Sí, un producte químic que pot tenir unes afectacions respiratòries, entre altres coses, importants. Prou que ho van viure durant un cap de setmana per oblidar. El veí -un metge de l’hospital amb una causa oberta per filtrar dades personals d’un pacient- feia obres al pis. I la constructora, suposadament que amb l’acord de l’arquitecte, va aplicar un producte per enganxar alguns dels elements de la reforma. Una paret que ara potser s’haurà de fer enderrocar. Aquella cola va desprendre unes emissions que serien la base del malestar que van sentir durant dies, abans que els tècnics d’indústria de Govern declaressin inhabitable el seu pis, i que els ha deixat alguna que altra seqüela segons diuen.
La tensió entre les parts és molt elevada. Fins al punt que el judici per avaluar mesures que facin cessar l’eventual risc que sofreix el matrimoni ‘desnonat’ pels efectes del toluè ha durat pràcticament vuit hores. Ep, i a porta tancada. Cert que el Codi de procediment civil vol fomentar l’oralitat dels processos judicials i fins i tot la transparència. Fins que el batlle -David Moynat en aquest cas- no decideix el contrari. A la vista -al seu dia ja es jutjaran els eventuals perjudicis i indemnitzacions- hi han testimoniat una bona colla de testimonis, de pèrits.
Fins i tot aquells que al seu dia, en una inspecció ocular al domicili afectat per les emissions tòxiques, el batlle no va permetre que hi traguessin el cap. Fins i tot aquells pèrits als quals la part demandada va encomanar feines analítiques que a posteriori no li van agradar i pretenia que es consideressin com a no realitzades. En fi. Constructor, arquitecte, asseguradora, propietari titular de les obres i propietaris ‘titulars’ de l’afecció per toluè. Tots plegats allí. Unes quantes desenes de persones. Fins i tot públic que s’ha quedat amb un pam de nas.
La parella que fa mesos que viu fora de casa ha mostrat el seu neguit, el seu malestar. Però el debat estava entre perits. Encara que el ‘manual d’instruccions’ del producte que els els obrers van usar de manera indeguda segons el veí afectat en tractar-se d’un espai interior ha estat de gran ajuda per a la part demandant. Segons el prospecte, la cola en qüestió, una vegada aplicada, pot estar emetent toxines durant 365 dies. En major o menor mesura. I queda clar que el toluè, sa sa, no ho és.
En fi, que els veïns ara ‘desnonats’ reclamen que s’elimini el producte aplicat. I si això suposa que s’ha de tirar a terra la paret on es va aplicar la cola, doncs que s’aterri. De fet, d’això va el judici, d’adoptar mesures per suprimir els riscos. I que sigui un perit qui amb control judicial -no pas la constructora o l’arquitecte, segons el seu lliure pronunciament- els qui acordin les mesures a adoptar. Evidentment, la part demandada considera que tot està bé.
Però -i en això segons les fonts consultades, properes a la part demandant, que no tenia cap problema en què la vista es fes a porta oberta- al final la representació lletrada del matrimoni afectat ha fet la pregunta clau a un dels perits de la part contrària. “¿Vostè pot assegurar que si els meus mandants tornen al pis no tenen risc d’intoxicar-se?” La resposta, negativa. El judici, vist per a sentència. I la resposta del batlle s’hauria de saber en set dies. Caldrà veure si és el cas o si la decisió, com el ‘desnonament’ per risc tòxic es va allargant. Perquè de toluè, segons el prospecte, n’hi ha per donar i per vendre. 365 dies.