La tarda ha estat freda al Principat i això es notava en el públic que feia cua per entrar al seu propi pessebre. Fora, una màquina produïa escuma simbolitzant la neu, un element que sortosament ja ha arribat a Andorra. Mentrestant als camerinos els vuitanta actors que formen part de la representació ultimaven els darrers retocs abans de sortir a escena. Les entrades per la primera representació estaven totes esgotades.
Irina Robles, que juntament amb Juanma Casero, encapçalen la direcció explicava que “és un espectacle fet amb molt d’amor i amb la generositat del tot el poble que es bolca en la història popular”. El Pessebre Vivent, possiblement tothom se’l sap de memòria, però com sempre presenta alguna novetat en format de personatge i aquesta tarda un dels actors ja ho explicava en la representació: “soc nou”.
Robles té clar que “expliquem una història religiosa, però amb una mirada festiva i un toc amable”. La música i els diferents recursos visuals permetien a l’espectador traslladar-se a l’època d’una Andorra antiga fins a Betlem.
Les figures del pessebre han cobrat la seva vida quan han vist que a casa no hi havia ningú. A la platea hi havia uns quants pastors, però a poc a poc han començat a desfilar tota la resta. Sant Josep i la Verge Maria han fet el camí fins a l’establia on ha nascut el nen Jesús, mentre els pastors començaven a desfilar per portar-los les seves ofrenes. Entre aquestes, hi havia el fadrí del gremi dels paraires, una trementinaire o un pescador que els hi portava truites del riu Valira. Fins i tot, contrabandistes que no els hi ha dut res, però no han perdut l’ocasió de fer una visita al nounat.
La dansa no ha faltat i les dosis d’humor que han arrencat els somriures i l’aplaudiment d’un públic entregat, mentre la directora de l’obra s’ho mirava al costat dels tècnics de so i llum, tot somrient i no perdent-se cap detall. De les quatre representacions, dues han penjat el cartell de complet, encara queden algunes entrades per fer un viatge en el temps.