Reñé va voler passar un any en un quibuts, a Israel, per veure funcionar una comunitat socialista. A començaments dels anys setanta es va incorporar a l’Exèrcit Popular Català (Epoca), l’organització militar catalana més potent que va existir durant la dictadura del general Franco.
Quan a finals dels anys setanta Epoca es dissol la direcció de l’organització ofereix la possibilitat a alguns militants d’exiliar-se a Israel, un estat que aleshores no tenia relacions diplomàtiques amb Espanya. Seguint els passos d’un altre company que hi va arribar abans, és admés a l’estat hebreu i s’instal·la a un quibuts al desert del Neguev. Després de més d’un any d’estada se’n torna a Andorra.
També va estar al Principat, Elisenda Romeu. El 1972, quan tenia 17 anys, es va haver d’exiliar a Perpinyà, París, Brussel·les i Andorra. Va estar sis mesos a la presó de Valenciennes, on va viure un casament mig forçat i va dur a terme una vaga de fam en contra dels últims afusellaments del franquisme. Va sortir de la presó el 20 de setembre del 1975 i va tornar a Catalunya l'1 de novembre del 1977.
Àlvar Valls ha tingut una activitat molt prolífica al Principat
Com Reñé, Alvar Valls també va ser membre d’Epoca. Com a integrant d’aquesta organització, va ser acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’assassinat de l’industrial Josep Maria Bultó el maig del 1977. En proclamar-se la llei d’amnistia a l’octubre, tot i ser alliberat, hores després li va ser revocada l’ordre de llibertat. Es va exiliar a Andorra on viu des d’aleshores amb una activitat molt prolífica que va des del periodisme a la literatura passant per la traducció o la investigació.
A banda dels testimonis, de Reñé, Romeu i Valls, el llibre recull els de Josep Maria Garcia i Àngels Coté, que es van conèixer a l’exili aprenent a fer anar una escopeta i, malgrat que eren d’organitzacions diferents, van acabar sent parella i encara estan junts i Roser Vernet, una noia que amb 24 anys en va estar quatre vivint amb els monjos de Sant Miquel de Cuixà, a prop de Prada de Conflent.
Unes vivències molt particulars però amb elements comuns que defineixen el fil roig d’una experiència de lluita compartida.