Seixanta anys ovalats (i un ressorgiment amb força)

La mostra estarà visitable durant quinze dies al vestíbul del centre cultural de la Llacuna, al centre d’Andorra la Vella, i recull fotografies de totes les èpoques del club, amb moments de més tensió i neguit, i d’altres de més brillants. Les fotografies, totes, són propietat del club, que té un més que notable fons d’armari. Un arxiu que donaria per uns quants llibres. Repassar els detalls de la història des que al 1963 es va independitzar el rugbi del futbol o guaitar els equips femenins des que el 1989 hi va començar a haver equips de noies ha estat una de les feines a fer pels assistents.

Tots havien jugat, juguen o jugaran a l’esport de la pilota oval. Ben pocs dels assistents a l’estrena de la mostra no deuen estar avesats a termes com placatge, assaig, melé, ‘kick off’, drop o cop de càstig. En fi, terminologia del rugbi. Llenguatge que, almenys damunt la gespa dels camps on han jugat, han usat moltes generacions d’andorrans. La mostra durarà quinze dies. I reflecteix, s’ha dit, tot allò que ha anat passant des del 1963, amb anades i vingudes a les competicions espanyola, catalana, francesa -situació que va perdurar 35 anys. Una història, al final, d’èxit.

Gerard Giménez ha assegurat estar “molt contents” d’haver pres la controvertida decisió de tornar a les competicions de Catalunya. El club temia una disminució de llicències i ha estat ben bé al contrari. S’han consolidat els equips que ja es tenien i s’ha anat a més. “Ens estem plantejant de doblar” les línies d’equips que actualment hi ha per sota dels sèniors. “Estem en un moment molt dolç del rugbi”, ha ressaltat el president del VPC. Una història d’èxit -més o menys- que arriba als 60 anys. Seixanta anys que feia avui del primer desplaçament. I 60 anys que farà el dia del sopar de gala de la primera victòria a casa.