Sortir de la zona de confort no sempre és fàcil. A tothom espanta, però amb la valentia que els caracteritza sempre, l’esbart dansaire d’Andorra la Vella es va decidir a afrontar el repte. La història va començar un any enrere. El grup català Aixopluc, format pels bagencs Joel Díaz Vila i Queralt Valls Brunat, i dedicats a la música folk van engegar una campanya de micromecenatge per tal de fer realitat el seu segon disc, ‘Pa d’arrels’. Igualment van pensar en poder fer col·laboracions amb algun esbart per donar-se a conèixer. I com qui no vol la cosa, l’esbart i Aixopluc van fer ‘match’. “Vam creure que era una proposta molt maca i una manera diferent de treballar”, explica la directora de l’esbart, Mari Àngels Velando.
Un any després, la col·laboració s’ha convertit en ‘Pa d’arrels en dansa’, un espectacle que “ens ha fet sortir de la nostra zona de confort” alhora que els aferra a la tradició, a la terra. “Estem molt contents del treball”, confessava Velando hores abans de l’estrena, remarcant que és un espectacle “molt bonic, que transmet pau”.
Al llarg d’una hora de durada, 20 dansaires del cos de dansa de l’Esbart han posat vida a les interpretacions d’Androspora (andro), Capicua (xotis-vals), Equinocci (ball pla i corranda), Sortilege (borreia a 2 temps), Lluna plena (gavota), Ai-ai gasa (masurca), Bat, bi hiru! (fandango), Saltoka (arin-arin), Circumloqui (cercle) i dues improvisacions conduïdes per diferents fragments poètics del llibre ‘Flors’, de Roser Iborra. Un conjunt de peces dels tradicionals balls de plaça, però passades pel sedàs de l’esbart, “amb un toc més modern”.
I un cop feta l’estrena, la idea és poder “fer bolos perquè l’espectacle s’ho val”, defensa Velando. La gira no està definida, però per si els interessa, sí que hi ha una data confirmada: el 15 de setembre al Teatre Kursaal de Manresa. Que segueixin dansant!
Comentaris