El síndic signant de la Constitució defensa aferrissadament el Copríncipat

Jordi Farràs, condecorat amb la Creu dels Set Braços, avisa que “no són els caps d’Estat qui ens necessiten a nosaltres sinó que és Andorra que els necessita a ells” i demana als polítics “prudència i seny” a l’hora d’abordar afers que puguin fer trontollar l’equilibri institucional

Ensenyat condecora Farràs. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

Va ser el síndic que va signar la Constitució. I des d’aquesta posició privilegiada. Des de ser ben conscient de les dificultats que es va tenir per arribar al moment en què el va poder rubricar el text. I, sobretot, des del coneixement del paper que van jugar Joan Martí Alanis i François Mitterrand, Jordi Farràs ha volgut fer una defensa aferrissada del Coprincipat. I, sobretot, una advertència: no són els Coprínceps els qui necessiten Andorra sinó a l’inrevés. Avís per a navegants aprofitant l’acte en el qual se li ha imposat la Creu dels Set Braços.

Qui fou síndic general del Consell constituent ha rebut amb “honor” el reconeixement, però també ha volgut aprofitar per fer diferents reflexions. La principal sobre la fragilitat del sistema institucional que ha permès la supervivència d’Andorra davant dos Estats veïns que, ha assegurat, “sempre han tingut la temptació d’annexionar-la”. Un model, deixa clar, que “la història ens va donar” però que difícilment s’hauria aconseguit de forma volguda. I, ha remarcat, cal defensar-lo.

“No fem l’error de pensar són ells els qui ens necessiten. És Andorra qui necessita els Coprínceps”, ha avisat l’exsíndic, tot demanant “molta prudència i seny a la classe política”. En aquest sentit, ha defensat que “la història ens ho ha demostrat molts cops”. I un el va viure personalment: el procés constituent, en el qual va ser clau les figures d’Alanis i Mitterrand, “dues persones amb visió de futur i de cap d’Estat que van saber superar les seves diferències”.

Un missatge que, ja parlant amb els mitjans, era una clara referència a la negociació per la despenalització de l’avortament. “El que no es pot aconseguir és que el Copríncep Episcopal, que és bisbe per sobre de tot, convalidi el fet que es pugui fer a Andorra. Traieu-vos-ho del cap”, ha afirmat. I ha posat en relleu que, si es busqués un enfrontament amb el cap d’Estat episcopal, abans “caldria tenir clara quina és la fórmula de recanvi”.

Sobre l’acord amb la Unió Europea, Farràs ha admès que és controvertit. Tant que, reconeix, encara no té una postura formada. Sí que ha apuntat però una altra reflexió: més enllà del conveni, “no hem d’oblidar altres objectius com ara garantir un creixement sostenible o solucionar el problema del sistema de pensions”.

Farràs amb altres companys del Consell constituent.

Com és habitual a l’hora d’atorgar aquestes condecoracions, l’acte ha estat presidit pel síndic general, Carles Ensenyat, que ha elogiat la figura de Farràs. D’ell ha destacat no només la seva trajectòria política, sinó també el fet que, un cop fora d’aquest món, “és un home que s’ha preocupat com a ciutadà i ha seguit implicant-se”. Del seu antecessor ha destacat la tasca feta tant per ell com per la resta d’integrants d’aquell Consell per dotar el país de la Constitució, un exemple “de l’equilibri entre continuïtat i canvi que sempre ha caracteritzat Andorra”.

Aprofitant aquest punt, el síndic ha volgut fer un paral·lelisme entre aquell procés i el que ara se segueix amb l’acord d’associació, tot defensant aquest darrer. “Molts avantatges de la Constitució els teníem abans, però a precari. I, malgrat els dubtes, es van acabar consolidant”, ha recordat.