La violència de gènere és un problema que transcendeix fronteres, cultures, religions i estatus econòmics, afectant desenes de milers de persones i el que és pitjor, deixant cicatrius profundes no només a les víctimes directes, sinó també a aquells que comparteixen la seva vida i el seu espai de convivència: els fills i les filles. Per aquest motiu, i en marc dels actes del dia contra la violència envers les dones, el psicòleg especialista en violència de gènere en la parella i doctor en psicopatologia infantojuvenil, Raúl Lizana, ha fet una ponència per conscienciar sobre la gravetat de la situació dels fills i filles dels maltractadors i sobre el gran rol que tenen les mares que pateixen violència que són les que estan protegint aquests nens i nenes.
La mare i els fills entren en un cicle on passen ansietat i por; pateixen violència física i psicològica; i, en tercer lloc, el maltractador intenta manipular-los i justificar els seus fets
Quan hi ha una violència masclista en una parella, la mare i els fills entren en un cicle en el qual viuen durant molt de temps, que té tres fases. En la primera, comencen a sentir una acumulació de tensió, ansietat i por, on el maltractador considera que la mare no fa tot el que hauria de fer com a dona i que els nens no es comporten com ho haurien de fer: “Descriuen la casa com un camp de mines on s’ha de tenir cura perquè si es trepitja malament hi ha problemes”, ha exposat Lizana. Una situació que cada vegada va a més fins que es passa a la segona fase: Exercir violència sobre la mare, que pot ser tan psicològica amb insults, crits, o física. Aquesta por que sentien els nens i nenes en la primera fase, es converteix en dolor de veure com una persona a la qual estimen estan fent mal a una altra a la qual també estimen. L’especialista ha detallat que en aquest moment que passen de dolor intens, és on neixen els traumes que es quedaran per tota la vida del nen.
Davant d’aquestes situacions els infants intenten posar una mica de calma i ajudar a la mare, però en el moment que els nens intervenen, “els maltractadors els silencien ràpidament amb violència”, i com que la situació és un cicle, la pròxima vegada que es produeix alguna situació els petits ja no s’atreveixen a intervenir perquè tenen por. Lizana explica que aquí se li suma un últim factor que és que després els infants “comencen a pensar que si haguessin sigut més valents potser no li hauria fet mal a la mare, i es queden amb la sensació que són culpables o còmplices de la violència del pare”.
La darrera fase és la de manipulació afectiva o reconciliació. Els maltractadors s’intenten justificar dient que estaven molt nerviosos i que no tornaria a passar. I aquí les mares i els fills, cauen en la trampa. El maltractador assegura que canviarà, però que per fer-ho necessitarà la seva ajuda. “S’utilitza molt la frase ‘Si deixes de fer això, no hi haurà violència’”, però poc temps després l’home troba una altra cosa que li molesta i el cicle torna a començar cada vegada més ràpid i més greu.
I aquí la gran pregunta. Un home maltractador pot ser un bon pare? Doncs, Lizana té clara la resposta. No. “Un maltractador està horroritzant el nen encara que no el piqui directament i l’està corrompen perquè els hi ensenyen que aquestes actituds són normals”. Aquesta és una situació que realment ha sortit a la llum, fa relativament poc, ja que anys enrere “ningú pensava en els fills i es pensava que un home podia ser un mal marit, però un bon pare, però ara ja sabem que el dany que fan els maltractadors queda marcat en els nens”.
Quines conseqüències té això en els nens? Doncs, a nivell emocional, problemes d’autoestima, dificultats per relacionar-se, trastorns d’ansietat, aïllament o es poden posar més violents. En aquest darrer, és el que anomenen en l’àmbit valòric, que és quan els nens quan arriben a ser adults repeteixen el que han vist per part del maltractador a les seves cases. Lizana ha detallat que un 30% dels infants repeteixen aquests comportaments, i el percentatge que no ho fa, és gràcies a les mares que dins de l’infern que patien han fet coses increïbles per ajudar als seus fills i gràcies això el 70% no repeteix: “Estan allà patint la violència i infern vivint amb un maltractador, però mentre pateixen tot això estan cuidant els fills com poden, donant-los uns altres models, amor, espais lliures de violència i tot això és el que anomenem activar la resiliència dels nens, que és la capacitat de sobreviure als traumes i això ho fan les mares”.
QUAN JA N’HI HA PROU
Una vegada les mares decideixen buscar ajuda i saltar-se “la llei del silenci” que havien imposat els seus marits, es troben en diferents problemes, començant perquè els homes es pensen que tant elles com els fills són de la seva propietat, i en veure que la dona s’està allunyant, ataquen a la cosa que tenen en comú: els fills.
Un estudi ha demostrat que només el 0,027% de les denúncies per violència de gènere en la parella són falses
Quan es produeix una separació per violència de gènere, hi ha un factor molt preocupant, que és el tema de les visites amb el maltractador. Lizana ha detallat que normalment el pare de cara a la societat té una doble cara, on portes a fora és una “persona molt bona i que ajuda a tothom”, i quan arriba el moment de demanar ajuda, en moltes ocasions no es creuen la versió de la mare: “Hi ha un mite del masclisme que diu que les mares s’inventen històries per guanyar diners al judici, però un estudi ha demostrat que només un 0,027% de les denúncies per violència de gènere en la parella són falses”.
En aquest sentit –i tot i que a Espanya des del 2021 hi ha una llei que impedeix als maltractadors condemnats veure els fills, es segueixen donant un 80% de les visites-, les mares han de veure com a part de ser qüestionades pel seu relat, els seus fills han de continuar visitant a aquesta persona. Quan es començen a produïr aquestes trobades, el maltractador acostuma a intentar trencar la relació entre la mare i els fills amb comentaris com ‘la teva mare ha trencat la família’, ‘per culpa de la teva mare em treure la vida’. En retornar amb la progenitora, la majoria de nens no tornen a ser ells mateixos fins 3 o 4 dies més tard.
En altres casos, primer es fa el que s’anomena un punt de trobada on els nens i nenes es reuneixen amb els pares davant de la presència d’una educadora social. El problema? La doble cara que tenen les persones maltractadores. Durant aquestes trobades, tot va súper bé, no hi ha cap problema i el nen té en certa manera una bona relació amb el pare, el que es desenllaça en què en el moment que la professional ha de fer un informe pel jutge, aquest és positiu i els infants tenen visites més sovint i sense supervissió. Una situació que han de continuar vivint fins que arribin als 18 anys.
I, tornant a la gran pregunta. Un home maltractador por ser un bon pare? Doncs, la resposta continua sent que no, a no ser que aquesta persona faci un programa de recuperació serio, tot i que això no passa molt sovint, ja que segons ha posat en relleu Lizana, “en tota la meva carrera nomès ho he vist dues vegades, i en la resta es regulaven perquè sabien que els estava observant”.