La presència de la salut mental en el nostre dia a dia ha crescut. Elements als que abans no se’ls dona importància, o eren tabú, ara comencen a sortir a la llum gràcies a la capacitat de trencar estigmes, per tant, “la recerca d’atenció ha augmentat”. Ara bé, això vol dir que els trastorns mentals s’hagin incrementat? “El que sabem és que els detectem abans, tenim més eines i la mirada més atenta”, apunta Montserrat Dolz. I és que abans d’arribar al trastorn mental, remarca que hi ha una sèrie de passos entremig. “Que tinguem malestar emocional no vol dir que tinguem un trastorn mental”, per tant, el primer que cal tenir clar és que “malestar no és malaltia”. Així, detalla que el que es detecta són més casos de malestar, però no més greus. S’incrementen aquells trastorns amb més influència social i cultural (anorèxia, ansietat, depressió...) o els emergents (ús abusiu de pantalles, violència de gènere, assetjament...), però no els de caire biològic com trastorns bipolars o autisme.
“Que tinguem malestar emocional no vol dir que tinguem un trastorn mental”, per tant, el primer que cal tenir clar és que “malestar no és malaltia”
Dolz, apunta, com ja havia fet el ministre d’Educació, Ladislau Baró, a l’inici de l’acte a al transformació que han viscut les nostres relacions socials. “En un món en què practiquem poc les relacions interpersonals, a vegades acaben fallant les coses”, exposa la doctora, que creu que s’està prou atent a aquestes situacions, però que potser falla el lloc on es posa l’atenció. “No hem d’estar preocupats, sinó que hem de pensar on posem l’atenció”, com per exemple en les dificultats d’aprenentatge, o la manera com ens relacionem, la xarxa social real que tenim, l’entorn.. “perquè on s’aprèn a relacionar-nos amb el món és practicant”.
I és que el benestar emocional condiciona els resultats acadèmics. “Un infant o un jove en una situació de benestar, de capacitat, de motivació, el porta inexorablement cap a treure les seves millors versions”, indica, però considera que això no vol dir que hi hagi “un problema molt endèmic o molt greu, sinó que potser estem excessivament sobreprotegits”. Per tant, toca “tornar a sentir el repte, tornar-nos a desvetllar”. Afrontar de manera saludable el malestar, o millor dit, saber afrontar allò que passa. En definitiva, treballar la resiliència perquè hi ha estudis, segons Dolz, que demostren que és una “eina interessant i eficaç per prevenir problemes de salut mental”.
I com treballar-ho? “Amb més activitats que promoguin el sentiment d’autoeficàcia, les estratègies d’afrontament, promoure l’atenció plena i l’aprenentatge socioemocional per poder suportar les emocions, deixant de banda la mirada enfocada a la distracció i la diversió”.
Un conjunt d’eines que segons ha destacat el ministre Baró també s’estan donant, a través de la formació, als docents del país.
Comentaris