El director de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) i administrador únic de la BPA intervinguda, Òscar Gelabert, ha estat el primer testimoni en passar per la sala. I hi continuarà sent aquest dimecres. Ho ha fet acompanyat dels assessors jurídics Francesc Badia i Esteve Vidal, seguint les evolucions de la declaració des dels seients del públic. I era evident que el paper de Gelabert era demostrar el desastre que suposadament era BPA. “La documentació estava força dispersa”, “hi ha documentació que no s’ha trobat mai”, ha al·legat entre altres coses el director de l’AREB, que ha informat que des que BPA es va intervenir s’han fet 280 declaracions de sospita.
Prèviament, Gelabert havia explicat exactament el mateix que va anunciat la presidenta de l’AREB, Sílvia Cunill, al Consell General: que el 96% dels clients de BPA s’han considerat aptes, bons, legals. I la resta, que representaven el 20% dels actius gestionats pel banc continuen bloquejats en sospitar que estaven vinculats a pràctiques de blanqueig de capitals il·legal. Moltes de les afirmacions del director de l’AREB, i encara més algunes preguntes formulades pel fiscal general, Alfons Alberca, han fet saltar més d’un i de dos dels advocats de la defensa.
El director de l’AREB ha assegurat que el banc és un integrant autònom més del sistema financer, però després no lliure comptes ni dóna explicacions de la seva situació econòmica, per exemple
Fins i tot quan Gelabert ha indicat que no van trobar un clima de col·laboració en la responsable de compliment normatiu hi ha hagut tal enuig, per dir-ho en termes jurídics, del defensor de dita processada que ha sol·licitat un acarament allà mateix. Un acarament tens i que sortosament no ha estat gaire llarg. Ja hi tornarem. Perquè el que ha fet saltar més encara els advocats de les defenses i, fins i tot, més atònit ha deixat el president del Tribunal de Corts ha estat la demanda del representant lletrat del Govern d’incloure a la causa un informe de PwC de l’any passat sobre diverses activitats de BPA.
Si d’algunes de les precisions fetes pels advocats de les defenses ha quedat clar que Gelabert feia anar com més li interessava qui té o no té la titularitat de BPA (el director de l’AREB ha assegurat que el banc és un integrant autònom més del sistema financer, però després no lliure comptes ni dóna explicacions de la seva situació econòmica, per exemple), de l’interès de la representació lletrada de Govern per incorporar un informe de PwC ha quedat clar -o així ho han ressaltat les defenses- que actualment BPA i Govern són el mateix.
I és que l’advocat que representa els interessos de l’Estat en la causa més enllà del fiscal ha hagut de reconèixer a preguntes d’Anglada, que volia saber de què anava l’informe de PwC per decidir si s’admetia en la causa o no. I el representant del Govern ha explicat que l’informe, del qual ningú no sabia de la seva existència i que el lletrat en qüestió ha assegurat haver-se’n assabentat feia poc, l’havia encarregat BPA SAU. Entre rialles i indignació, els advocats de la defensa han manifestat les seves queixes.
I quan el lletrat que representa els interessos de Govern ha citat que l’informe parlava de Mèxic o l’Argentina -encara que potser de passada també del cas que és l’epicentre de la causa general, el de l’empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó- és quan el president del tribunal ha mostrat la seva estupefacció. “És un dia de sorpreses”, ha indicat Anglada, que ha lamentat haver d’“improvisar més del compte i tot i l’experiència costa”. El magistrat ha tingut una llarga trajectòria en destacats tribunals de Catalunya.
LES PREGUNTES-PROVES DEL FISCAL
L’estira-i-arronsa amb què ha hagut de capejar Anglada ja s’havia iniciat gairebé des del principi de la sessió i l’intent del fiscal general, a través de preguntes i respostes de Gelabert, de voler incorporar a la causa els vint ‘carpessanos’ (director de l’AREB ‘dixit’) de què consta la declaració de sospita sobre Pallardó, una circumstància que fa mesos que el tribunal ja va desestimar. Abans de les preguntes que han generat malestar, l’administrador únic de BPA havia repassat algunes de les sentències que han avalat tot el procés de resolució.
Òscar Gelabert ha indicat que en les 280 declaracions de sospita s’han reportat unes 1.500 identitats de persones, de clients, que van participar en operacions que no consideren adequades. Segons el director de l’AREB es van impulsar les esmentades declaracions, en molts casos en relació amb causes ja generalitzades, perquè “encara que hi hagués un procediment obert, no sabíem la documentació que s’havia arribat a entregar o no”. Els advocats de la defensa, alguns almenys, han acusat l’AREB de buscar motius per acusar sí o sí, per buscar les pessigolles, a BPA i els seus directius i treballadors.
La defensa li ha hagut de fer veure que el representant de la BPA intervinguda parlava de temps després de la participació en la revisió de comptes d’un centenar de consultors júniors de PwC, que podien haver estat els causants dels extraviaments
Gelabert ha insistit en què hi havia desordre i que s’amagaven operatives i pràctiques al banc. Ha aportat alguns documents que demostrarien com es justificaven els intercanvis en efectiu. I a preguntes de la fiscalia ha aportat autes de llibertat d’alguns ciutadans xinesos o els passaports dels mateixos que figuraven suposadament en el dossier de Pallardó, sobre el qual el testimoni declarant ha mostrat la seva sorpresa perquè malgrat ser client de BPA a títol personal, abonava suposadament factures de comerços, d’empreses, de les quals no era ni tan sols soci.
Gelabert ha esmentat la manca de col·laboració de la responsable de compliment normatiu de BPA i ho ha exemplificat amb una situació concreta per arribar a concloure, segons ell, que amagava coses. D’aquí que s’ha acabat fent un acarament a partir del qual la processada ha afirmat que estava convençuda que tot i les circumstàncies per les quals passaven tots els treballadors de BPA, havia prestat la cooperació que se li demanava de la millor manera possible.
Una cooperació que es donava alhora tant amb els administradors de l’INAF, amb l’INAF pròpiament dit -després amb l’AREB-, a les autoritats judicials i als consultors de PwC. Per cert, que quan Gelabert explicava que havia costat de trobar certa documentació, la defensa li ha hagut de fer veure que el representant de la BPA intervinguda parlava de temps després de la participació en la revisió de comptes d’un centenar de consultors júniors de PwC, que podien haver estat els causants dels extraviaments. En fi, sorpreses i més d’una contradicció. A banda de posar-se de peus a la galleda.
Comentaris (3)