Les diferents comunitats que resideixen a Andorra celebren el Nadal de manera variada, però sempre amb un element comú: la unió familiar i l’acollida a aquells que estan lluny de casa. Ja sigui a través de la religió, les tradicions gastronòmiques o els rituals socials, Nadal és una celebració que, més enllà de les fronteres culturals, permet que tots es reuneixin, compartint el que tenen i mantenint vives les seves arrels. Per a la comunitat argentina a Andorra, el Nadal és una festa molt emotiva que “és un temps per recordar als amics i a la família que tenim lluny, als que ja no hi són, i és una gran excusa per fer una gran festa amb berenars i la canalla”, explica Marcelo Ponce, president de l’Associació Argentinos en Andorra. A Argentina, el Nadal és un moment especial, profundament religiós, tot i que molts ja no assisteixen a l’església i la figura del Pare Noel, el nen Jesús, i la commemoració de la família són elements centrals de la celebració.
Pel que fa al menjar, els plats tradicionals argentins no falten durant aquestes dates: Vitel Toné, sandvitxos de miga, rostit, pollastre al forn, amanida russa i macedònia de fruites són imprescindibles a qualsevol taula. Ponce explica que des de l’Associació també intenten acollir aquells nouvinguts al Principat que no tenen amb qui passar les festes perquè no estiguin sols, sobretot tenint en consideració la situació: “La distància, el fred, i sol en un món desconegut, les emocions d’enyorança són molt més fortes”, afegeix.
Per als colombians, les celebracions de Nadal comencen ben aviat, ja que celebren el 'Día de las Velitas' el 7 de desembre. “Encens una vela per demanar un desig a la verge i després preparem un postre típic que és com una natilla dura, acompanyada d’uns bunyols de formatge”, comenta Katherine Barbosa, representant de l’Associació Colombianos en Andorra. Aquest moment de reflexió i celebració amb la comunitat, és una prèvia a totes les festes de Nadal que se celebren en família i que duren del 16 al 25 de desembre, on cada dia es fan oracions especials a nen Jesús i es canten nadales.
A la taula tampoc hi falten mai plats com els tamales (massa de blat de moro farcit de carn) i lechona (plat de porc i arròs) que són els més representatius. Pel que fa a la nit de Cap d’Any, la comunitat colombiana segueix algunes tradicions com que les persones que volen emprendre un llarg viatge surten a caminar amb una maleta; o posar-se llenties a les butxaques i portar roba interior groga per demanar prosperitat.
Els ucraïnesos, com la resta de comunitats, celebren Nadal amb gran fervor, però amb una característica única: a Ucraïna, Nadal se celebra segons el calendari ortodox, és a dir, el 7 de gener. Tot i això, els ucraïnesos residents a Andorra també se sumen a les celebracions globals i celebren el Nadal el 24 i 25 de desembre, com tothom. “A partir de l’any passat, però i amb tota la integració Europea es va començar a celebrar el Nadal en les dates habituals, però molta gent encara celebra la festivitat tradicional al gener”, explica la ucraïnesa resident al Principat, Anastasiia Kravets.
Com a part de les celebracions, organitzen esdeveniments comunitaris, com la preparació de plats típics ucraïnesos com els vareniki (una mena d’empanada bullida) i tallers per ensenyar als nens a fer espelmes de cera d’abelles. Un altre costum popular és cantar cançons nadalenques pel carrer i anar de porta en porta, una pràctica que es van estar plantejant demanar permís per dur-la a terme també a Andorra, tot i que al final es va decidir no fer-ho perquè alguns membres de la comunitat han marxat a Ucraïna per les festes.
Finalment, a la comunitat portuguesa, el Nadal es viu amb molta intensitat familiar. “El dia 24, la taula es prepara amb patates bullides, col, bacallà i pop, una tradició que no falta mai a casa nostra”, explica el director artístic del Grup de Folklore Casa de Portugal, José Luís Carvalho. A la nit, els nens reben els regals del Pare Noel, una figura que té molta més rellevància a Portugal que els Reis Mags, tot i que també se celebren. El dia 25, la festa continua amb el gran àpat familiar, on el garrí i el gall d’indi són els plats estrella.
A mesura que el temps passa, algunes tradicions portugueses s’han anat adaptant als costums locals, com la introducció del raïm del Cap d’Any, una tradició que s’ha incorporat de mica en mica. Altres indrets ho fan amb mandarines, explica. “A la nit de Cap d'Any, la gent surt a gaudir dels espectacles al carrer i a celebrar amb els amics. Nadal és una festa molt familiar, però el Cap d'Any és un moment més de festa popular”, afegeix.