Reportatge

Treure la pols al ‘piano radiofònic’

Després d’anys i panys abandonat, Patrimoni Cultural posa en marxa per la via d’urgència la restauració d’un mitja cua artesanal que Radio Andorra va comprar el 1950 de segona mà i que va servir fins al 1981 per fer música en directe

30/06/2024 (22:50 CET)

De cop i volta han entrat les presses. I després d’anys i panys pràcticament abandonat, el departament de Patrimoni Cultural ha posat ara en marxa per la via d’urgència el procés de restauració d’un piano construït de forma artesanal el 1870 i que Radio Andorra va comprar de segona mà vers l’any 1950. De mitja cua -i durant molt temps pleníssim de pols-, el piano va servir perquè molts programes de la magna emissora del Principat, especialment en les instal·lacions del Roc de les Anelletes, pogués oferir música en directe.

En efecte, van ser diversos els artistes de les primeres dècades de la segona meitat del segle XX que van usar el piano per testimoniar el seu pas per l’emissora, una de les grans d’Europa encara que ara pugui semblar estrany. Il·lustres artistes com el tolosà Mike Shannon van tocar el piano en directe en alguns dels programes de Radio Andorra. L’instrument, però, va quedar en l’oblit després d’haver fet un servei extraordinari. Va quedar en l’oblit. Però no pas per tothom. Sectors musicals del país tenien clar que es tracta d’un piano tant o més il·lustre que alguns dels pianistes que l’han fet servir.

Amb el pas del temps i la deixadesa al qual ha estat sotmès, el piano s’ha anat deteriorant, fins al punt que actualment es troba en molt mal estat de conservació, i això que l’havien fet servir artistes de gran renom que van passar per l’emissora les primeres dècades de la segona meitat del segle XX

El piano de Ràdio Andorra, amb número d’inventari RA-1171, es un piano de la marca francesa Érard (modèle ordinaire Nº 2), construït l’any 1870 per Mme. Erard & M. Schaeffer. Aquest piano, com és d’esperar, forma part de l’abundant i ric patrimoni moble de l’antiga Radio Andorra, així com de la història de l’emissora ja que, des que fou adquirit l’any 1950 per Ràdio Andorra fins al tancament de l’emissora, es feia servir en múltiples actuacions que s’emetien en directe, com s’ha dit.

De Guillermina Mota a múltiples artistes que tant a Espanya com a França, especialment a la dècada dels anys 1960 i 1970 estaven al cim de les llistes de temes musicals. Un parell o tres de detalls més per acabar. El piano, s’ha apuntat, és de la marca francesa Érard. Té set octaves A-A i 85 tecles. El tamboret on s’asseien els pianistes no s’ha conservat. I segons les fotografies que es conserven de l’interior del Roc de les Anelletes, el piano ocupava part de la sala destinada al locutori número 1.

Amb el pas del temps i la deixadesa al qual ha estat sotmès, el piano s’ha anat deteriorant, fins al punt que actualment es troba en molt mal estat de conservació. Amb l’objectiu de recuperar-lo en la seva totalitat, és a dir des del punt de vista estètic però també funcional, és ara quan s’impulsa la seva restauració a mans d’un pianer expert. La seva restauració contribuirà a recuperar i conservar el patrimoni cultural d’Andorra, d’acord amb les línies estratègiques que porta a terme el departament de Patrimoni Cultural d’Andorra.

I la peça hauria de servir per engalanar el futur -i teòric- museu de la ràdio. Però també és molt plausible que puntualment, però alhora periòdicament, es facin interpretacions, concerts, amb aquest piano, que va ser fabricat manualment i peça per peça com tants d’altres dels seus ‘germans’. Vaja, que se li traurà la pols i, per poc que es pugui, molt més que això.