La vista va ser divendres de la setmana passada i tot versava sobre el peritatge fet per un expert neutral que va anar a cercar l’autoritat judicial. Suposadament, el tècnic en qüestió va fer els mesuraments seguint la pauta indicada. Amb la porta oberta, sense, amb tants dies d’espai entre mesurament i mesurament… En fi, que el perit es va presentar a la sala assegurant que no es detectava la presència de toluè a l’habitatge en qüestió. I l’afirmació no és menor. Perquè el que hi ha sobre la taula, la demanda que fan uns veïns -els desallotjats- contra l’altre, qui al seu dia va fer les obres controvertides, és que s’elimini qualsevol rastre de toluè que suposi un risc per a la salut.
I totes les parts tenen clar que l’única manera que hi ha de suprimir el toluè, que està impregnat a mode de cola al bell mig d’una paret que es va col·locar durant les obres origen de tota la problemàtica, és desmuntar la paret. Treure-la. Els uns, la parella que fa dos mesos i mig que viu a cavall d’hotels i altres allotjaments, té clar que aquesta ha de ser la mesura. Paret fora. El veí que va encarregar les obres, en canvi, es manté ferm en què no passa res i que la paret en qüestió a de quedar allí on es va posar.
En fi, que fins ara hi havia quatre mesuraments realitzats per alguna de les parts. Tant per part dels uns com per part de l’altre. I tots els casos es va detectar presència, més o menys intensa, de toluè. El perit judicial hauria començat explicant que ell ja no va constatar, amb els mesuraments realitzats seguint les directrius dels magistrats, presència de toluè. Però la seva versió va anar perdent força quan a base de preguntes, dels magistrats, de la representació lletrada dels veïns desallotjats, va admetre que efectivament, els equips que havia usat no comencen a detectar la presència de toluè fins que aquesta no equival a 3.750 micrograms per metre cúbic.
I heus aquí el problema. El que indiquen les directives europees i al que s’aferra el matrimoni que no vol ni sentir parlar de toluè perquè el febrer del 2022, quan van començar les obres, ho van passar prou malament amb la inhalació del producte químic, és que a partir de 2.900 micrograms de toluè per metre cúbic ja hi ha risc per a la salut de les persones. La pregunta, doncs, era evident. I es va fer en la recta final de la vista oral.
¿Pot el perit garantir que no hi ha un nivell suficient de toluè en l’ambient que pugui representar un perill? ¿És a dir, pot dir si es detecten més de 2.900 micrograms de toluè per metre cúbic? La resposta va ser que no. Que no podia garantir que no hi hagués toluè en els nivells que se li deia, que no podia assegurar aquest paràmetre. Justament, perquè no l’havia calculat. Per tant, el ‘cas del toluè’ ha quedat vist per a sentència. Però ha estat un final una mica en fals.
Comentaris (9)