Terratinents especuladors i un poble fantasma als Contrabandistes d’Ordino

Amb uns batlles que posen ordre i apliquen la llei “com ens rota i segons com bufa el vent” perquè “res canviï, continuïn manant els de sempre i tot segueixi igual” arrencava la representació del Judici dels Contrabandistes aquest dilluns de Carnaval. Qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat (o no) i potser a més d’un dels que escoltava atentament li haurà pujat la mosca al nas, però ja se sap, per Carnaval, tot s’hi val!

Els FEO (Forces Especials d’Ordino) tenen feina a perseguir contrabandistes i és clar, com a totes les parròquies, resulta que els falta personal, perquè malgrat que d’urbans cada dia n’hi ha més i de temps per posar multes en tenen, quan un no està de baixa, ha de competir o li toca actuar. Com cobrir tota la ronda, així?

Mentre els arrestats no compareixen, els batlles tenen prou feina a lidiar amb altres problemes. Una modista d’allò més estranya que ofereix els seus serveis, fins i tot, per confeccionar un vestit nou per a l’ossa, i així “res d’anar a Barcelona!”. O un terratinent “de pota molt negra i peluda”, vaja, “d’Ordino, dels des casa, de tota la vida”, que busca la complicitat del batlle perquè li arregli un dret de pas per un terreny d’un veí, que bé ha de poder especu... res! Vull dir, fer una promoció de pisos de luxe!

La representació també ha recordat el no-concert de David Guetta al Tarter, que ara s’ofereix per al Cota 1300, però sense massa fortuna, que es veu que Ordino és només un poble de jubilats, “Ordino Best Grandparents Village” i on els joves no tenen massa res a fer: “Ordino Best Ghost Village”.

Com cada any, però, els contrabandistes han acabat davant del tribunal. Si no caben a la presó, sempre se’ls pot trobar “un pis pastera”, no? Parlant una mica de catanyol, catafranc i patuès s’han vist agenollats a punt per rebre sentència. Ara bé, amb tanta coneixença no els ha costat trobar una via de sortida. Una bona olla de caldo on no hi ha faltat cap ingredient, ni tan sols un bon pollastre ha servit per posar el punt i final a la representació. I és que ja se sap, al final, al voltant d’una taula i amb una bona tassa de caldo, qui no es pot entendre?

El públic assistent també ha pogut tastar la menja. El comú ha preparat fins a 250 racions d’un caldo que des del 1987 i fins que la pandèmia va estroncar la tradició, oferia gratuïtament l’hotel Babot.