En efecte, abans de Nadal, empresa i treballadors van tancar un conveni col·lectiu amb evidents millores per al personal. Suposadament tot plegat pacificava el sector però semblava evident que Andorrana de Transport Sanitari, la filiar andorrana d’Ambulàncies Egara amb la suma de la local Ambulàncies Carlemany, no podria afrontar econòmicament les concessions fetes als treballadors. En efecte, Egara jugava a posar pressió al SAAS. I el SAAS, ho torna a reiterar ara, ja li ho va deixar clar: en virtut del contracte en vigor l’operadora sanitària del país no pot injectar ni un euro més del que ja aporta. En cas contrari, seria un frau de llei, desvirtuaria el concurs origen de l’adjudicació i qualsevol altre aspirant que hi va haver al seu dia podia portar la situació als tribunals. I guanyar el plet.
Després d’unes setmanes de calma, torna la cançó, la de l’enfadós. I el SAAS deixa clares les condicions. D’entrada, que no hi ha cap canvi en les condicions amb què s’ha de prestar el servei. En efecte, si hi ha d’haver una base a la Massana i una altra a Ransol, hi han de ser. Ningú no ha perdonat suposadament res. En tot cas, i perquè a priori no hi hagi dubte, segons la parapública, “els serveis assistencials s'han prestat i es presten adequadament a tot el territori andorrà”.
“Amb la informació que disposem, el conveni col·lectiu negociat satisfactòriament entre empresa i treballadors està actualment en fase de supervisió per part del departament de Treball, com a pas previ necessari per la seva aplicació efectiva”
Una altra cosa és tota la resta, el brunzit que esporàdicament hi ha en relació a l’adjudicació, al contracte, al conveni, i a tot plegat. En aquest sentit, el SAAS garanteix que l’“empresa és coneixedora de la impossibilitat d’una injecció econòmica”. Si a Egara no ho tenien clar, ara ja ho saben. Per activa, per passiva i per la fórmula que faci falta. Des de l’operadora sanitària s’exposa també que “amb la informació que disposem, el conveni col·lectiu negociat satisfactòriament entre empresa i treballadors està actualment en fase de supervisió per part del departament de Treball, com a pas previ necessari per la seva aplicació efectiva”.
El SAAS té clar, “és evident”, diu, que “el conveni col·lectiu suposarà una millora de condicions laborals pels treballadors i, en conseqüència, un increment de costos laborals per a l’empresa”. Sense anar més lluny, es garanteix la tretzena paga, s’assegura l’increment salarial en funció de l’IPC cada any, les hores extra també s’apugen, s’incorporen tot un seguit de complements que fins ara els treballadors de la concessionària no tenien i que els assimila molt, moltíssim, a les condicions laborals de què gaudeixen els treballadors del SAAS i, en algun punt concret, va més enllà i tot.
Si properament s’assoleix l’objectiu, “compartit”, recorda el SAAS, de disposar de la validació escaient per part del departament de Treball de les condicions negociades al conveni col·lectiu, “com així és d’esperar", l'empresa tindrà al seu abast dos escenaris possibles. El primer, aplicar les condicions laborals acordades al conveni col·lectiu -que hauria de prendre efecte l’1 d’abril- en el marc de les condicions de serveis i econòmiques adjudicades. Si fos així, estaria tot resolt. Però, i amb el transport sanitari i amb el personal i l’adjudicatària actual sempre hi ha un però, “però l’empresa ja ha manifestat que no serà possible”. És a dir, la concessionària va firmar quelcom que sabia que no podria complir. Olé.
Davant d’això, manté el SAAS, Andorra de Transport Sanitari no tindrà altre remei que “comunicar formalment al SAAS la impossibilitat d'aplicar les noves condicions laborals acordades al conveni col·lectiu en el marc de les condicions de serveis i econòmiques adjudicades”. I aquí és quan la partida torna a la casella de sortida. I és que en aquest darrer escenari, “l’empresa ha de denunciar formalment el contracte en vigor i el SAAS procediria a licitar un nou concurs, incloent com a part del plec de bases les condicions laborals del conveni col·lectiu aprovat”.
Parlant amb finesa i de forma planera (i, de fet, l’Altaveu ja ho havia apuntat): tota aquella negociació que se sabia que d’entrada no aniria enlloc perquè l’empresa no podria complir només haurà servit per tenir dissenyat bona part del plec de condicions per al proper concurs que, més aviat que tard, el SAAS haurà de convocar. I, això sí, “en el transcurs de temps de la nova licitació l’empresa -és a dir, la concessionària actual- tindrà l’obligació de mantenir la prestació del servei”. En fi, riure per no plorar. I si no fos perquè es tracta d’un servei tan sensible, seria per engegar-ho tot a rodar.