La frase és d’un dels processats que més anys de presó es juga en aquesta història. Porta 25 mesos a la presó igual com el jove andorrà que va acceptar fer, suposadament sota amenaça de mort, de ‘correu’. Ell va ser l’esquer de tot plegat. I és que el Tribunal de Corts ha jutjat aquest dimarts el primer cas en què es produeix, al país, almenys en la història contemporània i coneguda, una entrega controlada de droga. 228 grams de cocaïna efectivament comissats que, efectivament també, a València serien una cosa, més pobrissona, però que al Principat resulten tot un arsenal. Va ser una casualitat. Però quina casualitat.
La fiscalia ha acabat mantenint les peticions de condemna per als dos homes valencians, amics de la infància, que se suposa que eren les ànimes de tot plegat. Un més que l’altre, és clar. Que per això el ministeri públic sol·licita dotze anys de presó per al fugat i vuit anys per al seu company de ‘negocis’, rabiós encara pel fet que el col·lega ‘toqués’ el dos i el deixés palplantat a la Comella. Per al ‘correu’, un noi que igual que els valencians, però a un altre nivell, té tants embolics amb les drogues com té el centre penitenciari amb Internet, el fiscal ha acabat rebaixant de sis a quatre els anys de presó que sol·licita. Per la seva col·laboració.
Perquè el mèrit, malauradament, per dir-ho així, de l’operació és del jove andorrà que tenia -suposadament tenia i ja no els hauria de tenir- una llista de clients de drogues toves i no tan toves que d’aquí deu venir tot allò del supermercat de la droga, que és la segona denominació que es va donar a la investigació oberta arran de pescar aquest noi, ara estudiant de primer curs de Dret via UNED. Va ser ell que una vegada enxampat en el bus de línia de la Seu a Andorra va acabar delatant el propietari de la cocaïna. I quan van saber el nom, ‘El valenciano’, els agents van fer uns ulls com plats.
'El valenciano', principal acusat i a qui se li va donar un permís per anar al metge i mai més no ha tornat Andorra, se l'investigava des del 2013 perquè se sospitava que era el principal abastidor de droga del 'mercat' del Pas de la Casa
Li seguien la traça, a ‘El valenciano’, des del 2013, però no hi havia manera que el poguessin caçar. Cinc anys després -les detencions es van produir al tomb del 3 i el 4 de maig del 2018- el tenien a tocar. I la col·laboració del ‘correu’ va ser essencial. Aquest home que acabaria amb un permís judicial per anar a l’hospital a Barcelona i va acabar tirant fins a València per guarir-se d’un càncer terminal que ha aconseguit estabilitzar i mai més no se li ha vist el pèl era, suposadament, el gran subministrador de droga del Pas de la Casa.
Resident a temporades al Principat, tenia domicili en el moment de la detenció a Canillo. I també havia muntat algun negoci de roba i material esportiu. Una mena de tapadora segons els experts. Just quan va ser enxampat amb l’amic de la infància, l’home que suposadament venia a comprar-se un vestit per a la comunió de la seva filla, venien a acabar de desmuntar la botiga. Això sí, amb 228 grams de cocaïna disposats en dues bosses en habitacles del motor de l’Audi Q5 amb el qual van fer el trajecte des d’Albal, a València, fins a Andorra.
‘El valenciano’ havia adquirit tan protagonisme en el món de la droga andorrana que tenia fins i tot qui li feia la feina bruta. S’ho sabia fer anar. Aquell 3 de maig el rol més complicat l’havia de dur a terme el ‘correu’ andorrà, enganxat a la cocaïna que li subministrava l’ara pròfug de la Justícia i deutor de dues compres a raó de 500 euros en el sumatori total dels 7 grams de ‘coca’ suposadament adquirits. Per aquell deute, al final, ‘El valenciano’, no va voler els diners. Saldaria el deute d’una altra forma: passant la cocaïna per la frontera.
Ni judici a Espanya ni connexió a la Comella
Tornem una mica enrere en la seqüència de la vista d’aquest dimarts a Prada Casadet. D’entrada, la presència dels dos acusats empresonats -un tercer, un ‘fumeta’ que es creu depressiu i que passava per allí (pel pis del ‘correu’) el dia de la ‘pel·lícula’ està en llibertat i s’ha presentat al judici; els altres dos no s’han molestat a acudir davant el tribunal- s’havia de fer via telemàtica des de la presó. Però les connexions amb la Comella són tan complicades que preveient una situació fatal, el tribunal ha ordenat que els reclusos fossin traslladats a la sala -això sí, ara hauran de fer catorze dies de quarantena.
La fiscalia ha centrat el seu interrogatori en intentar demostrar la relació dels dos acusats principals presents a la vista, empresonats, amb la droga; amb la compra-venda d'estupefaents, per ser més exactes
No seria l’únic moment de la vista que ha quedat clar com de pobres és la xarxa i els recursos tecnològics del centre penitenciari. El president del tribunal, Josep Maria Pijuan, s’ha enutjat de veritat quan ha sabut que el ‘correu’, després d’aprovar el curs d’accés a la universitat, ara no pot estudiar amb normalitat perquè no hi ha ni una connexió d’Internet decent ni uns ordinadors com cal. Pijuan ha esbroncat l’advocat defensor per no advertir de la situació i ha deixat entreveure que aviat, a la Comella, posaran fil a l’agulla amb les connexions telemàtiques.
Apunts fets al marge, encara un tercer. El de la pretensió de la defensa del principal acusat, el que se’n va anar al metge i no va tornar mai més, perquè sigui jutjat pels tribunals espanyols. Uns tribunals que, per ara, l’únic que van fer al seu dia és denegar l’extradició que pretenien les autoritats andorranes una vegada va ser detingut a València, el novembre del 2018, arran de l’alerta vermella activada per la Justícia andorrana. Ni la fiscalia ni el tribunal, ni les defenses dels altres dos acusats de més pes, no han estat d’acord en què ‘El valenciano’ no fos jutjat a Andorra. Per tant, tot tira endavant i s’hi juga dotze anys.
Perquè el nucli gros de la vista ha estat, més que analitzar els fets en concret succeïts el 3 i el 4 de maig del 2018 -que ja ho han exposat després els agents de policia intervinents-, mirar de demostrar per part de la fiscalia, sol·licitant fragments i fragments d’escoltes telefòniques en molts casos, i després citant el llistat de clients, mirant de demostrar dèiem, que els dos principals acusats ‘El valenciano’ al marge, tenen una vinculació evident amb el món de la droga. I no pas com a consumidors. Sinó com a venedors. Ho haurà de dir el tribunal. Però el tuf que desprenia la sala era evident.
Han tornat a fallar les connexions telemàtiques amb la presó i els interns els han hagut de traslladar físicament a la sala de vistes, a Prada Casadet; ara hauran de fer catorze dies de quarantena
“València no és Andorra, hi ha punts de compra de droga les 24 hores del dia”, ha dit qui el 3 de maig pujava des de Catarroja fins a Andorra acompanyant ‘El valenciano’. Són amics de la infància i, suposadament, volia ajudar-lo des de sempre a desenganxar-se de la seva addicció d’anys a l’heroïna. Però, manoi, no sé si ha quedat pas gaire clar les finalitats. Ni si el negoci era de peces d’informàtica de venda per Internet o de què caram era el negoci. El que ha quedat clar és que tots els veïns del carrer d’Albal, tots, són gent entregada a l’ofici. El tribunal no dirà a quin ofici perquè el que passa a Albal a Albal es queda. Però manoi…
Que en més d’una ocasió, l’acompanyant de ‘El valenciano’ en el Q5, s’ha molestat perquè semblava, i això sí és així, que se l’estava més jutjant pel seu comportament, els seus viatges i els seus negocis a Espanya, que no pas pels 228 grams de cocaïna que es van localitzar al ‘correu’. El fiscal, ha dit, sols volia provar que l’acompanyant era un company habitual del principal acusat en la consumació de negocis no pas d’electrònica o vendes per Internet. En català de València quan estava més calmat, en castellà quan l’enuig el podia, ha intentat fer veure allò que difícilment el tribunal veurà.
L’home assegura que mai abans havia vist el ‘correu’. Que, de fet, no el va ni veure quan parats en una gasolinera de la Seu ‘El valenciano’ li va passar el material. En fi, la rancúnia de l’home, que es pot entendre, certament, és tan clara amb el seu company, amb el subministrador del Pas, que és el primer en avalar les amenaces i coaccions que ‘El valenciano’ hauria proferit al ‘correu’ perquè, efectivament, li fes de ‘correu’ aquell 3 de maig. Per 500 euros de deute. De fet, les amenaces, també suposadament hagudes dins del centre penitenciari, són objecte de dues querelles criminals que allí estan.
La fiscalia ha modificat la qualificació per a dos dels cinc processats, però per als dos homes originaris de València que van pujar la cocaïna els manté íntegrament la petició de pena: 12 i 8 anys; un fa temps que corre lliure, l'altre duu 25 mesos a la Comella
En fi, que al jove andorrà, jove però vell conegut de la policia per mil i un ‘trapitxeos’, se’l descobreix a l’autobús de línia. Intenta fer-se el boig quan li demanen que baixi del vehicle i s’oblida volgudament la motxilla que duia sota el seient. Que primer diu, quan la troben els policies, que no és seva. Després admet que viatja amb ella. Llavors col·labora amb els policies. Delata ‘El valenciano’ i participa en la construcció d’una història que ‘El valenciano’, que només veu el negoci, s’empassa sis hores després.
Perquè ‘El valenciano’ sabia de sobres que el seu subordinat havia estat enxampat. Però amb tot van arribar-se a Canillo, al seu pis, van anar a sopar al Pas de la Casa i, després, van tornar a Andorra la Vella a buscar el material, quan tot el muntatge policial estava fet. De tot plegat, l’acompanyant, l’home que només venia per al vestit per a la comunió de la seva filla, no en sabia res de res. Només n’ha explicat la seva versió. I que el que havien de ser deu minuts a casa d’una xica a la qual suposadament li anava a comprar marihuana, però ho suposa, també, es van convertir en dues hores.
Dues hores que religiosament i pacientment va esperar en el cotxe estacionat a certa distància del domicili on el ‘correu’ (i uns quants policies amagats) havia de fer l’entrega del material. S’havia de fer, perquè no es va arriba a fer. El jove que havia passat la droga, suposadament un vegada més acollonit, li va deixar anar un “vete, vete” que va comportar que ‘El valenciano’ girés cua i tirés escales avall, essent enxampat ja al carrer. Era el punt i final, almenys al Principat, del gran subministrador de droga al Pas. S’hi juga dotze anys, però ja fa temps que campa per la seva València-que-no-és-Andorra. Al seu col·lega que ja ho ha deixat de ser n’hi demanen vuit. Tota una vida. I tot, suposadament, per haver-se enamorat d’un vestit per a la comunió de la filla. Una hòstia en tota regla, vaja.
Comentaris (2)