Segons les dades comparatives, la producció boletaire aquest any ha estat gairebé un 90% inferior a la que hi va haver l’any passat. La presència de dues espècies tant apreciades pels boletaires de casa nostra com els ceps i els rossinyols ha estat pràcticament testimonial. Clar que l’estudi es refereix sobretot als boscos d’alta muntanya. Als que se situen per sobre dels 1.800 metres i que es veuen més afectats pel canvi climàtic. Més avall, cap als 1.600 metres i per sota, la producció ha estat una mica millor. Però no pas res de l’altre món.
Segons el CENMA, la manca de pluges estivals, sobretot al mes d’agost i de setembre, han provocat una escassa proliferació micològica. Les pluges que van venir posteriorment, a mitjans d’octubre, no van produir una gran florida, ja que van aparèixer les primeres glaçades i molts dels bolets ja no han arribat a fructificar. Justament, les sequeres estivals són un dels factors que es preveu que augmentin en les properes dècades a causa del canvi climàtic. I el que demostra aquests primers anys d’estudis, manté el CENMA, “és que tenen un impacte molt rellevant sobre la producció de bolets, produint grans oscil·lacions en la producció, segons la presència o absència de pluges”.
El control de les parcel·les de bosc de pi negre situades entre 1.800 i 2.200 metres d’altura evidencia que el canvi climàtic suposa una repercussió molt elevada en la producció micològica
El treball analític s’ha fet tenint en compte el seguiment de diverses parcel·les ubicades en diverses localitats de bosc de pi negre. La pretensió immediata del CENMA és fer estimacions sobre la producció boletaire amb dades fiables i, a partir d’aquí, elaborar eines de diagnosi de la temporada. I com s’ha dit també, encara que això és a més llarg termini però d’aquí també que es necessitin comparatives, avaluar l’impacte del canvi climàtic tant en la producció micològica com en la fenologia (moment de l’esclat, de l’aparició) dels bolets.
El CENMA té comptabilitzades 21 parcel·les de cent metres quadrats o més en boscos de pi negre entre els 1.800 i els 2.200 metres d’altitud. Com s’ha dit, aquesta és la zona límit del bosc -per sobre de l’esmentada altitud gairebé les masses forestals que hi hagi ja no es poden pràcticament considerar com a tals- i són els ambients que ara mateix més afectació tenen producte del canvi climàtic. La mostra per poder realitzar l’estudi micològic va tenir lloc entre els mesos d’agost i de novembre.
Els especialistes del CENMA que van fer el seguiment boletaire van prendre diverses mesures tenint en compte la diversitat, l’abundància i la producció. El 2019 comparat amb el 2018… no tenen res a veure. Les dades són ben contundents. Aquest estiu-tardor, en les 21 parcel·les esmentades, segons les dades de què disposa el CENMA, s’hi han trobat unes 110 espècies i un total de 702 exemplars per un pes fresc total de 4,25 quilos. L’any passat, en només set parcel·les, les magnituds van ser molt superiors: 150 espècies, 1.477 exemplars i 23,6 quilos de pes fresc total.
Segons el departament de l’IEA, “aquesta diferència ens dona una idea de com ha estat de fluixa la temporada, tot i que el nombre d’espècies no ha sofert una davallada considerable, el nombre d’exemplars i, sobretot, el pes total del material trobat, ha estat molt inferior”. En conseqüència, “si en els boscos de pi negre, l’any passat la producció va ser molt elevada, arribant fins a passar dels 100 quilograms per hectàrea, aquest any ha patit una disminució del 90% respecte l’any passat”. Les dades recollides, com s’ha dit, mostren que “el cas ha estat més dramàtic en els ceps i, sobretot, en els rossinyols, que sembla que aquest any hagin tingut una presència testimonial".
Òbviament, no tots els boscos s’han comportat de la mateixa manera, depenent de la localització, per exemple, a Ordino, on hi ha hagut més pluges, és on s’ha trobat més diversitat i producció
Òbviament, no tots els boscos s’han comportat de la mateixa manera, depenent de la localització, per exemple, a Ordino, on hi ha hagut més pluges, és on s’ha trobat més diversitat i producció. De la mateixa manera, les obagues i les zones de menor pendent han mostrat una major producció. Paral·lelament, als llocs a altituds inferiors als 1.600 metres, on les gelades han estat més tardanes, la temporada de bolets s’ha allargat quasi fins el novembre, encara que aquesta situació tampoc no ha fet experimentar gaire modificacions recol·lectores ni una aproximació als paràmetres del 2018. En fi, que si plou poc, els bolets toquen el dos. Vaja, que ja n’hi vénen. Ho saben prou els professionals de la caça boletaire. La qüestió és si el canvi climàtic és una realitat, que bé ho sembla, i aquest canvi està portant menys pluges. Si no hi ha aigua al bosc, no hi haurà bolets a la taula.