El documental, amb un marcat caire cinematogràfic i que inclou recreacions de la vida d’Skossyreff reencarnat en la pell de l’actor Manel Piñero, mira de mostrar totes les cares de qui va autoproclamar-se rei d’Andorra. “És un personatge que a tothom li cau simpàtic, però el documental exposa també les parts més fosques, no volíem endolcir-lo, ni convertir-lo en quelcom divertit perquè no tenia cap escrúpol, només mirava per ell. Si havia d’abandonar dones, les abandonava, o si calia delatava el del seu costat, per tant, podríem haver fet una història divertida però no hauria estat real”, defensa Cebrián.
Alhora, però, la producció permetrà descobrir una persona “amb una cultura impressionant per l’època”, que parlava 22 llengües (no català, tot i que tenia qui li feia escrits en la llengua oficial) i que venia de noblesa russa, un seguit de característiques “que li van servir per salvar la vida en molts moments”. Cristòfol destaca que era capaç de sortir-se de situacions complicades “de manera fascinant i surrealista”, optant per aquelles opcions que segurament la majoria dels mortals desestimarien. I no és poca cosa si tenim en compte que va estar en dos camps de concentració francesos i en un gulag. “No crec que fos un boig, al contrari, sabia què volia aconseguir i era conscient de com avançava el temps”, afegeix. De fet, la seva capacitat de crear campanyes mediàtiques va permetre que el 1934 diaris de Chicago parlessin d’Andorra. “Un mèrit”, afirma, si es mira des del punt de vista de la promoció del país.
Un home que havia recorregut mig món, un periple que Cebrián ha pogut refer gràcies a “una xarxa d’investigadors” que han permès recopilar 6.000 documents, imatges fins ara inèdites i arribar a entrevistar una trentena de persones que van conèixer Boris I. En destaca especialment la germana de la seva segona dona. Qui acudeixi al cine podrà veure, també, un vídeo “molt poc conegut” de l’entrada dels gendarmes el 1933 a Andorra. També nombrosos documents (com un butlletí oficial de la cort on explica els acords que s’estan tancant, el seu passaport original o la redacció d’una constitució que posa les bases d’una monarquia parlamentària) i articles de premsa (n’ha arribat a trobar 400).
Skossyreff va aprofitar-se d’una època molt convulsa que vivia el Principat. Coincidint amb la revolta dels joves del 1933, que es van tancar al Consell General per defensar el vot per als majors de 25 anys i no només pels caps de casa, aprofita per incloure alguns d’aquests joves dins del seu Govern. “La Constitució tenia 17 articles, ell se situa com a cap d’Estat, el primer ministre hauria estat el síndic, preveia quatre ministeris i com a curiositat, prohibeix l’expulsió d’estrangers per assegurar-se que així no el poden expulsar”, detalla Cebrián. El més curiós de tot plegat és que en el marc de la recerca han arribat a trobar com a mínim tres persones (i n’hi hauria una quarta però no disposen de la documentació) que haurien intentat el mateix que Boris: Es tracta d’un multimilionari de Chicago que va intentar oferir diners al Bisbat; un jove que es presentava com a príncep però que en realitat treballava a la botiga de comestibles de la família i que es va trastornar estudiant la història del país i finalment el Marquès de Castillejos, Fernando de la Quadra Salcedo, que també va oferir diners a canvi de la corona. “Quan Boris se’n va assabentar, va arribar a convidar-lo a batre’s en duel amb ell”, exposa el director.
El documental s’estrena amb bones perspectives per tenir recorregut també fora de les fronteres. El pas d’Skossyreff per mitja Europa fa que altres països s’hagin interessat per la producció, per això n’hi haurà versió en català, castellà, francès i anglès i properament, en alemany. Així, d’entrada ha entrat a la selecció oficial del Festival Cinemania de Montreal, al Canadà i a l’estiu hauria d’arribar als cinemes. Posteriorment la idea és poder entrar a plataformes d’internet, es podrà veure en diverses companyies aèries i també s’ha assolit un acord amb tres televisions en llengua catalana (TV3, IB3 i RTVA) per poder emetre el documental. En el cas de la televisió catalana serà dins del programa ‘Sense Ficció’.
Els productors del documental també estan treballant per poder assolir un acord amb el ministeri d’Educació perquè els alumnes de batxillerat dels tres sistemes el puguin veure. “És molt important perquè coneguin aquesta part de la història, ja que hi ha un munt d’informació, fins i tot a la Viquipèdia, que és falsa”, ha advertit Cebrián.
La historia de Boris Skossyreff és molt àmplia i els personatges que té al seu voltant també són “espectaculars” i gairebé se’ls pot traçar una història pròpia. El documental s’ha acotat amb 100 minuts tot i que es disposa de material per fer “quatre capítols de 50 minuts”. De fet, era la idea inicial, però “el problema és el que costa fer això”. Que potser en un futur una plataforma s’interessa i es pot fer més... ningú descarta res. “Tant de bo poguéssim fer els quatre capítols i tenir més mitjans”, desitja el director.
Comentaris (4)