Bartumeu, ànima mater del Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (Ceres), recorda que l’associació amb Europa, que ell mateix va posar en marxa formalment quan liderava l’executiu, “és un projecte que ve de lluny i no amaguem la nostra posició favorable. Per a nosaltres Europa és una necessitat per al desenvolupament econòmic del país”. De fet, econòmic i molt més. Perquè “la història recent andorrana ens ha donat dos fets cabdals que ens demostren que no ens podem girar d’esquena a Europa”. El ‘cas BPA’ i la importància d’haver pogut disposar d’un acord monetari (sense “la sotragada hauria estat una patacada molt seriosa”) i la pandèmia i la manca d’un acord que van crear més angoixa de la que potser hauria calgut per tenir accés a les vacunes. I sort encara de la benevolència de França, Espanya i Portugal.
“L’evolució actual fa que hi hagi un debat que comença a apuntar-se entre els que defensem el sí des de l’observació i l’anàlisi de l’acord i els que defensen l’statu quo i potser tornar a negociar” però “plantejar noves negociacions és una equivocació política i una falta de responsabilitat”
En fi, que Bartumeu ha fet diverses consideracions. “L’evolució actual fa que hi hagi un debat que comença a apuntar-se entre els que defensem el sí des de l’observació i l’anàlisi de l’acord i els que defensen l’statu quo i potser tornar a negociar.” Aquest ha estat un dels apunts inicials. I després ha ampliat, sense citar directament Concòrdia, algunes apreciacions sobre el posicionament d’aquest grup. “Plantejar noves negociacions és una equivocació política i una falta de responsabilitat”, ha indicat per insistir: “Pretendre ara voler recuperar estratègies renegociadores no em sembla responsable i és totalment inviable.”
Posats a esmentar alguns dels dards que Bartumeu ha llançat en la compareixença que ha fet a mode de preàmbul de la presentació pública del llibret, un repassada a la “incoherència” de Ciutadans Compromesos. “Sent membre de la majoria, del Govern, i llegir el que s’ha de llegir no em sembla coherent. Ho dic avui i ja ho he dit on ho havia de dir”, ha mantingut qui també va ser observador actiu en la darrera fase de la negociació de l’acord. Els massanencs ha donat llibertat de posicionament als seus militants sobre Europa. I Bartumeu ho té clar: “No entenc aquesta inèrcia que hi ha al pacte d’Estat que quan em giro per veure si estan defensant l’acord només m’hi trobo el cap de Govern, el secretari d’Estat i nosaltres.” Això sí, ha ‘indultat’ Unió Laurediana. “El senyor Oliver Alís sempre ha dit el mateix. Que ells no es posicionarien fins que hi hagués el text tancat del tot. Ningú no li pot dir que està assegut allí i que no ha estat coherent.”
ELS SET SERRELLS
Bartumeu ha estat clar en assegurar que “igual que diem que donem suport al resultat d’aquest acord d’associació que malgrat tot considerem positiu, no podem dissimular un seguit de llacunes i mancances”. I ha estat en aquestes llacunes que ha posat el dit a la nafra.
“Considerem que el secretari d’Estat i el seu equip no està ni prou equipat ni té la preparació tècnica suficient per poder gestionar l’aplicació de l’acord d’associació en general”
Lliure circulació de mercaderies. “Fem un salt qualitatiu respecte de l’acord de l’1 de juliol del 1991. Saltem a una unió duanera global.” “No s’ha avaluat prou bé l’impacte per a l’erari públic del fet que entrin en unió duanera tots els productes agrícoles” i això fa que “cauen tots els aranzels dels productes agrícoles menys els del tabac”. Bartumeu ha recordat que el Govern assegura que l’impacte seria mínim, minso, però els socialdemòcrates troben a faltar un estudi d’impacte per veure la rellevància de les begudes i l’alimentació en general.
Protocol financer. “El protocol financer no resol un dels temes cabdals per al sector bancari que és el prestador de darrera instància i tampoc facilita l’accés als mecanismes europeus de liquiditat.” “No discuteixo que això no té cabuda en l’acord d’associació però no es va buscar un acord ni amb el Banc d’Espanya ni amb el Banc de França fins fa poc. I no em vull posar medalles perquè no me’n pertoquen gaires. Però no va ser fins al mes de febrer i per la meva insistència que es va començar a negociar.” Ha estat en aquest punt que Bartumeu ha enviat un dard enverinat a Landry Riba. “Considerem que el secretari d’Estat i el seu equip no està ni prou equipat ni té la preparació tècnica suficient per poder gestionar l’aplicació de l’acord d’associació en general”. “S’ha de crear un equip que no existeix.” I encara ha insistit l’excap de Govern que “avui a la secretaria d’Estat hi ha molt bones voluntats però no hi ha competència tècnica ni tampoc hi ha experiència política. I cal experiència política contrastada.”
“El Govern manté que la Comissió Europea en tindrà prou amb la normativa de desocupació involuntària. I jo penso que no n’hi haurà prou. La qüestió de la desocupació està en revisió i Espanya ens pot plantejar canvis. I l’acord tal i com està redactat no tanca aquesta qüestió”
Lliure circulació de persones. “Strictu sensu no hi ha canvi radical. Es mantenen les fronteres, pels ciutadans que no són de la UE es manté tot el sistema de control que tenim a dia d’avui. I pels que sí que ho són, de la UE, hi haurà control aleatori d’antecedents penals i un sistema de quotes que es pot anar negociant de manera bilateral. La lliure circulació de persones no ha de preocupar Andorra”, ha emfatitzat Bartumeu.
Cobertura de la desocupació i cobertura laboral en general. Qui ha estat observador actiu de les negociacions amb la UE ha recordat que ja fa alguns anys va tractar la qüestió del subsidi d’atur amb el comissari europeu Josep Borrell. Bartumeu creu que el subsidi per desocupació s’hauria d’haver contemplat més del que ho ha fet l’acord. “El Govern manté que la Comissió Europea en tindrà prou amb la normativa de desocupació involuntària” que ha aprofitat per recordar que va crear el seu govern. “I jo penso que no n’hi haurà prou. La qüestió de la desocupació està en revisió i Espanya ens pot plantejar canvis. I l’acord tal i com està redactat no tanca aquesta qüestió.” “De la mateixa manera que la normativa laboral, que no és tercermundista com alguns volen fer creure, hem de pensar que Europa d’una manera o una altra ens pot empènyer a què hi ha d’haver reformes” perquè s’estableixin millores socials per als treballadors.
Impacte farmacèutic. “L’impacte per al sector farmacèutic de l’acord és important i fins i tot contundent. Fa que ens alineem en la normativa farmacèutica europea i per tant aquells productes específics que fonamentalment procedeixen de Suïssa o dels Estats Units quedaran sotmesos al controls d’Europa. Això suposarà una pèrdua d’ingressos. El secretari d’Estat considera que no és una pèrdua significativa i jo no estic d’acord en aquesta anàlisi.”
CARÀCTER MIXT I ALTRES CONSIDERACIONS
Durant la compareixença s’ha mostrat convençut l’excap de Govern que l’acord d’associació tindrà naturalesa jurídica mixta. “He fet contactes i reunions com per poder pensar que aquest acord és mixt”, ha remarcat Bartumeu lamentant que el Govern s’hagi aferrat almenys fins ara en la idea que no serà mixt. En tot cas, aquesta consideració “només pot tenir com a conseqüència un endarreriment en el procés d’aplicació de l’acord”. Però sobre això també hi ha un parell de consideracions a fer.
“Si diem ‘no’ ens quedarem al costat del camí, l’evolució d’Europa es farà sense nosaltres; si diem ‘sí’ podrem reforçar els lligams que tenim amb els països de l’entorn, i especialment França i Espanya”
D’entrada Bartumeu ha deixat clar que els parlaments europeus, els nacionals o regionals, en el cas, com sosté, que sigui mixt, només poden aprovar o rebutjar l’acord amb Andorra i San Marino. Mai hi poden fer modificacions com tampoc els hi pot fer el Consell General una vegada es porti a tramitació si escaigués. Si alguna cambra parlamentària europea rebutja el text, “tindríem un problema”, ha exposat l’excap de Govern que també s’ha referit a una possible aplicació provisional de l’acord.
En aquest sentit, Jaume Bartumeu ha considerat del tot “coherent” que la majoria governamental promogui la reforma de la llei de tractats internacionals per tal que aquests puguin aplicar-se de manera provisional i no com fins ara, en què en aquest estadi no es contempla l’aplicació d’un tractat. En tot cas, l’aplicació provisional hauria de venir precedida per un referèndum respecte del qual no hi ha data. Un referèndum que, ha tornat a insistir el dirigent polític i advocat, no és vinculant jurídicament.
“El referèndum només és consultiu, és una consulta popular. És vinculant políticament” perquè així ho han manifestat “DA i la seva majoria parlamentària”. Si es volgués que les consultes tinguin efectes obligatoris des del punt de vista legal, ha recordat Bartumeu, caldria canviar la Constitució. Cert és que hi ha un compromís polític i, per tant, l’aplicació de l’acord, sense esperar què diuen els altres estats si finalment com creu el text és mixt, “només es pot fer una vegada es tingui el vistiplau del poble”.
I encara una última reflexió de Bartumeu: “Si diem ‘no’ ens quedarem al costat del camí, l’evolució d’Europa es farà sense nosaltres; si diem ‘sí’ podrem reforçar els lligams que tenim amb els països de l’entorn, i especialment França i Espanya.” I és que “no hi ha alternativa a l’acord d’associació. O diem ‘sí’ i ens equipem ben equipats per poder-lo gestionar el millor possible i per anar-lo llimant, esmolant i si cal modificant-lo a partir de l’evolució de la normativa europea” o la resta “seria una entelèquia”. I quedar-se d’observadors passiu de l’evolució.
Perquè Andorra “no té res a veure amb Mònaco” ni “és una potència econòmica com Suïssa, que és un interlocutor econòmic de primer ordre d’Europa”. Per tant, res de somniar, ha vingut a dir el màxim responsable del Ceres, en poder instar una renegociació de l’acord o pretendre establir “acords bilaterals”. Qui així ho vegi, “s’equivoquen”. Paraula de Bartumeu. Lloem el senyor.