L’acompanyen la directora d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, i el cònsol major d’Andorra la Vella, David Astrié. Però a Vilarrubla no li fan falta, entre estudiants, gaire presentacions ni suports o elements introductoris. S’hi mou entre peix a l’aigua. Ja fins i tot abans d’entrar a la sala d’exàmens la ministra sap que la immensa majoria voldrien cursar estudis de màrqueting i publicitat. És la formació de base de ‘youtubers’, ‘influencers’ i coses vàries. Vilarrubla es mostra satisfeta quan troba entre la filera d’alumnes que esperen per entrar al Centre de Congressos qui vol fer alguna enginyeria.
O fins i tot un jove que pretén ser bomber. Una estona després, a aquest aspirant de bomber, la ministra li ha de cridar l’alto. Li ha de recriminar la manera de seure, cames en l’aire i sense manies. “Si ningú no li diu res, ja li diré jo”, remarca sorneguera. Vilarrubla té clar que el 10 de maig, quan el cap de Govern juri com a tal, deixarà de ser ministra. Però no dóna cap pista sobre el seu futur. Sobre una eventual repetició. “Avui parlem de les POB”, exclama intentant donar tot el protagonisme als estudiants.
I els estudiants són protagonistes com ho són els professors i la paperassa que els lliuren perquè puguin fer les proves que els pertoquen. Tenen tres hores i mitja per realitzar tot allò que els demanen. Poden sortir al lavabo si cal. Però sense cap dispositiu mòbil. Ni tan sols rellotge si és un d’aquests intel·ligents, que prèviament han de deixar a la butaca, a la vista del professorat que assumeix el control de la prova. L’any passat es van enxampar un parell d’estudiants amb ‘xuletes’, recorda la ministra, que lamenta que això vol dir que se’ls van invalidar totes les proves realitzades i si ho haguessin volgut, no tenien quan els hauria tocat possibilitat d’accedir a la universitat.
Ester Vilarrubla explica batalletes. Mestra, professora, directora de centre, directora de l’Escola andorrana, ara ministra… En té moltes, per explicar. Recorda al costat de David Astrié que se sabia fil per randa la nota de tots els seus estudiants. I que encara anys després els podia recordar aquelles valoracions. Ara, reconeix, ja no coneix cap dels estudiants que estan a punt d’iniciar les proves. De començar els exàmens de tarda. Però no s’està de demanar-los com ho porten, què pensen fer després de superar el Batxillerat. Se la veu gaudir.
LES EXPLICACIONS
Abans d’acudir a la sala d’actes i després d’haver fet una mena de sondeig entre els estudiants que esperen per accedir al Centre de Congressos, Vilarrubla fa quatre pinzellades de la situació. Hi ha 450 alumnes a Batxillerat, dos-cents realitzen presencialment les proves durant set dies, descomptant el cap de setmana. La sistemàtica dels exàmens “ha canviat molt” des que es van posar en marxa per primer cop les POB. A l’inici, gairebé totes les proves es feien fora del centre. Ara, “en funció del seu recorregut” una part de les avaluacions les fan al seu centre escolar mateix. És una fórmula “molt més profitosa”, sobretot quan cal fer algun projecte o exposició oral.
De la majoria d’estudiants que aquests dies s’examinen, la majoria acabaran fent formació universitària o algun estudi superior de formació professional. “Molt pocs marxen directament al món laboral”, explica la ministra, que diu que des del ministeri s’encoratja els joves a seguir-se formant. De fet, ho fa en persona a peu d’aula. Això sí, els demana que quan acabin els seus estudis superiors, tornin al país “perquè us necessitem”.
Com era previsible per qüestions demogràfiques, de natalitat, el volum d’estudiants de batxillerat ha crescut moltíssim. Com que estava previst, a nivell d’equipaments, d’espais, d’infraestructures, ja s’ha obra en conseqüència. Vilarrubla assegura que a nivell acadèmic, i excepte algunes formacions d’FP, tots els títols “estan reconeguts”. Una altra cosa és l’exercici professional, on alguns estats propers, alguns col·lectius professionals veïns, com passa a Andorra, imposen els seus requisits i això pot comportar algun impediment.
I com se soluciona això? I llavors, la ministra que havia estat fent de docent més que cap cosa, torna a l’arena política. “L’acord d’associació ens pot ajudar molt, en tot això.” I continua fent de política quan se li demana si té intenció de continuar. Aplica allò tan conegut de l’això no toca. Si ho sap no ho vol dir i, en tot cas, qui ho hauria de dir és el futur cap de Govern. Vilarrubla aquest dilluns havia baixat a l’arena educativa. Aquella en què es mou d’allò millor. I de forma natural.
Una professora repartint els exàmens.
Ester Vilarrubla conversant amb estudiants abans d'accedir al Centre de Congressos.
Comentaris (7)