Marquet ha estat l’encarregada aquest dimarts de pronunciar la lliçó magistral d’obertura del curs universitari 2024-2025. Han estat unes quantes pinzellades sobre l’evolució de la biotecnologia a partir de la seva experiència vital i professional, que ha coincidit plenament amb l’expansió d’aquest camp científic. Ep, això sí, “quan pensem en biotecnologia, pensem que té 40-50 anys” però en canvi, “els primers experiments es van fer fa més de 8.000 anys a Mesopotàmia”, quan els nostres avantpassats deixaven fermentar segons què per fer l’antecedent al que seria avui la cervesa.
No havien fet ni molt menys la seqüenciació molecular. Però a la seva manera, ja aplicaven tecnologia a la biologia. Encara que fos, en aquest cas, en el camp agrícola. És evident, però, que la seqüenciació genòmica i la intel·ligència artificial (IA) ho revolucionaran absolutament tot. “Crec que encara no hem vist res”, ha tornat a deixar anar Marquet davant la platea del centre de congressos d’Andorra la Vella, seu de l’acte inaugural del curs universitari.
La convergència de diversos factors, com la capacitat de computació o la IA, faran que en poques dècades hi hagi “avenços transformadors inimaginables a finals del segle XX”
Magda Marquet ha deixat clar, a la seva manera, explicant la seva trajectòria, començant a apreciar les ciències a l’aixopluc de Denisa Font com a mestra, que era a la sala, que ha estat, és de fet encara, un “testimoni de l’evolució” d’un camp científic al qual va aterrar quan “estava a la seva infància”. La ciència sempre l’ha motivat, la mort de la seva mare degut a un càncer la va posicionar cap al món de la salut i treballar per oferir un món millor als malalts. I en aquestes està. De Canillo a Tolosa i de Tolosa cap als Estats Units, com a una de les més prestigioses integrants de l’‘star system’ recercaire de San Diego.
Marquet i el seu marit, el també investigador del càncer i el VIH François Ferré, també present a l’acte, formen un duet excels a San Diego. Tot plegat, als inicis, “va ser una gran aventura”. Ara tot plegat és una revolució. I la convergència de diversos factors, com la capacitat de computació o la IA, faran que en poques dècades hi hagi “avenços transformadors inimaginables a finals del segle XX”. És a dir, una transformació en tot just mig segle com, potser, la que no s’ha vist en segles anteriors.
Marquet, que ha explicat que està treballant la seva firma en el desenvolupament i comercialització d’una vacuna elaborada a través d’ARN “més segura” i de la qual ja se n’ha aprovat “la comercialització al Japó”, ha explicat que curar les malalties genètiques, treballar en tractaments mèdics personalitzats o combatre el canvi climàtic amb “solucions més netes i sostenibles”, o fins i tot dotar d’elements que permetin “allargar la longevitat humana”, serà possible. “El futur de la biotecnologia promet tot això.”
SUPERMAN O SPIDERMAN?
Tot plegat, però, “planteja preocupacions ètiques”. I és aquí quan s’ha demanat, per exemple, si la modificació genètica, per exemple, ha de tenir només usos terapèutics o ha de promoure finalitats de millora? I Marquet, en aquest punt, més o menys, ha citat Superman atribuint-li una frase d’Spiderman: “Un gran poder comporta una gran responsabilitat.” D’aquí, ha deixat clar la científica andorrana, que sigui “essencial fer proves rigoroses”, que hi hagi cooperació internacional i una bona supervisió.
Marquet ha lloat el potencial immens que deixa entreveure la revolució biotecnològica, fins al punt que pot contribuir decisivament a protegir el medi ambient i, més important encara, a “redefinir els blocs de construcció de la vida”. Això sí, l’enginyera bioquímica ha exigit equitat i que tot plegat sigui “accessible per a tothom, no només aquells que tenen recursos econòmics”. En fi, que les revolucionàries millores “beneficiïn tota la humanitat” utilitzant les “eines amb saviesa i supervisió ètica”.