Sis mesos, un bitllet i ganes de trencar la rutina

Roser Calvo presenta el seu primer llibre ‘La dèria de viatjar’, un relat autobiogràfic que explica totes les seves vivències i reflexions durant el temps que va estar viatjant per països com Malàisia, Tailàndia o Austràlia

Roser Calvo durant l'ascensió a Kota Kinabalu, Malàisia. Roser Calvo

Sis mesos d’excedència laboral, un bitllet a Singapur i les ganes d’emprendre un viatge sola per trencar amb la rutina. Així va començar la dèria de viatjar de Roser Calvo, una destacada filòloga i professora de llengua i literatura catalana que davant de la seva passió per conèixer nous horitzons i perseguir el seu somni, el juny del 2022 va decidir emprendre una aventura i narrar la seva experiència viatjant durant sis mesos per països com Malàisia, Tailàndia o Austràlia. D’aquí va sortir el seu llibre titulat ‘La dèria de viatjar’, un relat autobiogràfic en forma de dietari intimista en el qual explica totes les seves vivències, reflexions sobre com se sentia, la política dels països pels quals passava o la gent que es trobava.

El viatge va començar el juny del 2022, quan la professora va demanar una excedència de tres mesos a la feina la qual va ajuntar amb els mesos de l’estiu. Només tenia agafat un vol d’anada a Singapur amb la intenció “anar-me’n cap a Malàisia perquè volia fer el Kota Kinabalu”, detalla. Al llarg d’un mes, Calvo, va estar recorrent parcs naturals i molts indrets del país, després va passar per Tailàndia i Austràlia, on va passar els tres darrers mesos. Durant tot aquest temps va estar escrivint en el seu ordinador tot el que vivia i sentia mentre viatjava sola.

Roser Calvo durant el seu viatge per Tailàndia.

“Sempre m’ha agradat molt escriure, però mai havia pensat a posar-me a escriure una novel·la”, això va ser així fins que de cop i volta es va trobar fent aquesta aventura sola, i “per no oblidar-me que em passava i del que vivia, vaig començar a escriure”, explica.

Durant aquest temps es va trobar amb moltes situacions, algunes plenes de prejudicis que es tenen d’alguns dels països que va visitar. Una de les més xocants va ser quan en arribar a Austràlia es va dirigir a l’alberg que tenia reservat i en arribar li van dir que no s’hi podia quedar perquè “tenia més de 35 anys”. Així doncs, Calvo sorpresa perquè en un lloc com a Austràlia no li permetessin fer estança per la seva edat va recórrer durant hores i hores la zona a la cerca d’un lloc on poder passar la nit: “Quan fas una mena de viatge com aquest, doncs et penses que això potser et pot passar a Nepal o a la Malàisia, però no, va passar a Austràlia”.

Roser Calvo en arribar a Melbourne, Austràlia.

Quan ja s’estava plantejant passar la nit a la sorra de la platja, va trobar un hotel -que tot i ser molt car- estava obert i tenia habitacions disponibles. Altres situacions que es va trobar, va ser haver de sobreviure amb un àpat al dia, ja que el menjar era massa car. Aquests són només algun dels relats que l’escriptora explica en el seu primer llibre, que remarca que “no és una guia de viatges”.

Tota l’experiència, però, va ser molt gratificant i Calvo assegura que ho tornaria a fer si pogués demà mateix, perquè a part de conèixer altres cultures i indrets del món “viatjar sola et fa conèixer-te molt més a tu mateixa, amb els teus defectes i amb les teves virtuts”. Una de les coses que més la va sorprendre va ser que tot i estar fora durant sis mesos viatjant sola, gairebé ningú la va trucar. “Quan depereixes del teu entorn t’adones que el problema no és l’altra gent sinó tu, perquè com estàs sola voldries que la gent et truqués”, aquesta és una de les principals reflexions i coneixements que Calvo va adquirir durant la seva aventura.

Roser Calvo durant el seu viatge.

El que no va ser flors i violes va ser la tornada a la rutina. Després de sis mesos fora de casa, Calvo es va trobar que en arribar a Andorra “veus les coses d’una altra manera, per això al tornar és tan complicat adaptar-te una altra vegada”, perquè l’experiència d’haver vist com viuen en altres països i la pobresa que hi havia en algun d’ells i llavors veure les ximpleries per les quals ens preocupem aquí les persones en algunes situacions, et fa veure la vida amb una altra perspectiva. De fet, Calvo explica que al mes de desembre, quan va arribar el moment de fer les maletes i finalitzar la seva aventura, es va estar plantejant no marxar: “Va ser molt dur, al llibre, ho explico que em vaig arribar a plantejar no tornar”. 

Finalment, però, ho va haver de fer. Una vegada ja a Andorra va presentar una mostra del que havia escrit a algunes editorials del país que li van comentar que els interessava el projecte. No va ser fins un any més tard una d’elles li va dir que li publicava. El procés de revisió del llibre, també va ser interessant, ja que mentre ho rellegia “em sorprenia perquè hi havia coses que no recordava que m’havien passat i el fet d’escriure-les és una manera de deixar el testimoni”.

Un testimoni d’una dona que durant sis mesos va emprendre un viatge sola i que es pot veure plasmat en el seu llibre que, ep, no és una guia de viatges, el qual es presentarà aquest dijous 3 d’octubre a les 19 hores a la Biblioteca Comunal d’Ordino, on l’escriptora oferirà una xerrada sobre el procés de creació del llibre i les experiències que l’han portat a escriure’l. Posteriorment, el dia 17 d’octubre a la FNAC d’Andorra, es farà una segona presentació que comptarà amb la participació especial de Xavier Mujal, director general adjunt de Catalunya Ràdio, que acompanyarà a Calvo en una conversa sobre les vivències durant la seva dèria de viatjar.

Etiquetes: