Els tribunals andorrans han desestimat de forma definitiva les pretensions del matrimoni, que essencialment ha viscut en hotels el temps que fa que estan fora de casa, un pis de propietat. El març del 2022 van formular una demanda de tutela sumària -un procediment relativament nou en l’ordenament jurídic de naturalesa civil al Principat- per intentar que s’aturés l’acció que a l’entendre dels demandants els causava un perjudici. En fi, que es retirés la paret que conté el toluè i així s’evitaven les emissions tòxiques que consideren que hi ha al pis.
Els magistrats consideren “inqüestionable” que els treballs del veí -un metge del SAAS- van comportar “unes molèsties o pertorbacions significatives derivades de les olors a cola i presència de toluè en el seu pis” als demandants...
Però la sentència de la sala civil del Tribunal Superior, producte d’un judici que es va celebrar fa deu dies, ha estat contrària a les pretensions del matrimoni, que està valorant seriosament acudir, primer, al Constitucional i, després, si cal i hi ha marge, al Tribunal d’Estrasburg. Els demandants consideren que se’ls han vulnerat drets. Que no s’ha tingut en compte perits que plantejaven i que no s’han valorat correctament les proves. De fet, l’acció feta i desestimada el que pretenia era que es retirés la paret de la discòrdia.
Perquè els eventuals danys i perjudicis es discuteixen en un altre plet, que es va aturar, justament, fins a la resolució del que ara s’ha tancat. I veient la contundència dels arguments usats per la sala… Cert que els magistrats reconeixen que hi ha hagut presència de toluè, perquè ho han indicat en moments distints tant els bombers com els inspectors d’indústria, per exemple. Ningú no contradiu que aquell febrer del 2022 van haver d’acudir al metge i es van haver de medicar. Tampoc s’ataquen els informes que evidencien, fins i tot, una alta concentració del producte. Però també es deixa en evidència que “l’activitat desenvolupada pels demandants a l’hora de desenvolupar el seu apartament va ser pràcticament nul·la, havent fins i tot reconegut l’inspector de Govern que no airejaven l’apartament”. I això era així per tal que “els diferents intervinents en el present procediment poguessin apreciar les olors que existien en el seu pis durant la substanciació del procediment judicial”.
Es deixa clar que “els demandats -o sia, el veí, la constructora i l’aparellador que van conduir les obres de remodelació del pis del costat al dels demandants- han acreditat oportunament que les persianes de l’apartament es trobaven en tot moment tancades, el que impedia qualsevol circulació d’aire i, en conseqüència, dificultaven l’eliminació dels volàtils existents”. S’evidencia en aquest marc que una de les pericials realitzades és rotunda en indicar que amb tot tancat la presència de toluè és molt elevada i en el moment que s’obre, amb sols 15 minuts de ventilació, ja hi ha una reducció molt ostensible.
Però la sentència també evidencia que “l’activitat desenvolupada pels demandants a l’hora de desenvolupar el seu apartament va ser pràcticament nul·la, havent fins i tot reconegut l’inspector de Govern que no airejaven l’apartament”
“Res permet afirmar que el toluè que el mes d’octubre del 2022 encara es detectava en l’habitació i passadís derivi d’un focus encara actiu o, per contrari, sigui el romanent d’un focus anterior que s’ha anat acumulant amb el temps per una absència absoluta de ventilació, amb el benentès que els valors assolits en aquesta prova ja s’encabeixen dins dels marges admissibles d’aquest volàtil segons normativa europea, sense que, per tant, per aquesta raó, se’n pugui considerar la seva toxicitat actual”, manté la sentència.
I els magistrats consideren “inqüestionable” que els treballs del veí -un metge del SAAS- van comportar “unes molèsties o pertorbacions significatives derivades de les olors a cola i presència de toluè en el seu pis”. “Es tracta, però, d’una pertorbació de naturalesa indirecta que no obeeix a una actuació immediata per part dels empleats de l’empresa constructora. Tanmateix, la pertorbació ha estat involuntària i l’afectació produïda ha estat temporal, participant en la seva durada extensa la conducta dels mateixos demandants, que es negaren a ventilar ometent les recomanacions que se’ls hi efectuaven”.
En fi, que el toluè va guanyar pes per la manca de ventilació. I que potser sí que un parell de dies, una setmana o dues, calia deixar l’habitatge. Però si s’haguessin obert les finestres, tot hauria estat una altra cosa.