Per tant, els textos religiosos i els goigs a la verge que s’han cantat aquest matí al camí de l’Oratori han estat els últims del religiós. De fet, ha aprofitat per acomiadar-se, això sí, deixant clar que la seva intenció és poder participar, en el futur, en els que se celebrin. Llavors, però, ell ja no portarà la veu cantant com ha fet aquests darrers dotze anys.
“Ha estat especial, sobretot perquè he recordat la gent que ha vingut avui i la que havia vingut altres anys”, reconeixia un cop finalitzat la part més religiosa de l’aplec Antoni Elvira. Els pròxims dies, alguna missa més farà, però ja diumenge 15 prendrà el relleu de mossèn Jaume a Escaldes. Posarà, doncs, punt final a la seva etapa a Encamp, un lloc del qual “em quedo amb l’estima de la gent”. Afirma que “m’he sentit des del primer moment molt ben acollit i estimat, tant per les persones més d’església com per aquelles que ho són tant”.
Dotze anys, doncs, de feina en la qual també “he trobat molta col·laboració”. I, sempre, “escoltant el que desitja i volen els parroquians”. Amb ells, per exemple, va culminar ara fa uns mesos el projecte de recuperar la tradicional processó de Corpus per la zona de la Mosquera i el Tremat. Un dels llegats que deixa mossèn Elvira al poble.
Un cop feta la celebració religiosa, l’aplec ha continuat amb una part més festiva. Es fa al costat d’un oratori que, allà al segle XIX, van construir tres pagesos de la zona. Un dia d’estiu, els va enxampar una fortíssima tempesta i es van refugiar on van poder. Van pensar que no ho explicarien i van pregar a la verge. I al final es van poder salvar. Agraïts, van construir el petit templet.
Al seu davant s’ha fet l’aplec, que ha tingut premi pels assistents: coca i xocolata. I els més atrevits, han acabat ballant sardanes. Entre ells, algun conseller comunal. La darrera sardana de la temporada d’aplecs. El següent ja serà l’any vinent. I ja sense mossèn Elvira.