La pinacoteca ubicada a la muntanya de Montjuic reuneix, segurament, la col·lecció més important d’art romànic existent al món. I entre el seu patrimoni, hi ha un tros de la història i l’art andorrà. En total, i segons la documentació a la qual ha pogut accedir Altaveu, una quinzena de peces de gran valor. Algunes, tot s’ha de dir, s’han pogut veure al país, en dues exposicions temporals. La primera, entre 1988 i 1989 -‘L’Andorra medieval’-. La segona, el 2014, llavors amb un títol ben explícit: ‘Benvingudes a casa vostra! Les obres d’art patrimonial fora d’Andorra’.
Deu anys després d’aquesta darrera mostra, ara, arran de la compra de dues de les pintures murals de Sant Esteve (‘La Flagel·lació’ i ‘El bes de Judes’) el tema torna a estar sobre la taula. La mateixa ministra de Cultura, Mònica Bonell, va avançar la possibilitat de tornar a demanar al MNAC obres per a una nova exposició al país. Probablement, això sí, caldria tenir un espai adient com podria ser el futur Museu Nacional. Però, de quines obres es tractarien?
Com s’ha dit, n’hi ha vàries que ja han estat al país. És el cas de tres que tenen el seu origen a Encamp. Les primeres, les vinculades a Sant Romà de les Bons com el crist en majestat -del qual tot just es conserva la part inferior de la màndorla- i el col·legi apostòlic, totes obres comprades pel MNAC al col·leccionista Lluís Plandiura. En força millor estat es troba la mesa de l’antic altar de Sant Romà de Vila (per cert, a la capella encampadana ara n’hi ha una reproducció), que es pot contemplar a la sala 7 del museu.
De Santa Eulàlia provenen dues peces, una de les quals inèdita al país. En aquest cas, cert, datades al segle XV. La primera és la taula de Santa Eulàlia, de Pere Garcia de Benevarri. La segona, que sí que va venir al Principat el 2014, és la Taula on es pot veure una Mare de Déu envoltada d’àngels i cantors. Totes dues obres, de fet, no es troben exposades en l’actualitat.
Parlar de les pintures andorranes al MNAC no es podria fer sense citar dues obres cabdals. Justament, allà es troben altres parts dels murals de Sant Esteve, complementaris, per tant, dels dos adquirits ara pel Govern. Algunes parts, com ara el brau alat de Lluc o les sanefes amb motius vegetals es van poder veure en les exposicions al país. Els experts consideren tot el conjunt que, en el seu dia, va decorar el temple de la capital com un dels més ben elaborats de tot el territori andorrà. El seu autor, el mestre de Sant Esteve, va optar per un estil diferent del que llavors era tradicional, fugint del convencionalisme imperant en l’època.
L’altra gran joia andorrana en mans del MNAC és el conjunt pictòric de Sant Miquel d’Engolasters. Va ser, de fet, de les primeres obres andorranes a arribar a Barcelona, a demanda de la llavors existent junta de museus. Inicialment, havien estat a la Ciutadella. També cal destacar el seu bon estat de conservació, fet que els hi dona més valor. Seria, segurament, una de les obres que més agradaria als experts per poder exposar al país. No va venir ni el 1988 ni el 2014.
Pintures a banda, la instal·lació compta amb tres talles de fusta en forma de creu que suposen un dels enigmes del patrimoni andorrà exiliat. No se sap qui en va ser l’autor, però daten del segle XII o XIII. Representen Crist crucificat.