La Trenca s’ha quedat petita aquest divendres a la tarda per acollir la presentació de ‘La muntanya del tresor’, de Martí Gironell. Autor mediàtic de novel·la històrica, amb passat a TV3, arrossega seguidors fidels allà on va. I el Principat no ha estat una excepció. Gairebé una trentena de persones escoltant amb entusiasme les pinzellades (sense spoilers) sobre la darrera novel·la de l’autor, que té Montserrat i la Guerra Civil en l’epicentre.
Que el component religiós sigui sempre present en les seves històries té algun motiu amagat? Reminiscències d’aquell Gironell infant que va fer d’escolanet? “Catalunya s’ha fet a partir d’esglésies, monjos i abadies. El nostre passat està connectat amb l’Església i no es traca de creure o no, es tracta de saber d’on vens i la religió està molt present en la història del país”.
La documentació és tan extensa i l’abadia va acollir tantes i tantes persones, fossin personatges rellevants o anònims (fins i tot turistes i la gravació d’una pel·lícula) durant aquells anys que ha pogut travar una història amb només tres personatges ficticis. Un d’ells el protagonista, Benet Nomdedéu, un orfe que a diferència dels companys que tenien família i van fugir pel temor de represàlies, va quedar-se a l’abadia. I és a través de la seva mirada, “des de dins” del monestir i amb la “netedat d’esperit” d’un nen, que pot agafar de bracet els lectors i transportar-los per l’aventura.
Una història amb referències clares a ‘L’illa del tresor’, amb un frare amb una cama de fusta i un altre amb un pegat en un ull; a més d’un protagonista, en Benet, inspirat en Ramonet de Castelló -fill d’un mossos d’esquadra que va servir tres anys a Montserrat-, Jim Hawkins, de ‘L’illa del tresor’ i en el Bruno de ‘El nen del pijama de ratlles’. Però també una història que permet veure com aquelles “dosis d’humanitat” que apareixen fins i tot en els moments més deshumanitzats, com pot ser una guerra, poden fer canviar el rumb dels esdeveniments.
A Montserrat, per exemple, els milicians anarquistes hi van pujar amb la ferma convicció de reduir-ho a cendres, però l’astúcia de la Generalitat i les coneixences personals d’un dels personatges ho van evitar. Un decret exprés del govern català els va permetre apropiar-se de l’abadia i la van convertir “en l’abadia del poble”. “Si és del poble, no calareu foc en una propietat que és vostra, no?”, relata Gironell. I a partir d’aquí l’statu quo de Montserrat canvia. “És una mena d’oasi, una bombolla” que es va poder salvar i des d’on es va combatre la propaganda del bàndol franquista que deia que “els republicans no respectaven res de la cultura i menys si estava relacionat amb l’Església o l’art sacre”.
Al llibre hi apareix també el doctor Trueta o Moisès Broggi, perquè en un espai, en principi, a recer de les bombes i la destrucció es va trobar el lloc més adiat per ubicar-hi un hospital de campanya que arribaria a acollir més de 300 llits.
I com aquestes tantes altres històries, totes passades pel filtre dels infants, “que fan d’aquells tres anys l’aventura de la seva vida”. I entre tanta moguda, també una petita dosi de protagonisme per Andorra. Entre els elements que ha pogut esbrinar l’autor hi ha el viatge que assegura que va fer la talla de la verge de Montserrat, la Moreneta, fins al Principat. “És un fil que no he estirat, però si puc aconseguir més informació, ho podreu llegir”. El motiu que explica el viatge i què va passar? “No us ho puc explicar perquè aixafaríem la guitarra”, així que tocarà llegir la novel·la i arribar fins al final.
Gironell assegura que en les presentacions que ha anat fent fins ara molta gent li ha comentat que al final del llibre veuen clar i entenen el tresor de què parla el títol, però que alhora, mentre han llegit “n’han descobert d’altres”. I és més, recomanar pujar a Montserrat i endinsar-se en els seus entorns tenint present la història. Una experiència que de ben segur permetrà a tothom redescobrir un espai que potser no s’havien mirat mai amb aquests ulls. Montserrat té un tresor, però Martí Gironell també.
Comentaris