L’última benedicció de Setúria d’una època

Una ramaderia que passa per un moment notablement bo, amb estabilitat a nivell de cabana i amb “més ajuts que mai” com ha remarcat el ministre d’Agricultura, Guillem Casal, que ha insistit una vegada més que el pressupost del 2024 ha experimentat el creixement més important en dotació per al sector. “Ja no sabem d’on treure més diners, perquè el vostre ministre no deixa de demanar”, ha indicat també el cap de Govern, Xavier Espot, que com tants d’altres ha acabat ben moll al bell mig de la vall de Setúria després de la benedicció del rector massanenc. La tradició mana. I encara que sigui per mitja hora, per una hora, cal baixar fins al fons de la vall, observar els paratges, respirar fons i veure el bestiar que peix a la muntanya en l’inici de la temporada estival.

Un bestiar, el boví, que enguany gaudeix del control de dues pastores. D’alguna manera o altra s’ha de preparar el relleu generacional. I “la Rosa (Tomàs) i la Judith (Carmona) faran un bon tàndem. De ben segur que tindran molta feina, però també tindran molts èxits”, s’ha aventurat a pronosticar el cònsol menor de la Massana i responsable dels aspectes ambientals de la parròquia, Roger Fité. “Hem de garantir el relleu generacional i aquest any serem probablement l’única zona de muntanya dels Pirineus amb dues vaqueres”, encara ha insistit el cònsol.  Ell ha estat l’encarregat d’anunciar que s’està treballant “en un altre enfoc” per a la benedicció de Setúria per fer-la “un esdeveniment més popular”.

“Hem de garantir el relleu generacional i aquest any serem probablement l’única zona de muntanya dels Pirineus amb dues vaqueres, un tàndem que segur que fa molt bona feina”, manté Roger Fité, el cònsol que ha encoratjat la tasca de Rosa Tomàs, quatre dècades d’experiència, i Judith Carmona, una pastora de 22 anys 

Fité ha deixat clar que tot plegat és molt embrionari i que s’ha de veure fins a quin punt la logística permetrà fer el que ronda pel cap a la majoria liderada per Eva Sansa. Perquè, ai làs, no es tracta que menys gent baixi al fons de la vall on s’esbatussaven els de Pal i els de Tor -o els d’Ós de Civís, que sembla que no acaba d’estar clar, ha recordat Sansa- sinó que ho faci d’una altra manera. Però que la ciutadania pugui conèixer de prop la ramaderia -350 caps bovins, 50 equins i un miler d’ovelles a la Massana, ha recordat el cònsol menor-. Visibilitzar el sector primari ha de ser el repte del nou format ‘seturial’. 

Tot va lligat a “posar de relleu” el món de la ramaderia i de donar a conèixer, més si cal, no només els ramats sinó també les persones que hi ha darrere i la feina que fan. “Els productes i els productors”, ha indicat el cònsol menor, que ha deixat més que entreveure el naixement d’una mena de fira dedicada a la producció agrícola al tomb de la benedicció que ha acollit al fons de la vall de Setúria una bona colla de polítics i de ramaders. Una nodrida representació governamental -als citats Espots i Casal i cal afegir els massanencs Raül Ferré i Ester Molné- i pràcticament tot el comú de la Massana en ple. I després de la benedicció, cap a dinar al Coll de la Botella, que això ja fa algunes edicions que ha canviat. Ja no es cou la carn al bell mig del prat. En això, cal dir-ho, es va fer un pas enrere a nivell de festa popular.

Ara, quant a carn, s’ha d’anar endavant. I és que produir “carn de qualitat amb un sistema extensiu”, ho ha dit el ministre, “és el colofó” tot el que es fa. De tota la feina que fan els pagesos i ramaders al camp o a la muntanya. I de tot “l’acompanyament” usant un terme esmentat pel cap de Govern, que du a terme l’administració. Casal, Guillem, ha recordat el “sentiment de pertinença de casa pairal” que genera el món rural, el sector agrícola. I el fet que passi la tradició de padrins a néts. Amb els fills i alhora pares pel mig, és clar. El titular d’Agricultura ha repassat algunes de les consecucions -com el segell de la FAO- que s’han assolit amb intervenció administrativa. 

A les muntanyes massanenques hi ha el bestiar de cinc explotacions de la parròquia i també hi fan estada alguns ramats procedents d’explotacions de Sant Julià. Vaques i eugues. algun toro i uns quants cavalls, coincideixen, poc o molt, en les mateixes zones. Ara bé, el que es fa és separar el bestiar adult del jove. I la jovenalla és tota femenina. No s’hi deixen mascles per evitar embarassos no desitjats. Tal qual. I és que si es vol qualitat, també s’ha de controlar coses com aquestes. 

Benvinguda sigui la transhumància -també amb reconeixement mundial per part de la Unesco-, adeu aparent a una època de la benedicció de Setúria. A veure què serà l’any que ve. A les vaques, sincerament, tan els fa. Mentre hi hagi herba per péixer, la resta els importa més aviat poc. I si els molesta, no pateixin que ja ho faran notar. La cornamenta i les peülles no hi són sempre per fer bonic. El capellà, tampoc. A voltes et beneeix. A voltes et fot moll. Lloat sia Déu.