“Estem molt satisfets d’haver pogut rebre aquests experts, que són d’administracions i d’entitats de recerca i d’empreses que treballen amb aquesta espècie”. Així d’orgullosa es mostrava la directora de Medi Ambient, Sílvia Ferrer durant les jornades internacionals sobre la conservació de l’Almesquera. Les jornades serviran per “posar en comú tots els coneixements de què es disposa d’aquesta espècie per compartir i treballar una estratègia de col·laboració transfronterera”. I és que l’Almesquera és un petit mamífer semiaquàtaic que es troba en perill crític d’extinció. “És molt sensible i té diverses amenaces”, ha exposat Ferrer, recordant que el seu hàbitat natural són “petits rierols, sobretot de les zones de l’Alt Pirineu, i que estan amenaçades perquè volen aigües molt netes, són sensibles a les contaminacions, són sensibles també a depredacions d’altres mamífers i d’altres espècies i també a tot el què siguin infraestructures que poden artificiar les lleres dels nostres rius”.
Les jornades serviran per “posar en comú tots els coneixements de què es disposa d’aquesta espècie per compartir i treballar una estratègia de col·laboració transfronterera”
I a Andorra, se sap que n’hi ha, al riu d’Os i a la vall del Madriu, però no quina xifra. Ho admetia el mateix ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, durant la seva intervenció a les jornades: “És el gran desconegut. Se n’han vist excrements, però no l’animal”. D’aquí la gràcia de les jornades, “poder posar en comú les estratègies i els plans de recuperació per veure si les poblacions estan relacionades o si és necessari la translació d’individus per reforçar poblacions”.
També ho ha apuntat la coordinadora del programa de coneixement i acció per a la biodiversitat del centre de cooperació pel Mediterrani de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), Catherine Numa Valdez. “Amb tres dies no podrem definir una estratègia concreta, però el més important és que aquests tres dies seran la base per posar aquesta estratègia”, ha exposat, afegint que cal treballar amb tots els actors implicats, “tant els actors beneficiats per la presència de l’espècie, com els actors afectats per la seva presència per arribar a un procés de conciliació. Som conscients que no la podem salvar tancant tots els rius”.
I Numa té clars els motius de la situació tan crítica: “és un indicador de la degradació de les aigües dolces de la península ibèrica”. Segons remarca, té uns requisits d’hàbitat i especialment de dieta que estan associats amb la qualitat de l’aigua. “Diguéssim que és una espècie gourmet que només menja insectes invertebrats que només viuen en aigües de molt bona qualitat”, detalla, per tant, la rapidesa amb què aquesta espècie desapareix “indica com de greu és l’afectació que tenim sobre la qualitat dels nostres ecosistemes aquàtics a tota la península”.