El defineixen com el tobogan de natura més llarg de natura. Sens dubte, el Tobotronc és l’activitat de referència de Naturlandia. Segurament, l’únic que ha funcionat i funciona. L’únic encert a nivell d’acceptació de l’ecoparc lauredià. Ara, això sí, una atracció que no està absenta de polèmica. Desenes d’accidents -alguns de realment greus- el contemplen. El darrer, diumenge passat, ha tornat a obrir el debat de la seguretat del giny. Els experts de l’àrea de muntanya de la policia estan fent les seves investigacions. També els tècnics de Govern en matèria de transport per cable.
Camprabassa, la societat que gestiona el parc de la Rabassa laurediana, manté silenci després d’acusar l’usuària ferida, la darrera ‘víctima del Tobotronc’, d’haver estat negligent. És la manera de fer de Naturlandia: acusar sempre el client. O, com a molt, fer-lo combregar amb rodes de molí i silenciar qualsevol incidència. Sense admetre, menys encara sense explicar, que el parc funciona sota mínims. Que ara mateix s’abasteix, en part, de personal temporal amb una dubtosa formació per, per exemple, saber donar les instruccions necessàries a aquells que volen gaudir dels poc més de cinc quilòmetres d’una baixada que permet alliberar adrenalina en un paradís natural encomiable.
La família de la víctima ha presentat una denúncia davant la policia per reforçar la seva posició de la manca de seguretat i poder tenir accés al contingut de la investigació
De sinistres n’hi ha hagut molts. Els sistemes de seguretat del Trobotronc són molt ‘sui generis’ i, en gran part, queden a mans dels usuaris. Funciona així a tot arreu, sembla ser. Per molt greu que hagi estat l’accident, poc se n’ha sabut de la gestió legal posterior. L’asseguradora de l’atracció mira d’arribar a un acord extrajudicial en molts casos. I encara bo. Altres situacions s’han resolt amb ‘sancions’ judicials mínimes que mai no han transcendit. El cas de la setmana passada, de la veïna de Sabadell de 53 anys que va sortir disparada de la vagoneta al sisè revolt del recorregut, té totes les característiques per acabar a la Batllia. No serà fàcil. Trobar assessors legals, advocats, que vulguin defensar una víctima del Tobotronc no és tasca fàcil. Sia com vulgui, des de dilluns la policia té una denúncia interposada per part de la família de la dona ferida. Poca broma: vuit costelles trencades, la cama dreta feta miques i un pneumotòrax amb perforació pulmonar. Una setmana bona, per ara, a l’UCI. Actualment a l’Hospital Parc Tauló sabadellenc.
Reacció a un comunicat
Els familiars de la dona no pretenien endegar cap acció contra ningú. Les explicacions donades personalment poc després de l’accident pel director d’operacions de Naturlandia, Manuel Robles, els havien semblat, dins de tot, més o menys assenyades. Però el comunicat posterior del parc atribuint totes les culpes a l’accidentada els van fer canviar de parer. “No pretenem que es tanqui el parc, l’atracció, però sí que es revisin les mesures de seguretat”, explica Josep Rodríguez, fill de l’accidentada. La seva mare era el primer cop, diumenge passat, que pujava al Tobotronc. Ell ja hi havia pujat i admet que l’atracció li agrada. Això, però, no és incompatible amb el fet que “en aquell moment, davant d’aquella situació, no van funcionar ni els protocols de seguretat ni els d’evacuació. No diem que no hi siguin. Diem que en aquell moment no van funcionar”, afirma sense dubtes Rodríguez. Només hi ha una cosa clara: la ferida, quan va sortir volant de la vagoneta, no duia cordat el cinturó. Tampoc no el portava un parell de revolts abans.
El fet de no dur lligat el sistema de subjecció porta el parc a acusar la usuària. També el Govern conclou provisionalment que hi hauria hagut “negligència” per part de la passatgera. Ho ha afirmat el tècnic de l’àrea de transport per cable Luis López davant les càmeres de TV3. Naturlandia va defensar en el primer moment que s’havien aplicat tots els protocols i, per tant, s’havia obligat la dona a cordar-se el cinturó. I aquí comencen les discrepàncies amb els familiars. El fill de la ferida assegura que la seva mare no duia el cinturó cordat quan es va accidentar perquè, de fet, mai no el va dur. “El noi li va posar a la meva cosina. Però a la meva mare no. Si li haguessin dit que es cordés un cinturó ho hauria fet. No és una eixelebrada. I ella no ha de tenir el coneixement de com va la seguretat del giny.” Sense haver pogut parlar amb amplitud de la qüestió amb la seva mare, que prou feina té a refer-se de les lesions patides, la primera hipòtesi és que la dona -conductora habitual, per tant habituada a col·locar-se un cinturó sense fer escarafalls- hauria donat per fet que anant dues persones a la mateixa vagoneta era suficient amb què anés lligada la passatgera del davant.
“Va passar pel control de tres persones, una a la cota 1.600 i dues a la cota 2.000 i ningú li va dir res. És que, de fet, no controlaven pas totes les vagonetes. Els van desitjar bon viatge i ja va estar”, ve a dir Josep Rodríguez. “No es van revisar els elements de seguretat.” Rodríguez i altres familiars també anaven en la mateixa baixada, unes vagonetes més enrere. De fet, si a parer dels familiars no van funcionar els protocols inicials de seguretat, tampoc no hauria estat correcta l’evacuació. Van ser els familiars els qui van haver de parar fins a una dotzena de vagonetes perquè no s’encastessin contra aquella a la qual anava l’accidentada. En aquest temps, altres familiars anaven corrents a avisar alguns responsables del parc perquè aturessin l’atracció. El telèfon d’urgències no va funcionar. Ningú no responia i al cap de vuit minuts de trucada va saltar un contestador automàtic.
La infermera salvadora
“Jo no sé si hi ha de ser o no. Però sembla estrany que al parc no hi hagi, havent-hi una atracció d’aquestes característiques, a un infermer o un metge”, explica el fill de la darrera víctima del Tobotronc. La primera assistència que va rebre la ferida, que inicialment va acabar, ja lesionada, disposada sobre la mateixa via, va ser a través d’una altra usuària, d’una altra viatgera. Infermera de professió. “Si aquella infermera no hagués estat allà no sé què hagués passat.” Va ser aquesta professional sanitària la que va mobilitzar els recursos sanitaris del país, fins i tot l’helicòpter medicalitzat. Els operaris del parc -Rodríguez parla d’una noia molt joveneta- van encarregar-se de la ferida tant com van poder des del punt de vista humà. Però van ser els primers que van respirar alleujats en veure que hi havia una infermera al capdavant de les operacions. ¿Estan formats per prestar uns primers auxilis aquells instructors de Naturlandia? El dubte queda sobre la taula. Diumenge va sonar la flauta.
El director d'operacions de Camprabassa va assegurar a la família que el parc es feia càrrec de les despeses sanitàries per a l'hora de la veritat hi havia un límit: 2.000 euros
El rescat de la víctima no va ser tan complexe com es va dir en un primer moment. La dona es trobava a uns cinquanta metres d’un accés en un dels revolts de la carretera de la Rabassa. No era una zona boscosa especialment frondosa. El responsable de Naturlandia en aquell moment, l’esmentat Manuel Robles, va insistir als familiars de la ferida que no patissin per les despeses mèdiques. Que ho cobria el parc. A l’hora de la veritat, dilluns a la tarda, la realitat va ser que hi havia un límit: 2.000 euros. Un límit que les atencions sanitàries prestades a la ferida superava amb escreix. Sort d’una mútua privada que la família té contractada. L’aspecte econòmic pot ser important. Però queda en un segon pla quan l’estat de salut de la víctima és realment complicat. Ara ja sembla clar que la vida no perilla i que la situació es va redreçant. “El pulmó es va recuperant i les costelles semblen ben alineades”, explica el fill de l’hospitalitzada.
El Tobotronc és la locomotora del fallit projecte de parc temàtic de la Rabassa laurediana. Un ecoparc que es manté deficitari. Que com més va, més pobra imatge ofereix. I que després de l’incident, l’estiu passat, de l’ós, continua sumant protagonisme per allò que no hauria de ser. O forat econòmic o accidents com el de diumenge passat. Dos mals endèmics de difícil solució. Dos mals endèmics, però, que necessiten solucionar-se. Perquè igual com Naturlandia havia de ser un esquer de turistes per Sant Julià i la relació entre ingressos i despeses evidencia que no és el que es pretenia, Tobotronc havia de ser l’estrella, el reclam del projecte. I en aquest cas sí que ho és. Però massa sovint esdevé notícia perquè s’ha estrellat.
Comentaris