Admet Nadal que, fins llavors, no s’havia plantejat acabar en aquest món. Govern era una de les opcions que van arribar-li quan, després de cursar estudis de matemàtiques a França, buscava incorporant-se al món laboral. “També estava preparant oposicions per a la Caixa de Pensions”, recorda. La vida el va acabar portant cap a un executiu llavors encara a les beceroles. Inicialment, a la Secretaria General. Allà, “vaig tenir la sort i el privilegi de començar a treballar amb el Manel Mas, llavors secretari general en el primer Govern d’Òscar Ribas. Ell em va marcar una línia, em va ensenyar una forma de fer, amb rigor i responsabilitat, Sempre li estaré molt agraït”. Mesos després, en mig del treball per estructurar la llavors conselleria, es van obrir edictes.
Va entrar el 1983 com a eventual a la Secretaria General, sota les ordres d’un Manel Mas que “em va marcar una línia de rigor i responsabilitat”; l’any següent, va guanyar un edicte i es va convertir en funcionari de la llavors conselleria de Turisme i Esports
I en va guanyar un per convertir-se en funcionari i començar a treballar per un turisme que ja era clau al país. Diferent, això sí, que era. “A Andorra ja feia un temps que s’havia fet la transició que havia potenciat l’hivern com a la temporada més forta, però també eren els anys del turisme de compres, del Duralex”, rememora. I tocava trobar la forma de potenciar el destí en un ecosistema mediàtic molt més modest, sense internet ni xarxes socials i amb molt pocs canals de televisió als països de l’entorn.
“El primer va ser constatar que hi havia molta gent que havia fet molt pel turisme. Ja existien el Sindicat d’Iniciativa o la Unió Hotelera i les estacions ja feien grans inversions”, explica Nadal, que posa en relleu que, algunes coses, tot i el temps transcorregut, no han canviat del tot. “Ja s’anava a fires. No ho hem pas inventat ara. Sempre de la mà del sector privat, una línia que s’ha mantingut constant perquè aquest diàleg és, de fet, l’única manera de saber si estem fent bé les coses o no”, relata el fins aquest dimarts director de Turisme.
Segons avançava la dècada dels vuitanta, la conselleria es van impulsar diferents campanyes. La primera, recorda, amb “l’actiu Eva Cobo”. Després, “amb el Josep Miño, vam fer la que per mi ha estat la campanya que més ha impactat en el sector, la de l’Escapada. Encara hi ha molts destins que ho mantenen i fins i tot també s’ha fet aquí a Andorra com la que va fer el 2020 Andorra Turisme”. Això sí, comparat amb l’actualitat “amb un pressupost molt més petit” i, lògicament “sense internet”. Això feia que s’apostés molt per estar a fires: “Llavors, l’estacionalitat era molt més forta i ens interessava captar turisme com fos. Si havíem d’anar a Sant Feliu de Guíxols, hi anàvem. També vam arribar a tenir quatre oficines de turisme a l’estranger (Madrid, Barcelona, Brussel·les i París) i tres delegacions (Nova York, Berlín i Londres)”, comenta. I, sobretot, “imprimíem molt material: centenars de milers de fulletons, mapes o catàlegs; ara, amb internet, ja no es fa gairebé res”.
L’any 1990, Candid Naudi va entrar com a conseller i el va nomenar director. Un càrrec que ha mantingut fins al dia d’avui amb algun parèntesi, com quan va ser Secretari d’Estat de l’Agència Andorra 2020 amb Albert Pintat de cap de Govern. Aquell moment va ser el d’una de les apostes que més ha quallat en l’imaginari turístic del Principat: la nova marca, amb el triangle i el lema “Andorra, el país dels Pirineus”. Llavors, relata Nadal, “es va fer un concurs, va guanyar una empresa de Barcelona, Morillas i associats, que va fer tot el manual, amb el qual encara es treballa. Encara s’utilitza, amb el visitandorra. Ens satisfà molt”.
Durant els noranta, també es va apostar fort per fer venir el Tour. Nadal recorda aquella efemèride amb satisfacció. “Van estar tres dies. El dia de descans, tots els canals francesos van fer els informatius en directe des d’aquí i vam haver de muntar platons per tot el país”, rememora. Dies després, “quan vaig anar a París i es va dir per la ràdio interna que havia arribat el representant d’Andorra, tothom va tocar el clàxon en senyal d’agraïment per la bona acollida que havien tingut, fruit, ho haig de dir, d’una feina conjunta de tothom”.
I és que, remarca Nadal, “sempre he constatat l’esforç i la implicació així com la inversió que fan els empresaris i els professionals del sector”. Recorda que ja als noranta es va construir Caldea però també es van començar a celebrar el festival de Jazz d’Escaldes o la temporada de dansa a Andorra la Vella. “Hi ha hagut una activitat tremenda de tots els actors públics i privats per potenciar el turisme. Les estacions no han parat d’invertir. Van començar a fer activitats d’estiu. Llavors hi havia qui es preguntava què feien i mira com s’ha desenvolupat, ara ja són estacions de muntanya, amb una oferta d’esquí fabulosa i una gastronòmica millor. També a nivell hoteler, la inversió i la modernització que s’ha fet és un continu”, apunta el fins ara director del departament.
Explica que la pandèmia va ser “un moment de gran tensió”, però considera que la lectura positiva és que el país va sortir més fort: “va servir per cohesionar més el sector i va millorar la comunicació entre públics i privats”
Amb l’arribada dels 2000, un altre canvi clau es produeix: la creació d’Andorra Turisme, la societat pública que, a partir de llavors, centralitza la promoció a l’exterior. Nadal recorda que “ja s’ho marcava el 2005 Antoni Pugidellívol quan va ser ministre” i posa en relleu que “era una cosa que tots volíem i anhelaven: tenir una agència de màrqueting molt més àgil i reactiva que no pas l’administració, que sempre va més lenta”. I valora positivament el fet que “a poc a poc, ha anat creixent, s’ha desenvolupat i ha fet seves moltes àrees com ara la creació de nous productes o la comercialització”.
El ja exdirector té clar quin ha estat el pitjor moment de la seva trajectòria: la pandèmia. “Va ser un moment de molta tensió per a tothom. Segurament érem dels sectors més tocats. Es va parar tot”, rememora. D’aquell sotrac, però, considera que es pot fer una lectura positiva: el país va sortir més fort. “Va servir per cohesionar molt el sector i va millorar la comunicació entre públics i privats. Es va fer un treball en equip extraordinari”, assegura.
En aquest sentit, considera que una clau d’aquesta reacció va ser el fet que “mentre moltes destinacions van reduir pressupostos de màrqueting, aquí, al contrari, es van mantenir”. I això permet que “ara estiguem en un moment òptim”. Considera que “amb l’estudi de capacitat de càrrega i la llei de turisme, amb la informació que tenim, el repte dels propers temps és marcar unes línies estratègiques de continuïtat, en les quals la sostenibilitat i la formació han de ser elements claus”. Un dels canvis claus d’aquestes quatre dècades és el fet que “quan vaig entrar buscàvem visitants, gent que vingués a Andorra; ara ho fem per buscar turistes, gent que vinguin diversos dies, tot mantenint els excursionistes”.
Amb 63 anys, però, considera que ha arribat l’hora de fer un canvi a la seva vida. “És una decisió personal i familiar. Els dossiers continuen sent engrescadors, com els estudis de càrrega o la nova llei”, apunta, però recorda que “vaig conèixer la dona treballant a Turisme i tinc la sort de tenir dos nets”. Considera que hi ha hagut un clic, ho vam parlar a casa i veient que amb els nets hi ha molta activitat i que també vull fer altres coses”. Per això, es va decidir al setembre i la va comunicar. Aquesta setmana ha passat la darrera tarda al despatx i, de moment, el retir se’l pren amb calma. “De moment, en plantejo gener com a vacances. A mesura que passin els dies suposo que em faré a la idea. Tinc coses pensades. Fa temps que no llegeixo llibres que no siguin vinculats al turisme i a la feina i vull reprendre la lectura, tenir temps per mi i per la família”, avança.
D’aquestes més de quatre dècades, es queda amb la “gent formidable” que ha conegut, “tant a dins com a fora de l’administració”. De fet, també té un record per als “periodistes, amb qui sempre m’he sentit a gust”. Ha estat a les ordres de 17 consellers o ministres i de 7 caps de Govern i posa en relleu que haver tingut contacte amb tanes persones “aporta molt i t’enriqueix i ajuda a formar”. I té clar que “he gaudit molt” i, sobretot, que “acabar la carrera com a director és una satisfacció personal”.
Comentaris (7)