Anteriorment, l’única vegada que havia trepitjat el continent africà havia estat a Algèria, fa tres anys, quan va ser un dels representants del Principat als Jocs del Mediterrani del 2022. Aquesta vegada, però, Carabaña ha buscat una experiència menys turística, allunyant-se dels circuits tradicionals dels atletes professionals que solen apuntar-se als ‘training camps’ d’Iten, un poblat conegut com la ‘casa dels campions’ per haver produït nombrosos atletes d’elit.
La decisió d’entrenar a Ngong, per això, va venir influenciada pel seu company d’entrenament, l’uruguaià Santi Catrofe, qui ja havia visitat Kènia en diverses ocasions i coneixia bé la zona. Allà es van trobar immersos en una comunitat on “érem pràcticament els únics occidentals”, fet que els va permetre viure una experiència més autèntica i integrada. L’objectiu principal de l’estada era aprofitar les condicions d’altura -2.400 metres aproximadament- per millorar el seu rendiment esportiu, ja que, com bé explica Carabaña, “quanta més altitud augmenta la capacitat aeròbica i el cos s’adapta a la menor disponibilitat d’oxigen”, fet que es tradueix en una major resistència. O, com diu ell de forma més planera, en fer-te més fort.
Durant la seva estada, Carabaña ha pogut observar diferències significatives en els mètodes d’entrenament. Mentre que els atletes locals tendeixen a exercitar-se al màxim cada dia, provocant admiració en el seu equip, ells han optat per mantenir el mateix mètode, entrenant al 70-80% per acumular més de 500 quilòmetres en tres setmanes, però sense sobrecarregar el cos. Això sí, el paisatge de Ngong ha estat una font d’inspiració constant. “Allò és com un paradís de córrer. Per tot arreu hi ha bosc, camins de terra, etc. Pots fer una volta de 40 quilòmetres que mai passaràs pel mateix lloc”, explica. “Els camins són més durs, hi ha moltes pujades i baixades, i rutes que no són solament de terra sinó que també hi ha molta pedra i estàs constantment en terreny inestable”, reflexiona.
Pel que fa a l’alimentació, Carabaña s’ha submergit en la gastronomia local, tastant menjars com el ‘chapati’, un pa fet amb aigua, farina i una mica de sucre, o l’‘ugali’, una mena de puré elaborat amb farina de blat de moro blanca o la carn de cabra, una nova experiència per al seu paladar. Productes d’un entorn humil, amb cases construïdes amb qualsevol mena de material i carrers de terra sense voreres ni asfalt. Malgrat això, l’atleta de la FAA destaca la calidesa i amabilitat de la gent local, que els ha acollit sense cap mena de problema. Una de les curiositats que més el va sorprendre va ser veure fins a cinc persones viatjant en una sola moto sense casc: “Ells, que estan més prims, encara hi entren més, perquè les ‘motos’ són una mica més allargades. Això sí, l’últim a arribar és el que s’asseu al ferro del darrere. Allà és el més normal, la policia ho veu i no diu res”.
Durant les sessions a la pista de terra, Carabaña ha tingut l’oportunitat de coincidir amb atletes de primer nivell mundial, com per exemple Ruth Chepngetich, posseïdora del rècord mundial de marató, i Beatrice Chepkoech, campiona olímpica dels 3.000 obstacles. També van ser convidats a dinar per una de les entrenadores -que també va ser campiona olímpica el 2007 i 2008-, una mostra més de l’hospitalitat que caracteritza uns esportistes que han fet de l’estada de l’andorrà “una experiència enriquidora tant a nivell personal com professional”, oferint-li una nova perspectiva sobre les rutines d’entrenament dels competidors africans i d’una cultura completament diferent.
Comentaris (1)