Tot just ara, la Batllia ha dictat en primera instància dues sentències sobre la mateixa qüestió, la impugnació de les sancions que l’AFA va acabar interposant contra els membres del consell d’administració. No tots, només alguns. I el curiós del cas és que davant les mateixes circumstàncies i condicions, en un cas, el Tribunal de Batlles anul·la la sanció i en l’altre, el que afecta els germans Higini i Ramon Cierco, confirma la sanció imposada pel supervisor financer, que comporta elevades multes econòmiques i inhabilitacions de dècades per tornar a tenir càrrecs de comandament en el sistema financer andorrà.
El curiós del cas és que davant les mateixes circumstàncies i condicions, en un cas, el Tribunal de Batlles anul·la la sanció i en l’altre, el que afecta els germans Higini i Ramon Cierco, confirma la sanció imposada pel supervisor financer
La lectura de les sentències evidencia, mantenen els assessors legals dels antics màxims propietaris del banc, una “arbitrarietat, contradicció i discriminació” aparentment més que evidents. De fet, els germans Cierco ja sabien queixat en la impugnació de com podia ser que altres integrants que havien estat del consell d’administració no haguessin estat expedientats si, com diu la Batllia, i en aquest cas ho diuen les dues sentències ara recentment dictades, les infraccions, per la naturalesa de les mateixes, no prescrivien als tres anys sinó als deu.
Del motiu pel qual familiars del cap de Govern actual, Xavier Espot, l’AFA no els va expedientar, la Batllia no en diu ni mu. En canvi, per d’altres arguments que s’al·leguen, les resolucions de primera instància són diametralment incongruents per antitèsiques. I el que sobta encara més és que una sentència acaba amb una resolució totalment diferent a l’altra i hi ha una batlle que forma part dels dos tribunals, en un cas com a ponent, la que confirma la sanció als Cierco, i en l’altre com a integrant de la secció administrativa de la Batllia, la que anul·la la sanció imposada a un altre integrant del consell d’administració de BPA.
RAÓ DE FONS
La raó de fons de la impugnació era clara. No es va notificar mai l’obertura de l’expedient sancionador a cap dels integrants del consell d’administració. Quan al març del 2015 es va anunciar l’expedient, la notificació es va fer a la societat de manera genèrica i s’apuntava la possibilitat que hi haguessin persones físiques involucrades. Però mai es va determinar qui ni a quina sanció es podien exposar. Res de res. Quatre anys i quatre mesos després, és quan amb un plec de càrrecs tots els expedientats van saber que se’ls ‘estudiava’.
La notificació de la incoació de l’expedient “no és un mer formalisme” i que amb aquesta notificació, entre altres coses, “es materialitza el dret fonamental a ser informat”, si no es du a terme, com indica només una de les dues resolucions recentment dictades, tot el procés ha de decaure
Doncs al membre del conseller d’administració que se li anul·la la sanció, com han demanat tots els implicats, el tribunal del qual ha estat ponent el batlle Xavier Colom recorda que la notificació de la incoació de l’expedient “no és un mer formalisme” i que amb aquesta notificació, entre altres coses, “es materialitza el dret fonamental a ser informat”. I, més encara, quan els ara sancionats, ho són amb multes molt quantioses i inhabilitacions de molt llarga durada, “no es pot admetre una actuació tan llicenciosa”. És a dir, voler fer creure que com que ja se li va entregar després un plec de càrrecs…
En fi, que en aquest cas la Batllia tomba la sanció de l’AFA i la deixa sense efecte. En canvi, en el cas de la sentència de la qual ha estat ponent la batlle Imma Rodríguez, que també forma part, s’ha dit, de la terna de juristes que ha dictat l’altra resolució, es diu als germans Cierco que ja es podien imaginar que si hi havia d’haver persones físiques que fossin expedientats, ells en serien uns. I que com al seu dia, els dos empresaris, van reclamar poder disposar del dossier que els va ser negat, és que ja tenien clar que estaven entre els expedientats.
Per tant, tan hi feia si van ser notificats o no. No poden al·legar, diu la sentència, que hagi estat vulnerat el seu dret a defensa, perquè ja van fer actuacions com si expedientats fossin. Però els antics màxims accionistes de BPA recorden que els formalismes s’han de complir i que mai no van ser informats exactament que estaven entre els expedientats i per quin motiu i a què s’havien d’atendre. En fi, que no passa res. Que en aquest cas, ve a dir, tot s’hi val. És el doble raser que tantes i tantes derivades del ‘cas BPA’ evidencien. Sempre toca el rebre a alguns.
Comentaris (9)