“Sento commoció i impotència quan veig com s’estan cremant zones molt maques de Los Angeles”

Miquel assegura estar “impactat” per la situació que es viu a Los Angeles i que “està afectant bona part de la ciutat independentment de la classe econòmica que hi viu”. Ha decidit passar el cap de setmana a West Hollywood i podia veure les immenses columnes de fum que privaven qualsevol opció de poder veure les muntanyes.

“Com a europeu, hi ha coses que em costen d’acceptar. A Europa, els focs es controlen molt més aviat, però a Califòrnia, hi ha hagut èpoques, les quals no s’han volgut controlar incendis de les muntanyes més salvatges perquè són d’unes dimensions gegants perquè no hi ha res a fer”

Fa dos anys que resideix a la ciutat d’Irvine, a Orange Country. Es tracta d’una zona que està a 50 quilòmetres al sud del lloc on es troben els incendis. “La vida continua amb normalitat, tot i la commoció que genera aquesta catàstrofe. Afecta indrets emblemàtics com Malibú, Hollywood o Pasadena, molt estimats per tota la gent que vivim al sud de Califòrnia”, relata.

La sequera i la vegetació abundant han estat dos dels ingredients d’un còctel explosiu que ha causat els diversos focs que han deixat bona part de la ciutat devastada. “Fa mesos que no veig una gota d’aigua”, assegura. De fet, els darrers dos anys va ploure molt i això va fer que la vegetació creixés en abundància, però la sequera l’ha convertit en un combustible perillós. A tot això, segons explica, cal afegir-hi els anomenats vents de Santa Anna. “Porten aire calent i, malgrat que no són huracans, poden agafar grans velocitats i el foc va saltant amb una velocitat sense que es pugui aturar”, manifesta.

Llorenç Miquel admet que aquests dies “porto mascareta perquè hi ha moltes partícules en suspensió i quan el vent porta el fum el cel es torna negre”. El perill directe de les flames no ha afectat la zona on resideix, però sí les alertes sobre, precisament, la qualitat de l’aire.

IMPOTÈNCIA

La impotència és un altre dels sentiments que ha volgut expressar durant la conversa amb l’Altaveu. “Com a europeu, hi ha coses que em costen d’acceptar. A Europa, els focs es controlen molt més aviat, però a Califòrnia, hi ha hagut èpoques, les quals no s’han volgut controlar incendis de les muntanyes més salvatges perquè són d’unes dimensions gegants perquè no hi ha res a fer”. Afegeix que “en aquest cas no poden fer això perquè les flames estan entrant a la ciutat. S’han cremat moltíssimes cases”.

Miquel remarca que “tinc professors que estan involucrats en les tasques d’extinció i tinc la sensació d’impotència perquè podríem posar tots els recursos del món i no els apagaríem”.