La tradicional menja de Sant Antoni, a Canillo ha estat embolcallada per la benedicció gairebé unipersonal del bestiar i pels Encants. Els lots de productes especialment del porc que permeten recaptar uns dinerons per a causes solidàries. Com arreu aquestes dies d’escudelles i d’escudellades. De vianda, compte, vianda a Canillo. Que vagin en compte de no dir-li escudella a la vianda perquè poden sortir, a Canillo, esquilats.
Les fogaines han ‘pressionat’ el foc des de bon matí. I la Fàtima, la mestressa de les olles i dels secrets culinaris de la vianda, sap si cal donar-hi més foc o matar-lo perquè va massa ràpid i les previsions horàries són unes altres. Que de tot hi ha hagut d’haver temps a la plaça del Telecabina. I una mica més avall, a la plaça de Carlemany, la pressa era de mossèn Ramon. El capellà de Canillo, el ‘bisbe’ de Meritxell, tenia pressa. L’esperaven els fidels del poble més al sud de la parròquia per celebrar-hi l’eucaristia. Missa a Sant Serni, benedicció exprés, i cap a Meritxell.
I pel mig, remena que remenaràs, amb embotit de tota mena, vegetal, morro, careta de porc i el que faci falta, per donar sabor a l’escudella, perdó, la vianda de Canillo. I així fins a repartir més racions de les inicialment previstes. Prop de 900 de tradicionals i mig centenar més per les persones que tenen alguns problemes alimentaris (celíacs) i no poden degustar certs productes si no volen tenir malestar digestiu.
Que prou ho ha destacat el cònsol Alcobé: “Agrair primer de tot al personal del comu que ha preparat la vianda, també a la participacio de la gent que ha esgotat les 850 racions repartint 900 racions en una festa popular de canillo que es va començar a fer l’any 1979.” Al tomb de Sant Antoni, però, a Canillo es menja vianda. Per pilotes. I l’any que ve, “farem unes jornades gastronòmiques d’una setmana”. ‘Vianda power’.