Així ha marxat d’Estrasburg després de nou anys. Dimarts de la setmana passada va deixar el seu càrrec de jutge d’Andorra al Tribunal Europeu de Drets Humans. Assegura que “he crescut molt professionalment” amb el seu pas per la cort europea. Però n’ha marxat en silenci, respectarà la seva successora -veu preparades les tres candidates: Canòlic Mingorance, Patrícia Quillacq i Saïda El Boudouhi- i “no interferiré mai posteriorment” en tot allò que pugui fer l’organisme internacional al qual ha servit amb orgull i la millor manera de fer, contribuint al màxim a la causa andorrana.
Pastor és el primer jurista andorrà membre del TC escollit pel Consell General i segon, després de Pere Vilanova, que forma part de la institució des que amb la Constitució va prendre forma
Servir, servir i servir, ha insistit un Pere Pastor “orgullós com a fill d’Andorra” de poder ser el primer andorrà en ser escollit unànimement pel Consell General per ocupar el càrrec de magistrat del Tribunal Constitucional (TC). És el segon andorrà que arriba a aquest lloc. El primer va ser Pere Vilanova, que per molt Pere i Vilanova que es digui -Pastor és Vilanova de segon cognom- no són parents. Pastor ha assegurat que “fer Justícia” és la seva manera d’agrair a Andorra el fet d’haver acollit els seus avantpassats que fugien d’una guerra fratricida entre germans a Espanya i d’una dictadura franquista.
Pastor ha estat protagonista de la jura. Evidentment. I ho ha estat com a nou magistrat del Tribunal Constitucional -juntament amb Yves Caullet, president de torn; Joan Manel Abril i Josep-Delfí Guàrdia, els tres membres que l’esperaven- però, sobretot, com a andorrà. Perquè el síndic general, Carles Ensenyat, en el seu discurs previ a la presa de jurament ho ha deixat clar. Ha lloat la formació, la capacitat i la trajectòria de Pastor, sí, però, sobretot, ha demanat als consellers generals que “a partir d’ara, i en la mesura del possible, com a mínim un andorrà o una andorrana formin part del Tribunal Constitucional” i així poder mantenir “l’equilibri entre nord i sud” i que l’Alt tribunal gaudeixi de la “dimensió externa i interna” necessàries.
Ensenyat ha destacat l’alta qualitat de tots els magistrats que han passat fins ara pel Tribunal Constitucional i l’excel·lent feina que ha fet la sala. De fet, ha afirmat que el tribunal ha exercit amb un “encert acuradament andorrà” si per “andorrà s’entén equilibrat, just i ponderat”. Però amb l’arribada de Pastor “afinarem molt més la balança i l’equilibri” perquè un jurista nacional passa a formar part de la institució. El síndic ha qualificat Pastor “d’un gran andorrà que té uns coneixements fora del comú”.
TERCERA JURA
El síndic ha posat en relleu la “dilatadíssima experiència” i el fet que Pastor va rebre el suport unànime de tot el Consell com a magistrat del Constitucional. De fet, el nou integrant del TC era el tercer cop que jurava a Casa de la Vall. Primer ho va fer com a batlle, després com a magistrat del Tribunal Superior. Ara, com a magistrat del Tribunal Constitucional. “Amb il·lusió intacta i alhora raonada.” Pere Pastor ha esmentat la premissa primera del “servir i desaparèixer”. I després ha citat les tres màximes que en pengen: servir sense sotmetre’s; servir i no servir-se; i servir lleialment.
Pastor, que s’ha mostrat “content de tornar a casa” i de poder “contribuir a enfortir la Constitució”, ha donat les gràcies als seus pares, a la seva dona, que per motius professionals no ha pogut estar a l’acte de jurament, i als companys amb qui ha anat fent camí en les diferents instàncies o jurisdiccions en què ha estat fins ara. Per al jurista escaldenc, tornar a casa i protagonitzar un acte com el d’avui converteix el dia en “extremadament feliç”. Ser el segon andorrà al Constitucional i el primer escollit unànimement pel Consell General és “un motiu suplementari d’orgull”.
Pere Pastor ha considerat molt positiu el seu pas per Estrasburg, que li ha permès un creixement personal i especialment professional molt elevat. Demanat per aquells casos que més l’han marcat o que més l’han exigit professionalment, el fins ara jutge d’Andorra a la cort europea ha esmentat la condemna que al seu dia va emetre Estrasburg a Suïssa per no fer prou per evitar el canvi climàtic, una causa relativa a ventres de lloguer que tenia a veure amb Islàndia i una altra contra Noruega en relació a un aspecte de dret de família i adopcions.
El nou magistrat del TC ha assegurat que malgrat no haver-hi ara representant andorrà a Estrasburg, “no hi ha cap tema complexe ni cap qüestió d’urgència” que pugui afectar. A més, la cort europea té mecanismes per poder-se auxiliar si mai hagués d’obtenir informació sobre el Principat. I sobre les dificultats per poder configurar una terna, Pastor ha indicat que “hi ha un problema de massa crítica” en relació amb les exigències que demanda el càrrec. “Les circumstàncies el fan molt complicat.” I així ha ressaltat el fet d’haver de dominar anglès i francès, de tenir disponibilitat per anar a viure a Estrasburg durant nou anys o el fet de no tenir facultat de Dret a Andorra, la qual cosa fa que “no tinguem viver de professors”.
En qualsevol cas, que hagi caigut una terna o que s’hagin hagut de fer diverses convocatòries no té cap efecte en relació amb el tribunal. Perquè els que fan la selecció són els membres del comitè del Consell d’Europa. Una vegada es designi nou jutge, probablement nova jutgessa, els components de la Cort Europea dels Drets Humans l’acolliran amb els braços oberts i l’integraran com una més. Per servir. I, si pot ser, sense fer gaire soroll.
Joan Manel Abril Campoy en el moment d'acabar d'imposar la toga del TC a Pere Pastor.
Pere Pastor i Yves Caullet comentant la jugada just abans de la jura.
Pere Pastor en el moment del jurament davant del síndic general.
Comentaris (11)