WhatsApps “poc afortunats”, sí. Intimidatoris, no. Amb capacitat d’influir i de canviar les decisions de tot un Govern? Tampoc. Així ha quedat clar durant el judici pels missatges que la dona d’Higini Cierco va enviar l’any 2016 al llavors cap de Govern, Toni Martí, i als ministres Gilbert Saboya i Jordi Alcobé. Tots tres han volgut donat per “passat” l’afer i han assegurat que en cap moment es van sentir amenaçats ni impel·lits a prendre decisions. Qui s’ha quedat sol defensant l’existència d’un presumpte delicte de tràfic d’influències ha estat el fiscal general, Alfons Alberca, que reclama una pena de cinc mesos condicionals per a la processada. Des de la defensa s’ha lamentat que el ministeri públic hagi forçat la màquina tot el possible per aconseguir “titulars a la premsa” i fer passar a l’acusada “la pena de la banqueta”.
La dona no ha tingut cap problema a admetre l’autoria dels WhatsApps, però ha deixat clar que en cap moment “van tenir un to més fort o amenaçador”. De fet, ha assegurat que “només demanava ajuda”, tot recordant que “a casa meva ho estàvem passant molt malament”, arran de la intervenció de Banca Privada d’Andorra, entitat de la qual la família Cierco eren els màxims accionistes.
Posteriorment, un per un han passat a la sala el llavors cap de Govern i els ministres que van rebre els WhatsApps i tots, amb més o menys contundència, han deixat clar que, en cap moment, es van sentir ni amenaçats ni intimidats pels missatges i que “no ens van influenciar en res”, en paraules de Marti. Qui fou màxim responsable de l’executiu ha afirmat que “penso que no tenia intenció d’influir en res” i ha argumentat que la demanda presentada en el seu dia pels fets –i posteriorment retirada- es va fer “per aturar uns missatges que eren innecessaris”.
La defensa ha denunciat que el fiscal es va "oblidar intencionadament" de citar els tres membres de l'executiu i que volia "fer passar a la meva clienta la pena de la banqueta"
Per la seva banda, Saboya, tot i indicar que el contingut dels WhatsApps “era inapropiat” i el to “si és no equívoc”, també ha apuntat que “no es feia cap menció a una contrapartida”. L’última a declarar ha estat Alcobé que ha apuntat que “identifico els missatges com una petició d’ajuda”, tot apuntant que el que va rebre ell “tenia un to suau”.
Cap dels tres, en cap moment, ha afirmat que alguna decisió de Govern s’hagués modificat arran de les comunicacions de la processada. Malgrat això, el fiscal, que ja en el seu dia va mantenir l’acusació malgrat la retirada de la causa dels tres ara expolítics, ha insistit en la comissió d’un delicte de tràfic d’influències fent, durant la seva exposició, tota una giragonsa jurídica. Ha argumentat que aquest tipus penal es consuma “amb la mera activitat” i “no cal un resultat”. Així, ha assegurat que “el fet que el subjecte passiu no se senti influenciat no vol dir que el delicte no estigui consumat”.
La defensa de l’acusada, a banda de demanar l’absolució, no ha dubtat a carregar amb duresa contra Alberca, de qui ha recordat que es va oposar al sobreseïment de la causa, malgrat la retirada de l’acusació de Martí i Saboya. De fet, ha volgut remarcar que si tots dos, juntament amb Alcobé, han estat testimonis al judici ha estat perquè els havia sol·licitat ella. “El fiscal s’ha oblidat de forma voluntària i intencionada de cridar-los”, ha explicat. Això evidencia, segons la lletrada, que “el que volia era simplement fer passar a la meva defensada la pena de la banqueta i tenir els titulars a la premsa”.
Sobre el cas concret, ha deixat clar que la processada, que “està aquí per ser la dona d’Higini Cierco”, era “una mestressa de casa” que, en cap cas, “té capacitat per influir en el cap de Govern o en uns ministres”, tot recordant les declaracions dels tres testimonis. També s’ha preguntat “què impedeix que algú demani ajuda al Govern” quan “és un dret de petició que, cert, es podria haver fet de millors maneres”.
Comentaris (5)