La representació d’aquest any al Prat del Call ha estat marcada per l’estrena de la nova pell de l’ossa. S’ha vist una percepció més real de l’animal donant-li volum i integrant la màscara en el vestit, així com amb l’osseta. Els diàlegs, com habitualment, han estat elaborats fent referències a l’actualitat política i social ordinenca (i per extensió del país). La primera part, la dels més joves, ha exemplificat el que són les noves generacions, fent-se ‘selfies’ i ‘BeReals’, mostrant-se crítics amb les instal·lacions i el professorat de l’escola andorrana de la parròquia, mentre l’osseta -transformada per l'ossa gran- els robava les joguines.
L’actuació dels grans tampoc ha passat per alt cap tema de l’actualitat. Sempre amb una tendència burlesca, els dallaires han tocat temes com el fet de treballar els camps on s’havia d’instal·lar Grifols, el POUP que asseguraven no entendre, bromes amb el nom del futur copríncep Pentinat, l’informe del Consell d’Europa que reprovava les condicions laborals del país, els casinos i altres edificis d’oci o el nou partit polític que es vol formar, amb clares al·lusions a Donald Trump i la versió del ‘Make Andorra Great Again’. També hi ha hagut un moment còmic quan, abans de trobar-se amb l'ossa a la part final, els dos cònsols, Maria del Mar Coma i Eduard Betriu, han sortit a escena per mirar de fer funcionar els parquímetres de la parròquia, provant de veure si fent-hi entrar tabac els funcionava.
L’obra, que constava de cinc actes, ha clos amb la matança de l’ossa per acabar tots junts, grans i petits, més rics i més pobres, amb un últim ball més familiar. “Aquí no demanem a ningú ni d'on provenen, ni de quin gènere són, sinó que senzillament el que fem és treballar en comunitat, treballar en col·lectiu, per mantenir unes tradicions que són vives, i com a vives que són van evolucionant amb el temps”, explica el precursor de l’obra Albert Roig, president de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino. “És evident que està molt relacionada amb l'actualitat perquè està farcida de diàlegs burlescos on es veuen aquestes relacions de poder que hi ha dins una societat rural i, a més, també es veu aquesta relació de l'home amb la natura”, resumeix.