fins ara, admet, “la literatura andorrana s’ha traduït poc a altres llengües” i, en canvi, “és la forma de donar a conèixer la nostra realitat”, com passa, recorda, amb molts altres territoris. “Ara les editorials hem començat a treballar en traducció i el ministeri de Cultura ja va donant més ajuda; a poc a poc es veu la necessitat d’internacionalitzar els nostres llibres i no només al mercat català”.
Un dels reptes a afrontar era com es traduïa, justament, el títol. El nom en català ja “xocava” fora del país, on “tenim l’expressió més integrada perquè ha sortit a altres llibres”. Admet que “vam barallar altres opcions, però s’allunyaven massa de la frase, vinculada a Andorra”. I es va poder constatar que “a fora també existeix, per exemple hi ha referències com ara a una obra de teatre a Màlaga”. I “vam dir que, si s’havia pogut utilitzar, endavant”. De fet, des de Medusa entenen que “pot ser un ganxo, justament per la raresa pot atreure”.
I un altre ganxo és, també, el fet de poder disposar de la foto segurament més icònica del moment culminant de tota la història: la lectura pública, davant bona part del poble andorrà, de la sentència condemnatòria a Pere Areny, a mort, cal recordar. La imatge la va captar Valentí Claverol des d’una de les balconades de la plaça. La versió en català no l’havia pogut tenir i es va il·lustrar amb una instantània del fons Pomares.
“Hem aconseguit la col·laboració de la Fundació Claverol i l’hem pogut posar. I a dins hi ha l’altra”, explica Vergés. De fet, a l’interior hi ha encara un altre element inèdit: “afegim fotos de l’arma del crim”. És a dir, de l’escopeta amb què el Pere va posar fi a la vida del seu germà i hereu de Cal Gastó de Soldeu, Antoni Areny.
La data de la publicació no s’ha escollit a l’atzar. Març, apunta el coeditor de ‘Muertos, ¿quién os ha muerto?’ és “un bon moment”, amb Sant Jordi a l’horitzó i, a més, un calendari d’esdeveniments i fires fins a l’estiu. “Tant nosaltres com l’Iñaki estem molt contents; de la curta vida de Medusa és el projecte més ambiciós, perquè la traducció és complexa i hem aconseguit aquestes imatges noves”, indica Vergés, satisfet amb el resultat. Ara, falta fer-ne la promoció i que es vengui bé. “Volem que l’escriptor faci una mica de gira per Espanya; si pot ser, anar a Madrid, València o algun altre lloc interessant perquè serà una bona forma de promocionar el volum”, comenta.
Medusa, però, no s’atura aquí. L’editorial, relativament jove, ja treballa en nous projectes. De cara al segon semestre, a la tardor, “la voluntat és treure quatre llibres més”. Aquests, però, “encara no estan del tot tancats”.