La Síndica general, Roser Suñé ha fet un repàs a la seva trajectòria com a conseller. "És un honor retre aquest homenatge molt merescut", ha dit per recordar "la petjada que ha deixat en la vida parlamentària. L'acte estava previst per al 2020 però es va haver d'ajornar per la pandèmia. Han intervingut la seva filla, Clara Pintat, la presidenta del Gesco, Rosa Mari Mandicó, l'exsíndic Joan Gabriel -el seu pare i el de l'Albert Pintat ja eren amics-, i l'exministre Juli Minoves. Aquest ha subratllat les habilitats diplomàtiques de Pintat en l'anomenada crisi del tabac o en la negociació del conveni trilateral amb França i Espanya. "És un polític andorrà com els del Manual Digest, que reflexiona i examina detalladament tots els temes" i ha destacat "una vida dedicada a Andorra".
Albert Pintat va créixer al Cafè-Hotel Cinema Principal, a la plaça Major de Sant Julià. Allí s’exercien tots els oficis: cafè, restaurant, barberia o cinema. Fugint de la postguerra civil espanyola, els seus oncles Manolo, Jaume i Dionís gestionaven les diverses activitats. Tots tres van arribar a Andorra ajudats per la mà del seu cunyat; és a dir el pare de l’Albert. Dos d’ells eren a la presó i en Jaume estava condemnat a mort a la de Lleida. Tot el poble, quasi com ara, passava pel cafè on la cuina era el regne de la iaia Teresa on actualment mana en Ramon, originari de Balaguer.
Va tenir una escolarització molt singular entre el sistema espanyol, el francès, les monges i els capellans
La seva escolarització va ser molt peculiar. De ben petit amb les monges de la Sagrada Família; després, als matins a l’escola francesa amb madame Batlle de casa Molines, i a les tardes, a l’escola espanyola amb el mestre Ocaña, fill d’Almeria i que vivia en un pis de Ca l’Huguet, a la plaça Major. I als migdies, a doctrina amb mossèn Jaume Argelagós. Aquesta barreja provocava moltes situacions insòlites. Les gestes de Roncesvalles [batalla de l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons] eren explicades de manera diferent a l’escola francesa i l’espanyola.
Els jocs de l’Albert eren uns cotxes fets amb llaunes de sardines buides que tenia aparcats a la Bassa Vella
Fins als 11 anys vivia i corria pels carrers i les cases del poble, perquè totes tenien les portes obertes. Els seus companys eren l’Enric de cal Pageset, el Joan de l’Arena, el Joan de Ca l’Oliva i el Josep Maria de Cal Vito. Els jocs de l’Albert eren uns cotxes fets amb llaunes de sardines buides que tenia aparcats a la Bassa Vella. Va anar a estudiar a Barcelona, als Escolapis de Sarrià i a la secció cinquena que dirigia amb molta duresa el pare Bosch. Més endavant, va entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar Ciències Econòmiques d'on va marxar l'any 1964 per anar a la universitat de Friburg (Suïssa) seguint la recomanació de Hans Lüdi, amic del seu pare. Allà va seguir les classes de literatura del professor Alvares o de filosofia amb el pare dominicà Boshenski.
Més endavant, passaria un any a Oxford estudiant anglès i de tornada a Andorra es va fer càrrec del negoci familiar. Va formar part d'un grup d'estudis que es deia Antrophos amb un anagrama dibuixat per Sergi Mas que representava unes passes humanes amb un interrogant. Hi formaven part Joan Jordi, Jordi Marquet o Marta Vila. Van portar conferenciants com Xavier Rubert de Ventós, Alfonso Carlos Comín o Josep Maria Ballarín.
CÒNSOL, CONSELLER, AMBAIXADOR, MINISTRE i CAP DE GOVERN
Albert Pintat va néixer el 23 de juny de 1943. És casat i pare de tres fills. Va cursar l’escola maternal i primària a Sant Julià. Va seguir els estudis de batxillerat a Barcelona. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa). Va ser cònsol menor de Sant Julià de Lòria entre els anys 1982 i 1983 i, posteriorment, secretari personal del cap de Govern Josep Pintat (1984-1985) assumint les responsabilitats de comerç exterior. Conseller general entre els anys 1986 i 1991, va ser designat ambaixador al Benelux i a la Unió Europea el 1995. L’any 1997 va ser nomenat ministre d’Exteriors, càrrec que va exercir fins el 2001. Posteriorment, seria ambaixador a Suïssa, al Regne Unit i Irlanda del Nord, del 2001 al 2005, quan seria escollit cap de Govern.
Comentaris (1)