El juny, el dia 7, es va celebrar a la Seu de la Justícia una vista oral no exempta d’expectació -d’expectació de les parts concernides, no pas del públic, perquè el batlle no va autoritzar la vista pública- que havia d’escoltar els parers i les raons de tots els implicats respecte si unes obres d’un habitatge annexe al de la família que reclama que no pot viure allí perquè al seu dia fins i tot tècnics de Govern van certificar que amb l’emulsió de toluè que hi havia no era possible fer vida al pis. Risc d’intoxicació massa elevat.
De fet, el matrimoni afectat explica, assegura, que alguna que altra seqüela per l’emissió d’aquella mena de gasos han patit. Més enllà del neguit, la tensió i el malestar de portar, ara, set mesos fora de casa, vivint d’hotel en hotel negociant preus ajustats i confiant que el procés judicial els doni la raó i siguin els contraris -constructora, director d’obra, propietari del pis annexe- qui s’hagin de fer càrrec de les despeses.
“Estem desesperats i emprenyats amb l'actitud del batlle envers una família que fa set mesos que no pot tornar al seu domicili per negligència d’uns tercers”, expliquen els afectats, que a l’agost van acudir a queixar-se a Casadevall i el responsable de la cúpula judicial els va garantir que a principi de setembre tindria sentència. Decisió. Però aquesta no arriba. I, ep, aquell judici de vuit hores del juny formava part d’un procés judicial extraordinari que incorpora el nou codi de procediment civil.
Un procés que hauria d’haver tingut solució al cap de set dies a tot estirar. I en fa més de 110 d’aquella vista. El toluè té efectes somnolents. Els veïns d’aquell pis de la carretera d’Engolasters en van ser prou conscients quan van saber que els obrers contractats pel veí havien usat un producte, una cola, que l’incorporava. Llavors el van patir per la via directa. Ara metafòricament, la somnolència la pateixen també. Però la del batlle, aparentment.