El funcionari en qüestió, que no ha permès que es fes públic el seu nom i cognoms, és relativament jove i ara ja fa quatre anys que, en grau d’inspector com és, està destinat a l’Haia, en el que alguns dels diputats al Congrés espanyol consideren que és una mena de retir daurat com a pagament del serveis prestats. Evidentment, el policia en qüestió ho ha negat del tot. I tot i explicar que ha estat condecorat en dues ocasions, no ha sabut explicar perquè va rebre una de les medalles, curiosament la que hauria rebut els anys 2015-2016. Els diputats han considerat que aquest exintegrant de la unitat de delictes econòmics i fiscals (UDEF), autor de molts dels informes que s’han fet al tomb de l’‘Operació Catalunya’, s’ha comportat de forma molt intel·ligent durant la comissió.
La seva compareixença ha estat molt més llarga del previst i entre altres coses ha assegurat que “no he fet mai cap investigació sobre la vida o el patrimoni del senyor Sandro Rosell”. En canvi, sí que va participar en alguna investigació relativa amb un dels fills de Jordi Pujol. I no ha tingut cap problema en reconèixer que el 24 de març del 2015 va venir a Andorra “a donar compliment a una actuació judicial o fiscal” consistent en “recollir un suport que contenia una informació”. Un paquet embolicat per un plàstic vermell i precintat, segons l’agent 111.129. Era un disc dur amb la còpia de la base de dades, com a mínim, de Banco Madrid.
A l’inspector en qüestió se li ha demanat de moltíssimes coses, per exemple en relació amb l’exviceministre veneçolà i exclient de BPA Nervis Villalobos, i també i sobretot, especialment per part del diputat de Junts Josep Pagès, del que s’ha denominat com ‘operació Llampec’ a Andorra per obtenir informació bancària pocs dies després de la intervenció de BPA. El funcionari en qüestió, que ha assegurat que eren pocs en la seva divisió i per aquest motiu ell apareix en molts dels casos relacionats amb l’‘Operació Catalunya’, ha explicat que “se’m va comissionar per a recollir la documentació que van entregar les autoritats andorranes”.
L’inspector policial ha afirmat que derivat d’una entrada i registre a Banco Madrid a la capital espanyola, el responsable informàtic de l’entitat els va informar que bona part de les dades es trobaven sota el control de la matriu a Andorra i que “no hi hauria cap problema” en lliurar la informació requerida. De BPA, ha assegurat, “no vag tenir res i no vaig veure mai res”. El funcionari ha deixat clar que no estava “en condicions” de fer una valoració de la qualitat de la informació obtinguda. I s’ha començat a posar més tens quan se li ha demanat com podia ser que molts dies abans de venir a Andorra i sense cap mena de manament judicial ni fiscal ja s’estava intercanviant correus electrònics amb personal de BPA per coordinar l’entrega de la còpia de les dades.
El “no recordo res d’això” ha passat a ser la resposta reiterada a qüestions com l’intercanvi dels correus o de qui li va entregar les dades o, fins i tot, si hi havia autorització judicial o no n’hi havia. Fins i tot ha assegurat que el lliurament de les dades es va fer “en seu judicial”, circumstància que és manifestament falsa perquè diversos documents oficials -com una nota dels serveis de seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra- que estan inclosos en dossiers i sumaris judicials evidencien que els policies van anar de directe a la legació diplomàtica espanyola de Prat de la Creu i allí es van passar hores i hores. Des de 2/4 de 10 del matí fins a 2/4 de 8 de la tarda. Per tant, difícilment es va fer una entrega d’un disc dur i prou.
I, en tot cas, van passar altres coses com, per exemple, que els fiscals José Grinda i Juan Rosa no havien activat la comissió rogatòria que havia de donar cobertura legal a la xuclada i, encara menys, hi havia l’acceptació de la petició per part de les autoritats judicials, que es van fer quan els policies espanyols ja portaven hores en territori espanyol i en seu de l’ambaixada. Totes aquestes circumstàncies, acreditades documentalment, les ha oblidat l’inspector, que ha assegurat que d’accions o actuacions que “no són legals o no són ètiques, jo no hi he participat i no n’he tingut coneixement”.
El número 111.129 de la policia nacional espanyola se n’ha sortit amb solvència de la compareixença. Però també ha donat carnassa pels als diputats que mantenen l’existència de l’‘Operació Catalunya’ i l’atac a la sobirania andorrana. El funcionari ha evidenciat més amb allò que ha assegurat no recordar o ha explicat de manera tergiversada que no pas d’allò que ha explicat de forma indubitativa.
Comentaris (3)