Manuel Anglada va escollir pel llibre el lema ‘Tocoy se gausos’, divisa dels Comtes de Foix. La traducció seria ‘Tocam si goses’ tot i que la ‘y’ final de tocoy sigui un pronom, però no personal, sinó adverbial i que per consegüent, la traducció literal més escaient seria la de ‘Toca-hi si goses’. De qualsevol manera, la divisa s'adapta amb la paciència, la fortalesa d'ànim i la personalitat del país.
El llibre situa Andorra a l'espai geogràfic que ocupa; fa un repàs a la història i analitza el fet sociocultural. En aquest darrer s'inclouen totes aquelles manifestacions socials i culturals com la llengua, els usos i costums o el Dret. Hi ha un vocabulari amb paraules pròpies del país. Des del punt de vista fonológic, segons escriu Anglada, el català d'Andorra pertany a la variant occidental, influència lleidatana, si bé la vocalització de ‘a’ i ‘e’ en síl·labes àtones, no és tan forta. L'accentuació greu o aguda de les vocals tòniques segueix a Andorra una alternància contrària al català de Girona com ‘Andòrra’ o ‘bè’. És encara molt utilitzada la terminació en ‘iva’, per ‘ia’ de l'imperfet d'indicatiu: ‘colliva’.
Anglada, nascut a Maçanet de la Selva, va ser escriptor i professor de català. Va ser soci fundador del Cercle de les Arts i de les Lletres, del Club Pirinenc Andorrà i del Centre de la Cultura Catalana. També va ser responsable de la secció de llengua de la Societat Andorrana de Ciències. Va morir a Andorra la Vella el 1998 i aquell mateix any havia rebut la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. Tot i que va escriure ‘Andorra, nació pirinenca’ el 1975 en ocasió de les festes Pompeu Fabra organitzades pel Cercle de les Arts i de les Lletres no es va publicar fins el 1983.
El motiu és que va ser escrit en resposta a una convocatòria de Crèdit Andorrà sobre el lema ‘Andarra i la catalanitat'. Van passar vuit anys i ningú no va creure oportú publicar-lo -tal vegada el títol els semblava polèmic-, fins que uns amics van decidir que veiés la llum amb el títol de ‘Andorra, nació pirinenca. Va ser editat per Filfon-El xic de l'hereu amb el dipòsit legal 94 AND-1983 i els promotors van justificar el canvi del títol perquè la intenció d'Anglada no era altra que intentar demostrar la personalitat pròpia d'Andorra, que li confereix la qualitat de nació. Naturalment, pirinenca, per excel·lència.
Comentaris