Reportatge

El tribunal que es va oblidar de fer cas al fiscal

El Superior s’esmena a si mateix en anul·lar una sentència en la qual fixava una pena de dos mesos ferms de presó malgrat que el ministeri públic havia manifestat en vista oral que no veia amb mals ulls la proposta de la defensa del processat: quinze dies en semillibertat

19/10/2024 (11:42 CET)

Cert. Passa poques vegades, però és una possibilitat. La fiscalia pot canviar d’opinió en funció del que succeeixi en un judici. I, en aquest cas, la resolució que adoptin els tribunals ha de ser conseqüent. I així ho ha reflectit el Superior en una recent sentència en el cas d’un home condemnat en dues ocasions per maltractament en l’àmbit domèstic. No haurà de complir presó ferma després que el mateix Superior hagi anul·lat una sentència seva tot admetent que hauria d’haver tingut en compte que el ministeri públic, que inicialment demanava que fes dos mesos ferms, va apuntar en la vista oral que no veia amb mals ulls la petició de la defensa d’establir un règim de semillibertat.

Tot arrenca el desembre del 2021. El processat va ser condemnat via ordenança penal -un judici ràpid- per un delicte menor de maltractament en l’àmbit domèstic. Se li va imposar una pena de tres mesos condicionals. És a dir, no els hauria de complir, sempre que no reincidís en el comportament delictiu. Però ho va fer. L’abril del 2022, va rebre una altra condemna per fets similars.

Com marca la llei, això comporta que es revoqui la condicionalitat de la pena anterior. La Batllia va acceptar-ho i va decretar que l’home hauria de complir dos mesos ferms. Davant aquesta resolució, la seva defensa va acudir al Superior. En la vista, va demanar que només hagués de complir quinze dies en règim de semillibertat. És a dir, anant a dormir a la Comella, i sense control monitoritzat. I aquí rau la clau de tot plegat: el fiscal, que en l’informe previ insistia que calia confirmar l’aute de la Batllia, va indicar que no s’oposava a aquesta opció. Malgrat això, el Superior va refusar el recurs i, per tant, mantenia els dos mesos ferms.

Davant aquesta decisió, la defensa va considerar que s’estava vulnerant un dret al seu client. Per això, va presentar un incident de nul·litat. Volia que s’anul·lés la resolució del Superior, en el que sol ser un pas previ per presentar un recurs d’empara al Constitucional. Aquest, però, no caldrà.

I és que el mateix Superior ha acceptat que en la sentència anterior va obrar equivocadament. En la resolució posa en relleu que, llei a la mà, la decisió de fer complir dos dels tres mesos de forma ferma era correcta. Però aquí és on recorda que “el ministeri fiscal a la vista oral no es va oposar al compliment dels 15 dies de presó en règim de semillibertat sense control monitoritzat que demanava el condemnat”.

Això suposa que “es va manifestar una coherència entre els parts” a la vista oral. I, per això, considera que “és procedent anul·lar l’aute d’aquesta sala, la qual s’ha oblidat de prendre en consideració del moment de la deliberació, el canvi de postura del ministeri fiscal, manifestat el dia de la vista oral”. I al mateix temps, ja estableix que l’home haurà de complir, efectivament, 15 dies en semillibertat.

Etiquetes