Un dels encants d’Andorra és la seva capacitat per oferir una desconnexió total de la rutina. Per a molts visitants, el paisatge i la tranquil·litat de les muntanyes són una font d’energia renovada: “És un lloc ideal per desconnectar i fer activitats que només es poden practicar en aquests entorns” comenta la Marta, una esquiadora barcelonina que torna cada any al Principat. Aquest sentiment es veu encara més reforçat per la proximitat del país a zones urbanes com Barcelona o Tolosa, que queden relativament a prop. De fet, una família que ha pujat només per dos dies ho resumeix així: “No sabíem què fer, i vam decidir venir per dinar en família i fer una passejada”.
Tradicionalment, les compres sempre han estat un dels grans reclams d’Andorra. Molts venien pel diferencial de preus, especialment en electrònica o articles de luxe. Això actualment ha canviat: “La diferència de preu ja no és la que hi havia abans. Tot i que encara existeix, ja no és un factor tan determinant com ho era”. Aquest canvi, però, no ha impedit que les botigues continuïn atraient gent, sobretot en època nadalenca. Una parella aragonesa ho explica: “Hem vingut de visita i, de pas, a buscar regals de Reis. Aquí trobem una oferta interessant i podem passar un dia diferent, tot i que no és tan barat com deien”. També adverteixen que, amb el pas del temps, la motivació per comprar pot acabar diluint-se si la situació continua igual.
Sobretot perquè el gran hàndicap d’aquesta experiència és la saturació del país en moments de màxima afluència. Una de les queixes més recurrents és la dificultat per trobar aparcament: “Els pàrquings cada cop estan més plens, i acabes perdent bona part del dia dins del cotxe”, comenta la Berta, una visitant habitual. Les cues són un altre problema, tant a les pistes d’esquí com a la xarxa viària: “Les pistes estan plenes, i als remuntadors has d’esperar molt més del que voldries”. Això porta molts turistes a buscar alternatives o ajustar els seus plans per evitar les hores punta: “Intentem venir a hores que no hi hagi tanta gent, com a primera hora de la tarda o a última hora de la nit”, assegura el Francesc, que compta amb una segona residència al país.
Aquells que coneixen bé Andorra són conscients dels seus punts forts i febles. El Joan, un veí del Pirineu, explica com ha canviat la seva relació amb el Principat: “Abans veníem més pels preus, però ara ja no hi ha tanta diferència. En dies de molta gent, moure’s pel país és complicat, i això fa que la gent perdi interès”. No obstant això, aquests visitants habituals també reconeixen que la clau per gaudir d’Andorra està en la planificació: “S’ha de venir en dates que no estiguin marcades al calendari. Si no, és inviable moure’t, fins i tot caminant”, reconeix el Pierre, que també vol destacar que la diferència de segons quins preus amb França sí que és més notable, com per exemple el tabac i l’alcohol, amb impostos molt més elevats al país gal. La seva parella, la Louise, afegeix també que “és una sort poder tenir un petit país com Andorra tan a prop nostre, ja que nosaltres som de l’Arieja i venim sovint, però cada cop ens està costant més venir al centre perquè costa molt moure’t”.
Malgrat les dificultats, la multitud que es veu pels carrers, especialment a l’eix central, demostra que Andorra continua sent una destinació atractiva per desconnectar i gaudir de la muntanya. No obstant això, per mantenir-se competitiva, caldrà adaptar-se a les noves necessitats dels visitants, millorant la mobilitat i repensant el model de turisme. El seu potencial és indubtable, però només amb una gestió intel·ligent podrà seguir captivant els viatgers que busquen escapar de la rutina de cada dia.
Comentaris (35)