La comunicació que poden mantenir els presos està degudament regulada. Tant de cara a l’exterior com, també, de forma interna. De fet, en principi, les cartes entre interns, segons les fonts, només són possibles si es tracta de reclusos que tinguin una relació sentimental reconeguda. Es poden enviar un màxim de tres cartes a la setmana i han de seguir tot un procediment regulat. Aquesta situació, però, no s’hauria complert els darrers temps. Almenys en algun cas. I és que un dels detinguts hauria exposat que hi hauria una funcionària que faria d’enllaç postal entre algun del interns.
Com a mínim se sap del cas de dos reclusos, home i dona, que haurien coincidit alguns dies al mòdul d’adaptació i que ara cadascú en la seva cel·la compleix pena ferma. La naturalesa dels delictes pels quals s’ha condemnat a un i a l’altra, greus, és força diferent. A una li queden uns pocs mesos perquè, de fet, ja havia fet fa un temps una part de la condemna finalment imposada. L’altre, que sembla el més procliu en els missatges epistolars, teòricament en té per uns quants anys.
En tot cas, la qüestió rau en el fet que les missives no es poden repartir lliurement i alegre. Si no que cal que segueixin tot el protocol establert en la reglamentació interna. I ara s’ha de veure que passarà amb la funcionària de presons. Si s’obrirà el corresponent expedient per determinar eventuals responsabilitats o es farà passar una opaca cortina. “Això crea mal ambient, perquè segons qui sigui s’intenta tapar i segons qui sigui és gravíssim”, conclouen les fonts.
Comentaris (1)