La relació, primer, i el casament, després, ha estat un dels ‘xismorreos’ més tractats en l’àmbit jurídic del Principat. A tots nivells. Entre advocats, a la Seu de la Justícia, al centre penitenciari, entre policies… Hi ha hagut ‘salseo’ en algunes ocasions, però també hi ha hagut preocupació en altres moments. Sobretot des que es va descobrir al centre penitenciari que l’advocada que anava a veure el denominat sicari era més que la seva assessora jurídica. A mitjan gener -pocs dies després de la primera sentència condemnatòria, la del Tribunal de Corts- els petons i les carícies durant les visites suposadament professionals van fer saltar totes les alarmes. I des de llavors hi ha hagut un seguiment del cas encara que cap estament va acabar de fer el pas per posar el crit al cel formalment.
Des que va transcendir la relació dos dies després de la sentència de primera instància, la situació ha causat cert neguit almenys dins de la presó, però ningú hi ha acabat d’intervenir més enllà de controlar la durada de les trucades telefòniques entre reclús i lletrada, que eren molt sovintejades i llargues
Ja des de l’inici de l’estada de l’home a la Comella, un cop detingut el maig del 2022, i sobretot una vegada van començar les visites dels amics del processat -ara condemnat ja traslladat a Espanya-, la policia va tenir més feina del compte amb aquest reclús. Es van arribar a fer rondes diàries a les nits cada dia, especialment els dies que els seus companys pujaven a visitar-lo, just un quart d’hora (i dos cops per setmana) al centre penitenciari. A tots plegats els relacionaven amb una de les faccions més violentes de seguidors del Barça (‘els Casual’).
Amb la constatació que l’advocada era més que advocada del pres, entre els funcionaris de la presó hi va haver certa tensió. ¿Fins a quin punt es mantenien les garanties de seguretat quan a un advocat no se li fan els controls que es fan a qualsevol altra persona que acudeix a veure un reclús però en aquest cas l’advocada ja no era advocada només? Es van elaborar alguns informes interns. Com a molt es van acabar elevant a responsables del ministeri d’Interior. Oficialment, al Col·legi d’Advocats, per exemple, malgrat que ho esperava, mai hi hauria hagut cap advertència ni comunicació formal de la situació. I això que, en certa manera, des que va transcendir la relació, es preveia que hi hagués algun toc d’atenció .
Tot plegat, els eventuals informes, les ‘enraonadories’, no van sorgir cap efecte, si és que algú el buscava, més enllà que des d’un moment donat es va passar a fer un control exhaustiu de les trucades que l’advocada realitzava al seu client. Especialment, s’anotava la durada de la comunicació. Perquè els contactes eren molt sovintejats i molt llarg en el temps. Fins al punt que algun altre pres -potser algun altre advocat- s’hauria queixat de no poder disposar de locutori quan pertocava o ho hauria necessitat. La relació entre els dos -tots dos en la dècada que va dels 30 als 40 anys- va continuar.
La lletrada en qüestió havia entrat en acció en el cas, des del punt de vista jurídic, per l’amistat que té -o tenia- amb els dos germans empresaris que suposadament van demanar al nuvi d’aquesta història que els ‘ajudés’ a ‘convèncer’ el constructor que els devia uns diners -uns 190.000 euros- i que els els havia d’abonar. La relació entre advocada i client, per cert, no hauria acabat d’agradar ni poc ni gens en l’entorn dels dos germans, que des de la sentència ferma del Tribunal Superior tornen a estar empresonats. Contents o no per la relació sentimental de la seva amiga advocada i del seu amic suposadament sicari -que quan va ingressar a la presó a l’inici tenia una parella que tot sovint l’anava a veure i que ja dins la Comella va arribar a fer creure a una agent penitenciària que va acabar apartada del mòdul en qüestió que es casaria amb ella, fins al punt que la funcionària va deixar l’home amb qui estava llavors-, els dos empresaris van ser testimonis de la boda del passat 14 de juny.
A Andorra no és el primer cop que una vigilant s’embolica amb un pres o una reclusa acaba convivint amb un funcionari. Però que un intern penitenciari acaba casat amb la seva advocada, a Andorra, sí que és la primera vegada
En efecte, aquella tarda d’encara no fa tres setmanes, a la Comella s’hi va viure la boda de l’any. Com a mínim, la boda de l’any per als seus protagonistes. I per a molts sectors -ho vulguin o no els contraents- també. L’advocada en qüestió volia casar-se per l’Església, a Andorra i amb el capellà de la seva confiança. Expulsat com està el reclús del país una vegada completi la condemna, era difícil que la voluntat de la lletrada es pogués complir fora del recinte penitenciari. D’aquí que s’activés la boda dins del centre. D’aquí, també, que en demanar el reclús el seu trasllat a Espanya, les autoritats andorranes acceleressin al màxim el procés per mirar d’evitar que pogués tenir lloc el casament i la qüestió passés a ser ‘qüestió d’Estat’.
Però va arribar el 14 de juny i es va celebrar la boda. Mossèn Pepe Chisvert -el rector de Sant Julià i capellà confident de la núvia- va fer de mestre de cerimònies. De la cerimònia, vaja. Feia trenta anys, més o menys, que en una presó d’Andorra un capellà no hi celebrava cap boda. Algun familiar d’ella i un parell d’amics en van ser testimonis. També els dos germans empresaris van exercir el testimoniatge per compte del reclús nuvi, que a més va tenir al seu costat en aquell dia un germà seu. Lleugerament fred, sobri, però un casament amb totes les de la llei. Amb fotos oficials incloses. Fotos que tenen persones comptades i que si apareixen en algun lloc, els nuvis sabran qui les han distribuït.
L’amor -sense presumpció aquí aparentment- havia triomfat. I ho havia fet abans que es procedís a fer el trasllat del pres cap a Ponent. Andorra va entregar l’home, de 38 anys i originari del Baix Llobregat, a les autoritats espanyoles el 26 de juny. El nou matrimoni començarà a fer camí fora de les reixes a la capital del Segrià. El banquet i la lluna de mel es faran esperar. A Andorra no és el primer cop que una vigilant s’embolica amb un pres o una reclusa acaba convivint amb un funcionari de presons. Però que un intern penitenciari acabi casat amb la seva advocada, a Andorra, sí que és la primera vegada. I que sia per molts anys.