Amb la seva furgoneta plena de medicaments i recursos per ajudar, els set voluntaris van travessar la frontera a les 11 del matí, però no va arribar a la zona afectada fins ben entrada la nit. Tot i que explica que no es van tenir cap problema per accedir a les localitats pel que fa a documentació i a deixar-los passar, es van trobar amb molts carrils tallats i controls de la Guàrdia Civil que van fer que el trajecte s’alentís molt: “Una part que en condicions normals haurien estat cinc minuts, la vam fer amb una hora i mitja”, relata. Tot i que la destinació a la qual es dirigien era a Xiva -lloc on viu el seu amic- pel camí van parar-se als pobles d’Aldaia i de Benetússer, ja que els havien explicat que aquestes zones estaven molt afectades.
“La veritat és que va ser bastant emotiu, perquè et demanaven que anessis a llocs on tenien familiars a ajudar-los”
En arribar a Aldaia, la situació era crítica, però s’hi podia caminar i moure’s més o menys bé. Un cop allà van obrir les furgonetes i van repartir medicaments a tres o quatre famílies. “La veritat és que va ser bastant emotiu, perquè et demanaven que anessis a llocs on tenien familiars a ajudar-los”, explica tot detallant que els veïns d’Aldaia agraïen profundament l’ajuda que els arribava: “Es posen a plorar, t’abraçaven... i és molt emotiu tot això”.
“Benetússer estava molt pitjor. Hi havia zones sense llum, els carrers plens de fang, tot estava molt fotut. Semblava un poble dormit, no hi havia ningú al carrer”
Després, Ismael i el seu equip van seguir camí cap a Benetússer, on la situació era encara més dramàtica. “Estava molt pitjor. Hi havia zones sense llum, els carrers plens de fang, tot estava molt fotut. Semblava un poble dormit, no hi havia ningú al carrer”, explica, tot afegint que el que han vist aquests dies ha estat molt impactant: “No estem parlant del tercer món, estem parlant de València que està aquí al costat”. Tot i la gravetat del moment, van poder ajudar a una persona que necessitava medicaments per als seus animals: “Necessitava pinso i medicaments per un gos que tenia una ferida. Li vam donar gases, venes i coses per desinfectar”.
El grup va aconseguir arribar a Xiva, al voltant de les dues de la matinada. Explica que es van quedar molt sorpresos amb el que es van trobar: “Mig Xiva, ja no existeix. Hi havia molts edificis que ja no hi són”, detalla. Aquesta zona de la localitat que ha quedat més afectada pels aiguats i que està més destorçada, no hi van poder accedir, ja que l’exèrcit, la policia i fins i tot els mossos d’esquadra tallen el pas. L’altra part del poble, però explica que està en moltes millors condicions gràcies a tota la tasca de neteja i de recollida que han fet els valencians i valencianes i tots els voluntaris que s’hi han desplaçat aquests dies.
Com que ja era molt tard, el grup de voluntaris es va dirigir a una casa de les afores de la ciutat on van poder passar la nit, i ahir al matí ja des de ben primera hora van començar a buidar les furgonetes i a repartir el material. Com que a la localitat de Xiva hi ha una part que ja està bastant recuperada -tenint en compte les circumstàncies-, i que a l’altre no podien accedir, van decidir tornar cap a Benetússer, perquè la nit anterior s’havien constatat que es necessitava molta ajuda.
En arribar uns quants del grup van començar a repartir casa per casa els productes que tenien amb una llista que els hi han fet arribar amb les necessitats que tenien, mentre que una de les furgonetes va anar a una gossera on van descarregar un palet de pinso pels animals, i després es van tornar a ajuntar amb els altres. La imatge de Benetúser durant el dia era molt diferent de què havien vist la nit anterior: “Els carrers estaven plens. Hem obert les furgonetes, i han volat”, relata Guzman, tot detallant que es va quedar molt sorprès perquè en aquesta localitat van obrir just ahir un local als baixos d’un edifici, on han fet “com un magatzem per guardar els productes els veïns”.
En veure-ho van decidir buidar la furgoneta en aquell espai i en el temps de moure el vehicle i baixar d’ell, “ja hi havia com 20 persones fent una cadena humana per descarregar la furgoneta i entrar els productes locals”, un moment que descriu que “és molt dur emocionalment veure a la gent plorant per un sabó de mans”, afegeix.
“Et quedes amb aquella sensació de dir que sí, que has ajudat a aquesta gent, però al costat hi ha més edificis i més veïns que també en necessiten. Estem molta impotència”
Un cop van tenir buides totes les furgonetes es van acomiadar de la gent que estaven plorant i agraint-los que haguessin anat a ajudar: “Ens han començat a aplaudir, i jo he dit a nosaltres? Si aquí els valents són ells. Nosaltres només els hem portat un material que segurament els durarà només dos dies”, explica tot detallant que els va generar un sentiment agredolç i d’impotència molt gran perquè tot i que han ajudat a molta gent, encara n’hi ha mola més que ho necessita: “Et quedes amb aquella sensació de dir que sí, que has ajudat a aquesta gent, però al costat hi ha més edificis i més veïns que també en necessiten. Estem molta impotència”. L’Ismael i el seu equip van tornar ahir al vespre cap a Andorra, mentre rebien missatges de la gent agraint l’ajuda, i també missatges d’andorrans i andorranes que li demanaven si faria un segon viatge cap a la zona per continuar ajudant: “Amb la força de la gent i la força del poble es pot fer el que vulguis per ajudar”, conclou.
IMATGES I VÍDEOS D’ISMAEL GUZMAN